capvespre rogencevoca tragèdies ardents
focs no volguts aixequen crits d’agonia
terres negres, cossos calcinats
en un gest lleuger del viure han trobat la mort
-i no hauria de ser-
no hi haurà cap més mirada dolça
per tants que han perdut el goig d’estimar
de molts, ni en quedaran els fruits,
cendra que adobarà la terra
on d’aquí uns anys tornarà a créixer l’herba
15 comentaris:
Una tragèdia, i un fet pel qual s'haurien de demanar responsabilitats. Me n'he assabentat tard i no m'ho esperava, i ho he vist precisament en un altre blog dels que segueixo. M'he quedat blanc. No entenc que passin aquestes coses, i menys a un país que es diu civilitzat.
Cel rogenc, pluja o vent...
Cel rogenc, pluja o vent...
Sempre que pujo a un avió ho faig amb molta alegria perquè per mi és sinònim de vacances... Mai he pensat que em pogués passar res.
Segur que la majoria d'aquestes persones tampoc ho pensaven i anaven o tornaven contentes com vaig jo.
Que descansin en pau i que les seves famílies puguin trobar consol.
Un minuto de silencio,condolencias para las familias y nunca olvidarles como no hemos olvidado Los Alfaques,los Rodeos y tantas otras tragedias colectivas de niños en autobuses,de gente en campamentos.
Son desgracias,son accidentes, la vida en sí misma es riesgo.
Jo crec que caldra buscar responsabilitats o faran,...
quantes desgràcies...
Tristíssim... Tant la causa com la conseqüència.
tristor i dolor és el que et queda després d'un accident com aquest
Es una noticia molt trista. Em sap greu pels afectats. Cada cop que passa alguna accident aeri penso en els meus amics que tenen panic a volar i que veient el panorama no crec que ho superin mai.
si ja em feien por ... ara, ni t'ho explico !!! ... salut
Un terrible accident...morts..massa vides perdudes.
Sempre m´ha agradat agafar l´avió i no vull agafar por pq a les carreteres hi ha tmb tants accidents...de vegades millor no pensar en qué pot passar.
Bonic epitafi, Zel. Un record tristíssim per tantes vides perdudes i tantes vides escapçades per un cantó o altre.
És molt trist, certament, però a les carreteres en moren 2000 i escaig de persones l'any, més que en avió, i molts encara no tenen por i condueixen amb molta temeritat... També hi ha moltes vides escapçades. I on són les responsabilitats? No només de radars viu l'home...
A banda del fet en sí, molt trist, un se n'adona, amb notícies com aquesta, que no som gens conscients de què poca cosa som.
Publica un comentari a l'entrada