11 de juliol 2008

cabrons

"...i l'àngel exterminador, s'aixecà d'entre la sang i escampà la mort arreu, tal com li havien ensenyat, tal com l'havia patit..."
No pleguen, i no paren, com pot ser que aquestes bèsties visquin, mengin, treballin o no, i corrin pels carrers?
Quan tot està permès, quan es pot fer una actuació d'escolta i seguiment de trucades amb l'excusa del terrorisme, quan un desgraciat com el Berlusconi es munta les lleis a la seva manera per protegir la impunitat de segons qui...
Quan ja no hi ha frontera entre allò bo i allò indesitjable, quan es posen tots els mitjans per agafar i jutjar dues vegades dos vailets que cremen fotos, com es possible que no es pugui aturar la violència insistent contra les dones i els nens? Es vol o no es vol acabar amb ells?
Com un advocat pot demanar per un paio que ha mort el seu nadó a cops, perquè no podia jugar (és esgarrifòs, horrible, és per tancar-lo i llençar la clau) dos anys de presó per homicidi? Què collons té al cap aquest advocat? Com acalla la seva consciència? O, en tot cas, en té, de consciència? Dic jo, un deu poder fer com en els avortaments, no? Dir que va contra els teus principis, i que el defensi el diable...

Ho sento pels homes, em sap greu generalitzar, però, quin coi de pasta de moniato forma el cervell d'aquestes bèsties? Quin coi de gen porten que els fa actuar davant d'una dona o un nen com si fossin rates de claveguera, plagues a exterminar?
A la plaça penjats, despullats de pèl a pèl, els collons a terra i cremats.

29 comentaris:

Cèlia ha dit...

Ratifico (amb collons, coi i el que calgui) la teva pregunta. Tu ho has expressat molt bé i jo no puc només que posar-me al teu costat per remoure les consciències!

Carme ha dit...

Ratifico, també. Matar un nadó a cops no té perdó possible. Ni un nen, ni una dona, per descomptat. Però... mare meva, un nadó! Un nadó, com pot ser?

I deixa'm fer una precisió, no et sàpiga greu pels homes. No s'ha de generalitzar pas. Els homes pensen com tu i com jo, aquests que fan aquestes coses no són homes, ni mereixen que se'ls digui homes. No, no no els barregem.

Tanhäuser ha dit...

Maleïts siguin.

Striper ha dit...

Jo també et ratifico..

Carquinyol ha dit...

Massa tous per unes coses i massa dures per a unes altres. Cada dia tinc més clar que executar les lleis no és el mateix que aplicar justícia.

Joan Grau ha dit...

És molt lamentable, i condemnable.
La civilització avança a la velocitat de les estalactites, i de tant en tant passa un bretol i la trenca.
Però no crec que sigui bo afegir a la violència física la violència verbal o gestual.
Ningú té el dret a agredir a ningú.
La violència genera violència, i s'ha de trencar la cadena.

Carme ha dit...

És veritat, Joan, la violència genera violència. Gairebé sempre els casos de maltractaments venen de persones maltractades. però et sents tan impotent amb una justícia tan poc justa que no em sembla estrany que diguem coses amb ràbia.

Jordi Casanovas ha dit...

La violència ha de ser condemnada tota i amb la mateixa fermesa, quan es castiga més un acte de violència que un altre estem justificant que n'hi ha de greu i de no tan greu.

isol ha dit...

La violencia contra la mujer y los niños es cosa de todos los días en todo rincón de este mundo,tu te horrorizas por eso y yo en este lado me horrorizo de un juez que liberó a un señor que había violado a su hijita ,exigió que este hombre ejerza su derecho de vivir en su casa ,argumentando que solo la violó una vez,asi que esa niña está a merced de ese padre violador gracias a este maldito juez,la justicia no defiende a las victimas,las sentencias a veces son como chistes,mira que tan poco tiempo por un asesinato que vergüenza,asi estamos.
Gracias por vistar mi blog y te digo es un gusto aprender tu idioma y tu cultura es maravilloso.

Cesc ha dit...

