01 de novembre 2008

adéu, papa



M'has esperat, papa, avui no havia de venir, però les coses van així.
Fins ahir, normal, les teves cròniques caigudes i aixecades, valent, sense queixes, cap alarma.
Avui, t'has llevat tou, i cap al migdia, m'has cuit castanyes,
-ja em trobo millor, couré les castanyes per la nena-, li has dit a la mama.
Has esperat que jo obrís la porta del garatge, i just baixar del cotxe, després de mirar-me, t'has decantat cap a terra, vençut. Els meus crits d'impotència en no poder-te aixecar, t'han fet fixar els ulls mig apagats en mi, i mirar-me, per retornar, que ja no hi eres.
Has esperat a veure els nets, i després, cinc hores més tard, cinc hores d'impotència davant d'un box de reanimació, que mai oblidaré -pipipipipipipipipipipipi, soroll de mort- en un anar i venir frenètic de gent que ja no vols que et diguin res, només que et retornin.
T'estimo, papa. M'he quedat les teves claus, allò que més tocaves cada dia.
M'he quedat la teva olor, la que m'ha quedat a les mans quan t'amanyagava tot plorant, i t'eixugava la suor freda. M'he quedat el teu cluc d'ulls quan conspiràvem contra la mama. M'he quedat en un mar de dol i amb la recança de totes les ràbies i malentesos que hem patit, i que oblidàvem. A qui he de reclamar que avui, en cinc hores, m'han robat el pare?

93 comentaris:

Ferran ha dit...

Una abraçada molt forta, Roser. Em sap molt de greu.

Cèlia ha dit...

S'ha acomiadat de tu i t'ha servit fins a últim moment per deixar el seu record per sempre.
Zel, aquí estem per tot allò que necessitis compartir, una abraçada molt forta i un estel brillarà per a tu.

Tondo Rotondo ha dit...

Força i ànim! El teu pare ara t'ha deixat encomanada una tasca molt important, la de pensar el ell, tenir-lo present quan miris els estels, quan imaginis les preguntes de l'eternitat.

M'agradaria fer-te una abraçada no virtual, i aquí la tens virtual, però sincera.

I t'hi retrobaràs amb ell, n'estic convençut.

Cuida't

Carquinyol ha dit...

Ho sento moltíssim. Reb una abraçada molt forta.

Nuria (fenix) ha dit...

Sempre,sempre el tindras amb tu ,mira de retrovar-lo a dins el teu cor. Els primers dies potser no podras,el dolor és fort d'una intensitat que fá mal.Recorda moments viscuts al seu costat ,no tingui por de pensar amb ell,axins
sempre restara amb vosaltres.
Una abraçada ,bonica. Nuria

estrip ha dit...

una abraçada ben forta!

Isabel ha dit...

No tengo palabras acertadas para ti hoy,pero tengo abrazos sentidos en silencio,compartiendo la angustia,el agudo dolor y la impotencia;pero sobre todo no tengo respuestas a esa pregunta que ahora te formulas,amiga:¿por qué?¿por qué ahora?Algo se queda pendiente siempre y eso duele demasiado.
Siempre hay círculos que no terminan de cerrarse...
Siento que tengas que pasar por esto,amiga.Confía, que con el tiempo sólo te quedas con lo mejor y el dolor se serena.
Animo y fuerza para todos y mi cariño y apoyo.

Henry The VIII ha dit...

Ei Roser, que volia dir-te que penso el que estan escrivint per aquí més amunt i el que aniran escrivint més avall i que és el que pensem els que tenim el plaer de conèixerte ni que sigui via blogosfera. Que una forta abraçada. I que ho sento molt.

yraya ha dit...

Roser
Sólo quiero decirte que seas fuerte recibe un fuerte abrazo.
Un beso para todos.

TacaTaca ha dit...

A pesar de todas nuestras disputas, decirte q lo siento mucho. Recuperate pronto y mucho ánimo.
Y por cierto las personas nunca nos abandonan, siempre llevamos un pedacito de ellas en nuestro interior. Sólo nos abandonan cuando mueren en el olvido.Así q olvidar no es la solución, es asimilar que eso tenía que ocurrir.
Un abrazo y mi más sincero pésame.
-TacaTaca-

XeXu ha dit...

