globalització de la misèria

Any 1999. La multinacional Cargill ( abasteixen entre d'altres, Mac Donald's),aconsegueix obrir mercat a l’Amazònia.
Segons gent de la zona, la data és el principi de la fi.
Antònia Almeida, 39 anys, explica que, amb el seu home va aconseguir fa 20 anys comprar un terreny per plantar blat de moro, arròs, mandioca... Però la pressió dels terratinents, normalment a sou de les multinacionals, amb ús de maquinària, d’herbicides, amb capacitat i poders per desforestar, obrir camins de pols per on anar-se menjant la selva els van portar al desastre, van haver de vendre el poc que tenien a un preu miserable.

Ara, com d’altres desplaçats pel conreu extensiu de la soja, viuen en una favela de Santarem, en contacte amb l’extrema misèria, la violència, l’atur i les malalties.
D’altres, molts com ella, parlen de la favelització de l’Amazònia. Aglomeracions de barris pobres, on malviuen pagesos que ja no ho són, perquè tots han hagut de malvendre, sovint sense haver cobrat res encara, tot pel cultiu de la soja. Que porta aparellat l’ús d’herbicides, fertilitzants que contaminen l’aigua, amb conseqüències també per la pesca. La soja, diuen, expropia i expulsa famílies senceres a més d’eliminar dràsticament els conreus i productes locals.
Soja a qualsevol preu. Soja per exportar. On va la soja que esta ofegant l’Amazònia? Llegiu aquí.

Cada vegada més, sospito que tots, tots, estem manipulats extensivament i a tots nivells, per aconseguir els propòsits dels quatre fantasmes que ordenen el món a plaer segons les seves necessitats d’ingressos. Que mouen el mercat, els reclams, que ens espanten, que ens capgiren els ideals i els gustos, que decideixen que és saludable o no.
Ahir llegia que cap dels productes etiquetats com a saludables amb beneficis de bio, d’omegues i d’altres mandangues no són comprovats científicament per ningú, que tot és un engany per vendre més car, i hi havia una comparativa de preus que sovint es dupliquen si hi ha una etiqueta saludable afegida... No poso cap més brot de soja a les meves amanides. Ni compro cap més bio res, ni begudes amb suposats productes antioxidants afegits, ni cap més aliment que faci servir la salut com a propaganda sense fonament. A la porra el mercantilisme biosaludable. Menjaré com els meus pares menjaven, amb seny i estalvi, amb allò que hi ha a la botiga del barri, millor pa normal que coses foranes... Els meus pares, que encara són ben vius, raonadament saludables i tenen més energia que no pas jo.