Zel, simplement no porten gen, no tenen res al cap.

estrip ha dit...

malalts?
però qui els ha fet així? qui els hi ha dut aquesta malaltia?
es pot aturar tot això? tant de bo la resposta sigui Sí!

zel ha dit...

Sé que esgarrifa que una digui això, ho sé, jo sóc de mena pacífica, però és que no puc amb això, creieu que és just que aquesta gent siguin al carrer? El fet de la violència és horroròs, però no és tot al mateix sac, igual que d'altres conceptes, no és blanc o negre, hi ha colors a l'entremig, i si encara avui busquen assassins del poble jueu, nosaltres hem de mirar tranquils als assassins de dones i nens? No pot ser...

Anònim ha dit...

COMDENEN LA VIOLENCIA,A QUI SIGUI,PERO COMPTA AMB ELS ABVOCATS.AQUEST ADVOCAT FA LE SEVA FEINAR,DEFENSAR EL SEU CLIENT COM MILLOR SAPIGA.AIXO ES JUSTICIA,LINXAR,PER MES GANAS QUE UN TINGUI NO. JUGANT AMB BCN......

XeXu ha dit...

Tu ho has dit, no s'ha de generalitzar. Gent capaç de fer les coses que dius no té perdó possible, però sense voler defensar ningú, no em malinterpretis, si us plau, també hi ha dones que maltracten els seus nadons, i dones que maltracten els seus homes. N'ha d'haver per tots. Violència zero, això sempre. Estereotips els justos.

Gatot ha dit...

avui, m'he emprenyat en un sopar de família, zel...no sóc ningú, ni tinc la veritat, ni tant sols sé cap on vaig...

avui... m'ha tocat els "collons" notar el racisme ne la pròpia sang... i he estat verbalment violent amb persones que m'estimo molt;

voldria haver sabut fer-ho diferent... però no n´he sabut...

sóc algú a exterminar? hi ha altres camins?

estic segur que quan ho has dit ho pensaves... jo crec que no és un problema de gènere... és un problema de capacitat d'entendre i de fer.

petons i llepades tardorenques!

Mª Gracia ha dit...

Quan tenia vint anys li preguntava al meu pare que feian o pensaban al enterarse del Holocaust Jueu, amb deia que no ho creien, que tenian poca informació, jo amb desesperaba.
Nosaltres tenim molta informació, i que fem?, tan curtida tenim la pell que tot ens rellisca, tan impotents ens sentim?, que els direm als nostres fills i nets?
Tot aixó m´avargonyex i no hi trobo resposta.
La mava filla que va morír als vint anys tenia escrit en una llibreta NO PLOREU PER UN MON QUE LLUITA, LLUITEU PER UN MON QUE PLORA., suposo que ella ja amb recriminava igual que feia jo amb el meu pare.

Ferran ha dit...

Som ben poca cosa, tots plegats. Però alguns són menys cosa que altres.

Clint ha dit...

és que hi ha vegades que surt la mala llet!

dimoniet1960 ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu. Tot acte de violència és detestable però un cas com aquest (que, per desgràcia, no és un cas aïllat) no mereix cap mena de perdó.

Se't saluda des de 'can festes'!

;)

M'ha agradat aquest sobrenom que li has posat al meu bloc. Bon cap de setmana!

Jo Mateixa ha dit...

AIXÒ DEL NADÓ MORT A COPS DE PUNY PER QUE VA FER PERDRE UNA PARTIDA DE VIDEOCONSOLA ES ESGARRIFÒS...

Com esgarrifòs es que la violencia sigui el pa nostre de cada dia i que, quant ens mirem aquesta mena de noticies a la tele o a la premsa, hi hagi gent que no s'horroritzi o es sorprengui, no es normal que ja hi estiguem fets a veure casos així cada dia cony, no pot ser que no tinguem cor no???

M'encantes bonica, m'encanta la teva lluita, la teva veu cridanera dins la blocesfera, m'encantes tu per com t'expreses i et donc les gràcies per sortir la meva part més lluitadora :-)

Un megapetonas!!!!!!!!