Ostres, quin greu. Només puc enviar-te una forta abraçada i dir que espero que segueixis endavant tal com ets, i sempre amb el seu record amb tu.

Assumpta ha dit...

Mare meva... ho sento moltíssim, de veritat.
Una abraçada molt, molt forta.

Cesc ha dit...

Dir-te que m'has fet caure les llàgrimes a mi... em sap molt de greu i res que pugui dir et podrà ajudar, però saps? la gent que estimem mai mora perquè els recordem i saps? t'ha vist i t'ha dit adéu a la seva manera... prop teu i veient-te i saps? estic tant segur que està tant orgullós de tu... tant... a naltros cada dia ens demostres com n'ets de gran... plora, crida i digal-hi amb el teu fil de veu com l'estimes. Una abraçada molt forta Zel, sortida del cor.

Albanta ha dit...

Ho sent moltíssim!! Has tingut la sort de poder-te acomiadar d'ell, t'ha esperat per fer-ho. Una abraçada fortíssima!!

storico ha dit...

Ho sento molt. Son moments complicats, aquests, des de la llunyania i la fredor de la xarxa, espero que et puguis sentir acompanyada ... pots contar amb mi pel que vulguis

Fins aviat i sigues forta (estic segur que ho seràs)

Tere ha dit...

Te quiero,Roser.

pere ha dit...

Una abraçada, Roser.

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Roser, a mi em sobren paraules i els sentiments importen.

Una abrasada

Striper ha dit...

Una abraçada molt forta.

Roser Pros-Roca ha dit...

Estimada Roser. Sento moltíssim la teva pèrdua. De vegades la vida dóna uns sotracs inesperats que han de servir per aprendre i fer-se més forts. Ara el moment és dolorosament insuportable i entenc els teus sentiments, que comparteixo. T'encomano la meva fortalesa i l'escalf de la nostra família.
Una abraçada molt forta, molt llarga, molt càlida.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Roser, ets molt forta, jo no hagues pogut escriure aquet post.

T'estimem i compartim el teu dol. Posa un bri de nosaltres en el potet on guardes els sentiments.

josep estruel ha dit...

Una abraçada molt forta. Roser.

Carles Casanovas ha dit...

La mort del teu pare, és calcada a
la del meu, sortint del cotxe...es va decantar també cap a l'esquerre i el vaig deixar suaument sobre el seu país, sobre la seva terra, amb la seva dona i el seu fill.
Per treura-me-là de sobre vaig dir-li que truqués a una ambulància,mentres jo li vaig fer un massatge cardíac.
NO VULL ANAR A L'HOSPITAL !!
Vàrem respectar la seva voluntat de ferro Era també tot un home, com el teu. Consólet, tens molts
amics. com diu en Vitalis ets molt forta. Una abraçada .

rebaixes ha dit...

ZEL.. avui saps el que és PERDRE.
Anton.

LlunA ha dit...

Una forta abraçada per a tu i la teva familia. En moments així les paraules volen ben alt...et queden mil records, que dic mil! mil.lions d´ells!!! Ell, el pare, sempre estarà amb tu, dins teu, als teus ulls.

Un petò

Rita ♫ ha dit...

Roser, cuánto lo siento.
Se me aguaron los ojos al leer tu relato. Una forta abraçada i un petò.

rebaixes ha dit...

ZEL.. avui saps el que és perdre, si ja en sabies moltes de coses que podien passar. T'ha arribat l'hora... La vida de la soca s'esvaeix però queda la soca que viu en tu. Tu has pogut gaudir d'ell - per comparar - jo no, tenia jo tres anys i va marxar. Em deixà llibres que els he llegit pensant que els seus dits els fullejaxen i sa mirada... Plora que ara ho necessites,...Anton.

kpitana ha dit...

ei isto!!! però que ha passat nina...heu sento molt i molt, entenc perfectament com deus estar...en un moment així m'agradaria poder transportar-me i abraçar-te ben fort.
Plora i recorda'l cada dia cada dia, jo encara no he perdut aquella olor i aquell tacte de les seves mans, escriu tot el que puguis recordar i desprès d'uns mesos o dies o anys llegeix aquests records del pare..a jo em fa molt feliç i es una bona teràpia..
besades amb pessics estimada

nimue ha dit...

xiqueta meua bonica... una abraçada molt forta, ho sent molt...

george ha dit...

