01 de novembre 2007

som negrers?

Resulta que té família. I resulta que les famílies d'ella o d'altres han decidit dir prou de "mercadejar amb infants" I a més acusen (sembla que amb prou raó) el primer món de seguir actuant com a promotors de l'esclavatge, o venent les vides dels infants a qui les vulgui comprar.



Llegint el diari he quedat així com impressionada del que pot desfermar en uns dies una acció sobre els nens en un país malmès per totes les petites i grans desgràcies que de fa anys deixem passar amb els ulls clucs mirant a d'altres bandes per no veure ni saber allò que realment urgeix.

Ens questionem que es fa amb tot allò que el primer món ofereix en forma de caritat / col.laboració / adhesió... a organitzacions no governamentals per descarregar-nos de sentit de culpabilitat? Jo mateixa sóc de les qui col.laboro i signo manifestos a favor i en contra d'allò que la meva consciència em dicta. Davant d'aquest fet al Txad no tinc gaire clar què denunciar primer.
He llegit les entrevistes i les opinions que els mitjans ofereixen sobre el fundador de "l'arca de Zoè" i m'he aturat on diu "portem-los aquí i després ja ens ocuparem dels aspectes legals".
I en aquest punt he intentat veure el que fem des de la seva òptica.
Entenc com ens veuen, com una altra "civilització" que els contempla en una pel.lícula, en unes fotos, vaja, tot un espectacle.
No es va a ajudar sobre el terreny, no es va a fer proclames allà on està passant quelcom indigne, quelcom que cap ésser humà hauria de viure, no ens manifestem a cap país afectat per les desgràcies. Ho fem aquí, des dels nostres petits móns confortables i ben proveïts de salut, escola i sanitat per a tothom. No hi ha una pressió real i forta sobre els nostres governs per aconseguir un món més just, això ho reclamem després de totes les nostres llibertats que defensarem fins on calgui, però el dret a la vida digna per a tothom hauria de ser el primer clam.
I és que no només no actuem allà, al cor dels conflictes, alguns van i s'emporten ilegalment allò últim que els queda, els nens, que deu ser el que aquí té sortida, (qui els compra?) Crec que no en va ens titllen de "negrers".

8 comentaris:

Waipu Carolina ha dit...

Hola zel!

Es una lástima que el prestigio de muchas ONG se pierda por las acciones de algunas personas sin escrúpulos.

Un saludo Zel!

Puji ha dit...

És un tema molt pelut. Que algú estigui tan desesperat que pugui vendre el fill és una cosa que fa pensar molt.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

molt bon post, et felicito, entre tots aportarem un grà de sorra per denunciar-ho

petons

Jo Mateix ha dit...

Felicitats pel post. La notícia, cert, posa en dubte moltes coses sobre les solidaritats que es dissenyen des d'aquí. Confiem, però, amb el seny suficient per no fotre totes les ONG's a la mateixa bassa que aquesta estranya Arca de Zoé, per mi, és clar.

boris ha dit...

com pugues aquesta gent abusar dels mes pobres, usandolos com mercancias, com coses no com persones, el terrible és que es repeteix la història, de l'esclavitud,
aca als peruans se'ls dóna treball per un sou molt baix, per descomptat estan exposats als abusos dels empladores, aquesta en nosaltres el denunciar
abraçades!!!!

Daniel Mercado ha dit...

Estic amb tu. Em sembla horrible que sota aparença de bé s'oculti el menyspreu per la dignitat d'aquests nens i aquests pares. Desgraciadament les ONG's com aquesta posen en dubte el seu rol social, legal i moral. Dir i voler fer-lo bé no basta, cal fer-lo bé i això vol dir respectar a tots com d'una dignitat igual a la meva.
A mi m'espanta la facilitat de fer beneficiencia amb la imatge i les persones de països pobres, com el meu, en unes condicions que cap dels directors d'algunes ONG's acceptarien per als seus propis fills.

Mariaisabel ha dit...

Hola Zel,
Es la primera vegada que entro al teu blog, he sabut de tú pel meu fill.
Saps, estic pendén del que està passant amb aquesta ONG i estic profundament trista. El tema no es per menys oi?
Jo tinc una gran confiança amb totes les persones que treballan voluntariament i es lamentable que hagin algunes entitats que puguin fer tant de mal.
Sóc voluntària, dins de les meves posiblitats, que per cert no son massa, pero faig el que puc.
Espero i desitjo que això es pugui resoldra ben aviat i dic com "jo mateix": no posem a la mateixa bossa a totes les Ong's.
Felicitats pel post, es magnífic.
Un petó

Mar Roca Sol ha dit...

Em sembla un post genial. Felicitats. Em quedo amb tot el que dius, jo sóc una persona que estic a favor de les adopcions. En molts països del tercer món hi ha orfenats que clama el cel, sense menjar, sense recursos... penso que aquests nens tenen dret a un altre vida. Això estar molt lluny de vendre el teu fill perquè realment el van abandonar tan sols va respirar.
Els països del primer món, els que mal ens governen en comptes de fer pactes que no serveixen de res s'haurien de posar forts amb aquest tema per tal de saber que és fa amb tots aquest diners que van a parar en aquests llocs i que no veuen la llum.