Metis ha dit...

y con un palo en el culo para que sepan que es que de ten por detras sin tu tener ganas.

besos

nimue ha dit...

no són malalts, són assassins. Que els tanquen ben tancats i que es perda la clau. I ni pa ni aigua.

Musafir ha dit...

Veritablement és un problema social. Però que fem? Els cremem vius a la foguera? Els tractem com malalts mentals?... Jo no ho sé pas. Però sí penso que moltes vegades les lleis no son "justes" depenent de qui, o què, en relació amb un delicte tant esgarrifòs.

Canviant de tema, m'agrada molt la música de Rachid Taha i Khaled que se sent al teu blog. Em recorda anys d'estància al Marroc, amb la Nimue, altra blogaire que també et visita, jeje.

Has sentit el primer vers de la cançó?:
"Ya Rayah win m’ssefer t’hour taaia ou touila"

Potser el Musafir es troba amagat en este primer vers...
Saludets,

Anònim ha dit...

Una persona així no hauria de surtir mai mes al carrer això primer,per altre part penso,quina infantesa haura tingut aquest assasí?,segur que no ha tingut una mare com tú.Procuro estar contra tota violencia ni que sigui verbal.
Una abraçada.Anna

Salvador Guinart ha dit...

Jo amb això de que la violència genera violència, com a frase està molt bé; i per quedar bé també està molt bé... però la considero una collonada (la frase vull dir). Si aquest mendrugo que ha matat al nadó, se li posa un càstig exemplar, i així succesivament amb tots els quinquis, quillus, i demés familia, el proper cop s'ho pensaran dues vegades... ens ho pensarem dues vegades. Jo sóc dels que penso que penjat pels collons no... que me'l deixin mitja horeta i sabrà el que és bo. No puc arribar a entendre, com pots arrebatre un nen d'onze mesos fins a la seva mort, per que t'ha agafat el comandament de la "play" i t'ha fet perdre la partida... no ho entenc. Penso amb el meu "Marcelitu", i m'agafa la plorera. L'home és un llop per l'home.

Canviant radicalment de tema, m'agrada molt el teu canvi de look que li has fet al bloc.
Molts petonets preciosa!!!

enric ha dit...

L'objectiu de la majoria de governs occidentals forts és acollonir al personal. Poden tenir aïllat un munt de dies a qualsevol suspitòs de terrorisme. En canvi els poderosos criminals de masses és impossible aplicar-lis lleis ni justicia. No ens oblidem que les lleis i justicia les han fetes ells mateixos.
La pérduda de llibertats ja és un fet incuestionable.

Alepsi ha dit...

La veritat és que aquesta mena de justícia que regeix el país i el món en general és ben depriment.

Ara, vull lançar un crit a favor dels advocats. Per suposat ells poden triar a qui defensen i a qui no... a no ser que siguin advocats d'ofici que, en principi, no es poden negar.

En tot cas no és que els advocats facin bé la seva feina (sí, suposo que a alguns la mala consciència els deu còrrer per dins), és que els jutges acceptin el que diuen!!!!!!!!!!

En tot cas, contra la violència no hi ha perdó possible. Cap ni una. Ni de l'home cap a la dona. Ni de la dona cap a l'home. Ni de un adult cap a un nadó....

barbollaire ha dit...

Estic convençut què, si per alguna cosa seria violent, si per alguna cosa mataria, seria pels meus fills...

No entenc, ni vull, com algú pot ser capaç de fer alguna cosa així... i encara més amb el seu propi fill...

Segurament aquesta gent no hauria de ser al carrer... De fet no hauria de ser enlloc... o si...
tancats de per vida.
Sense cap reducció de pena.
Sense visites.
Sense activitats.

Amb tot el temps del món per pensar.

Sóc cruel? Segurament.

Però que cal fer sinó?

Petonet dolç, nina ;¬)*

Anònim ha dit...

Es que no els han assassinat també als nens que van morir ofegats quan venien amb pastera?,no serem tots plegats un mica culpables de aquest mon tant podrit?.De veritat no som racistes?