voleu el meu nas?

Ho dic seriosament. El post d'un nas... El nas que em fa flairar i descobrir que passen coses lletges, coses com aquesta , llegiu que en pensen del català. I coses com aquesta, i aquesta, per veure què és el joc brut del PP. Faran servir totes les estratègies fins i tot la xenofòbia al seu favor. I això? Van a fer campanya als països àrabs i d'altra banda parlen d'un carnet de punts per entrar a "España".

El meu nas és normal i corrent, ni gros ni massa petit, però la virtut cabdal del meu nas, és que hi sent (avui no, estic com una sopa, i per això també el regalo)

Sent, no només físicament.

Alguns que m'havien dit "quins nassos", quan he fet algun comentari així poc correcte, han reconegut al final, que el nas no em falla.

M'explico, no em falla a l'hora d'endevinar ben aviadet si aquest o aquell (poseu-li femení, també) ens fotran la guitza o seran de mal ferrar (apalà, català empordanès de terrossa).

I és que els flairo, els veig a venir...

Però avui, tinc el nas com una tarota, i entre tot plegat n'estic fins als nassos.

I de les seves virtuts n'estic ben farta.

Malament si tot allò que ensumo es va fent realitat.

La cosa ha d'anar molt malament, quan tota una colla de gent del món de l'art es posen d'acord en fer un espot per aconseguir vots pel ZP.

Això em toca el nas, vol dir que van maldades.