Ostres noie em sap molt greu, no sé que dirte. Una forta abraçada i ja saps on som si necesites quansevol cosa.
Petons

george ha dit...

Ostres noie em sap molt greu, no sé que dirte. Una forta abraçada i ja saps on som si necesites quansevol cosa.
Petons

dimoniet1960 ha dit...

Vaja!

Em sap mot de greu i t'acompanyo en el sentiment.

Una abraçada molt forta!

vpamies ha dit...

En aquests moments, només podem acompanyar el dol.

Una abraçada ben forta.

enric ha dit...

Petons i ànims.

Puji ha dit...

Tots els petons i abraçades que necessitis.

Josep ha dit...

una abraçada ben llarga i forta, i molts petons

Onset ha dit...

Ho sento molt, Zel. Ànim i una forta abraçada, que et vagi molt bé.

Mestreta ha dit...

Tot el que et digui serà inútil. Només que pensis en les coses bones i en que has estat afortunada de tenir un pare com aquest.

Milers d'abraçades!

menta fresca ha dit...

jo també li deia papa, al meu.
ell també em va deixar aixì, depressa i sense fer soroll.
ell sempre és però, al meu costat.
un sentiment de tendressa envers tú i la teva familia en aquests moments.

Gatot ha dit...

nena... de Salt estant, estic al teu costat
un petonàs i una abraçada

Jordi Casanovas ha dit...

Una abraçada molt forta i un petó.

Kuki13 ha dit...

Por desgracia, conozco lo que has descrito de primera mano.. lamento haber llegado a tu blog en este día, y a la vez.. me alegro para poder darte un fuerte abrazo.

Carme ha dit...

Roser, no hi ha com haver viscut situacions semblants per entendre com et sents. Em sap molt de greu. La meva maenra de consolar-me ha estat sempre parlar d'ells, de totes les coses que trobo a faltar i que havia APRÈS D'ELLS, transmetre-ho als més joves, que en puguin tenir una imatge tant semblant com sigui possible. Una abraçada. Gràcies per compartir fins i tot aquests moments amb nosaltres.

Mateo Bellido Rojas ha dit...

Sé que decir lo siento no es suficiente.
He notado una punzada de dolor cuando leía el comentario que dejabas en mi correo. Sufrí la pérdida de mi madre hace ya más de seis años.Y , ahora, volvió ese recuerdo que me duele como siento te duele a ti.
Vivo con los recuerdos y eso me consuela. Verás como tú también te refugiaras en ellos para soportarlo.He notado tu fortaleza en como afrontas esta situación. Eso me tranquiliza. Como no tengo más palabras, ahora sólo quisiera abrazarte y compartir tu dolor.
Un beso depositado en las lágrimas de tus mejillas para confortarte.

Marc ha dit...

No sé com t'ha quedat esma per escriure aquí...
el meu condol

Julia ha dit...

Hola Roser. Només per avui et diré pel teu nom, perque el que t'haig de dir no ho puc dir a un pseudònim. Ho sento molt Roser. No sé qué més et puc dir, dons totes les paraules que pugui pronunciar no podran expressar ni de bon troç com et trobes i com de greu em sap que hagis de passar per moments tan dolorosos. Es la vida, ho sé, però aixó no ens serveix de res quan arriba el moment.

Espero que et recuperis aviat, amb la mateixa valentia amb que has escrit en el teu blog, que t'agraim tots perque ens has donat la oportunitat d'intentar expressar els nostres sentiments per tu.

Una abraçada molt forta, amiga.

barbollaire ha dit...

Roser, nina...
Em dol haver de tonar-te aquesta visita, aquest comentari, que fa poc més d'un mes em vas fer tu.

