07 de juny 2008

globalització de la misèria

Any 1999. La multinacional Cargill ( abasteixen entre d'altres, Mac Donald's),aconsegueix obrir mercat a l’Amazònia.
Segons gent de la zona, la data és el principi de la fi.
Antònia Almeida, 39 anys, explica que, amb el seu home va aconseguir fa 20 anys comprar un terreny per plantar blat de moro, arròs, mandioca... Però la pressió dels terratinents, normalment a sou de les multinacionals, amb ús de maquinària, d’herbicides, amb capacitat i poders per desforestar, obrir camins de pols per on anar-se menjant la selva els van portar al desastre, van haver de vendre el poc que tenien a un preu miserable.
Ara, com d’altres desplaçats pel conreu extensiu de la soja, viuen en una favela de Santarem, en contacte amb l’extrema misèria, la violència, l’atur i les malalties.
D’altres, molts com ella, parlen de la favelització de l’Amazònia. Aglomeracions de barris pobres, on malviuen pagesos que ja no ho són, perquè tots han hagut de malvendre, sovint sense haver cobrat res encara, tot pel cultiu de la soja. Que porta aparellat l’ús d’herbicides, fertilitzants que contaminen l’aigua, amb conseqüències també per la pesca. La soja, diuen, expropia i expulsa famílies senceres a més d’eliminar dràsticament els conreus i productes locals.
Soja a qualsevol preu. Soja per exportar. On va la soja que esta ofegant l’Amazònia? Llegiu aquí.

Cada vegada més, sospito que tots, tots, estem manipulats extensivament i a tots nivells, per aconseguir els propòsits dels quatre fantasmes que ordenen el món a plaer segons les seves necessitats d’ingressos. Que mouen el mercat, els reclams, que ens espanten, que ens capgiren els ideals i els gustos, que decideixen que és saludable o no.
Ahir llegia que cap dels productes etiquetats com a saludables amb beneficis de bio, d’omegues i d’altres mandangues no són comprovats científicament per ningú, que tot és un engany per vendre més car, i hi havia una comparativa de preus que sovint es dupliquen si hi ha una etiqueta saludable afegida... No poso cap més brot de soja a les meves amanides. Ni compro cap més bio res, ni begudes amb suposats productes antioxidants afegits, ni cap més aliment que faci servir la salut com a propaganda sense fonament. A la porra el mercantilisme biosaludable. Menjaré com els meus pares menjaven, amb seny i estalvi, amb allò que hi ha a la botiga del barri, millor pa normal que coses foranes... Els meus pares, que encara són ben vius, raonadament saludables i tenen més energia que no pas jo.

12 comentaris:

Clint ha dit...

tot i que probablement no soluciona res...productes de temporada!

Vine al mercat Reina!

Musafir ha dit...

Ja ho pots ben dir, Zel.
Sembla que amb aquest febre consumista, o bio-consumista, pensem que tot allò "bio" és més sa. Estem manipulats completament.
Els tomàquets ja no oloren a tomaca; ni les taronges tenen el dolç de les taronges. Per molt que pose l'etiqueta de bio, jo em quede amb els productes de l'hort, naturals de debò...
Ja només he menjat tomàquets que oloraven a tomaca i taronges que tenien gust de taronja quan vaig estar al Marroc... i em fa llàstima el que estem fent amb la natura de les coses.

Saludets,

Ferran ha dit...

Però a veure, no hi ha ningú que s'encarregui d'analitzar els productes (alimentaris) que es posen a la venda? Si hi ha algú, perquè no es dóna a conèixer, amb dades reals, la veritat dels productes bio? Perquè me n'he d'assebentar a través de l'Ara mateix?
S'agraeix la informació.

Striper ha dit...

El millor ana a comprar als avis que tenan el seu hortet.

Joan Martín ha dit...

Potser és l'única cosa possible que podem fer: no consumir soja. Si arribes a ser força general,alguna cosa passaria. Altra cosa possible és educar i motivar l'interès per l'origen de les coses: l'hamburguesa que mengen, tenen una historia tràgica i dramàtica (immensament dolorosa)al darrere. No fora poc, el que el governs podrien fer. Però ho veig difícil: estan aixafats I ES DEIXEN AIXAFAR pels poders reals i embrutits, més aviat hi col·laboren i entre el dos formen El Poder; no poques vegades ho fan activament. La major part de vegades fan exercicis de gramàtica (estatuts i refundacions), de retòrica i l'última modalitat a dreta i esquerra, congressos per a veure qui esgarrapa el poder per a no res.
Una abraçada.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

ens fotran a la presó, un servidor vol compartir celda amb tu, passa per casa que avui parlem del transvasament

petons

tinc pendent un post sobre els transgènics, espero fer-lo aviat

Henry The VIII ha dit...

Ai, Zel, el pa a nivell general està patint una mutació. Essencialment cada vegada és més difícil considerar-ho pa. Potser ens haurem de deixar d'hipocresies i directament demanar:
Fiqui'm una barra de xiclet si us plau.

da (abreviatura de bona tarda Zel)

nimue ha dit...

és que ja és difícil aconseguir productes que no estiguen enriquits i amb bios i bifidus i coses així... en fi, jo sóc consumidora de soja d'herboristeria on m'asseguren que no prové de l'Amazones ni de llocs així. En principi, me'ls crec...

Salvador Guinart ha dit...

Booooooon dia estimada!!!!. al meu bloc tens un regalitu per a tu.
Petonasssos grans, grans, grans!!!! ;-)

Cèlia ha dit...

És cert que coincidiu, no de tema però sí de preocupació social amb té la mà maria. Tot just de llegir el teu post em criden, a la tele surt l'Eduard Punset i ens agrada. He llegit fa poc el seu llibre de la felicitat (el recomano) i avui explica que en la perspectiva geològica del temps estem a les portes de viure 200 anys (el 90% som àtoms i la majoria d'aquests àtoms són eterns). Diu que ho tenim tot de cara... vols dir Eduard? Jo avui estic llegint que no, què passa amb l'aigua? què passa amb l'aire? (em preocupa especialment perquè sóc asmàtica i fa 1 mes que em costa viure), què passa amb els aliments que ens vénen? Qui es preocupa per naltros?

Joan deu Peiroton ha dit...

Bé, al mens som encara capaços de distingir això que és saborós del que no ho és. Per a mi, és ja una manera d'escollir. No em sembla que ens posem menys vells que els nostres avantpassats, doncs jo, personalment, no en faig cap una obsessió de la qualitat del menjar. Bé, no és totalment exacte: intento posar-hi un poc d'etica, i alguns punts d'aquesta etica em son personals, encara que compartits per moltes altres persones.
D'una manera general, la base d'una bona alimentació, crec, ha de ser la varietat d'allò que menjem.

Joan deu Peiroton ha dit...

Caram! El bo del Tè la eca m'ha pres la plaça amb tu a la presó!!!! Hi cabem els tres? :D