Totes les paraules que et pugui escriure aquí seran això, paraules, que poden sonar més o menys de compromís. Més o menys buides...

Per això voldria deixar-te una bosseta de petonets dolços, petits i un cistellet d'abraçades tendres i sinceres.

I les meves llàgrimes per plorar amb tu...

Edu ha dit...

Em sap molt greu Zel. Una abraçada ben forta!

dadaista ha dit...

:(

labruixoleta ha dit...

...una abraçada...ZEL.

Mon ha dit...

cada cop que algú perd un esser estimat em posso trist i no em surten les paraules que voldria dir per consolar.. Res no hi ha manera, la vida quan menys tu espera et dona la bofetada mes forta sense esperar-t'ho.
Zel- Roser estimada, una abraçada molt molt forta.

Rita ha dit...

Em sap molt de greu. Rep una abraçada ben forta, maca.

kukilin ha dit...

Recibe un fuerte abrazo querida amiga del alma.
Es increìble pero estoy llorando...
¿Por vos? ¿Por tu padre? Creo que por los dos.

Besos para todos♥

Edurne ha dit...

Yo sí que me acabo de quedar muda. Llego a casa, abro el blog, visito a los amigos y me encuentro con esto... cuando tan sólo hace tres días me felicitabas tú a mí por las bodas de oro de mis padres diciendo que los tuyos ahí estában, como el perro y el gato,pero que estaban!
Cómo es esto? Qué pasa de repente que la vida se desploma y no nos da tiempo a nada...?
Me he entristecido mucho, tan sólo puedo mandarte la más forta de mis abraçadas, ánimo y decirte que beti aurrera! La vida sigue, es así, aunque nada nos consuele y a nadie podamos reclamar...
Un cargamento de petons y mucha fuerza, mucha...!

novesflors ha dit...

Les meues condolències.
Malgrat tot has vingut al blog, a compartir, ets molt valenta. Una abraçada.

merike ha dit...

Una abraçada molt forta, Roser. Condolències.

Albert ha dit...

Realment es un moment molt difícil per tu, només donar-te ànins i força, la mateixa que has tingut per dedicar aquest post al teu pare....

Jaume Pros ha dit...

Roser, només puc dir-te, amb aquest nus a la gola, que ho sento molt, moltíssim. No soc capaç de dir res més. Rep un petó molt fort.

elur ha dit...

Una abraçada ben forta... i una altra.

Delfica ha dit...

Si dic el que penso diré que és una merda quan et passa això, que no hi ha dret, que és una merda, una merda.
I que no se què mes dir, i no se.
Un petó

Jesús M. Tibau ha dit...

Poca cosa més es pot dir. T'envio una abraçada molt forta

Anna i Lluís ha dit...

em sap molt greu Zel, una abraçada.

Tondo Rotondo ha dit...

Aquí estem, pensant en tú!

fada ha dit...

Aquest llibre de reclamacions no existeix, noia. Quina experiència més terrible. Potser no et servirà de molt, però sàpigues que penso en tu, en vosaltres, encara que no ens coneguem en persona i que voldria que amb les meves paraules t'arribés una mica d'escalf i d'ànim. Una abraçada llarga i forta.

Violette ha dit...

Un petó molt fort, Zel... Molt fort!

Tere ha dit...

Si me necesitas ya sabes dónde estoy.Mucha fuerza,preciosa,estos días tendrás que ocuparte de mucho papeleo y situaciones duras.Un abrazo muy tierno para ti.Te quiero muchísimo,distribuye bien tus energías,toda la familia tiene suerte de tenerte,ahora el dolor es muy intenso,demasiado,date tiempo y recuerda ahora más que nunca que siempre estuviste a la altura de las circunstancias.A quien da lo mejor de sí misma,no se le puede pedir más.Cuando todo es tan repentino es lo más difícil de asumir,necesitais apoyaros unos en otros,pero sois una gran familia y estareis más unidos que nunca.Besos

Salvador Guinart ha dit...

Buf!, ei bonica, ho sento molt. Em sap molt de greu.
Una abraçada molt sentida, de veritat.
Petonets.

Mariaisabel ha dit...

Ho sento mol, maca.
Una abraçaa i un petó

Eli ha dit...

Em sap greu!!!

Una abraçada ben forta!!!

Anònim ha dit...

Cada dia passo per aqui per lleguir els teus comentaris tants bonics i inteligens, mai avia fet cap comentari, pero avui es especial. Una abraçada forta i molta força.
Mercè

mafalda ha dit...

Cuca, totes les paraules són completament inútils en situacions com aquesta.
T'envio el silenci més carregat de carinyo que puguis imaginar.

bajoqueta ha dit...

Uff molt fort i això que no us conec...m'estàs fent plorar.
Ànims i aquí estem per compartir les teues paraules amb tu.
Besets!

rits ha dit...

Em sap molt de greu!
una abraçada molt forta!!

Txarli ha dit...

Ho sento moltíssim. Una abraçada.
Ànims!

Joan Martín ha dit...

Ostres Roser ho sento.
Tant com si fos res, no pot pas ser, veritat? I de fet, realment, és així, és i no és: tens el bell mig d'un mar de dol però també un abans present: en el litoral d'aquest mar unes claus del teu propi motllo; tens la ràbia, i també un més enllà que fa temps tu deus veure (ho hauries de fer, no te n'hauries de perdre ni una) cada cop que poses la clau al pany per obrir una i altra i altra porta: hi pots veure el teu bell horitzó estirat sobre un fons de sensibilitat.
Una abraçada forta.

mai ha dit...

Em sap molt greu,
una abraçada.

Maria Jesús Rodríguez Melero ha dit...

Hola Roser!
He arribat a la teva pàgina a través del Josep Estruel, que és un amic del meu poble.
Em sap molt greu la mort del teu pare.
He plorat amb les teves paraules. És veritat que t'estimava més que res en aquest món. Per això et va esperar fins que arribessis. Tu el vas acompanyar en el seu transit que és el cicle de la vida.
Una abraçada!
Susi

the silver blue sea ha dit...

Una abraçada ben forta, Roser...
i molts ànims!

Doe ha dit...

He posat un comentari i no surt, no ho sé. Potser no en caben més. Et dono forces. Ho sento.

JRoca ha dit...

Acabo de veure el post i m'he quedat de pedra, no recordo un post que m'hagi emocionat tant i fa anys que navego per aquests mars.
Una forta abraçada per tu i la resta de la família.

surya ha dit...

em sap greu, Roser
sigues forta i pensa'l sempre que ho necessitis, perquè ell serà amb tu.
una abraçada ben forta

Sherlock Holmes ha dit...

Zel, Ho sento molt.
Molts petonetsssssssss!!!

Toy folloso ha dit...

En recordar aquest traspàs em ve a la memoria el que deia Lorena McKernitt: "S´ha mort el pare, s´ha cremat la meva millor biblioteca...".
Pren el meu condol.

Montse...Arare ha dit...

Roser, no sé per què no va sortir el comentari que et vaig deixar diumenge. Vull repetir-te que em sap molt de greu i que des del meu mar t'envio una fortíssima abraçada.


En sèrio, no sé per què no hi ha el meu comentari... no ho entenc...

maite ha dit...

Una abraçada ben forta. No sé que mes dir-te, porte'm a casa també uns mesos d'ensurts continus, que llegeixo el teu escrit i ploro al mateix temps

Que tinguis molta força

Laura ha dit...

Volia encara dir-te una cosa més... sobre això d'esperar. El meu sogre ens va deixar ràpidament, però també sembla que va esperar. A veure les seves netes, a fer broma amb el seu fill, a acollir-me dins la família... encara avui quan en parlem ens estremim per dins. Petons.

Marta Cebrián ha dit...

Un petó ben fort i moltes abraçades.

Joana ha dit...

Hi ha un lladre que ens robarà a nosaltres , un dia i, deixarà el plor als que més estimem...
He estat fora i avui t'he llegit.
Una abraçada traspassant només aquesta fina pantalla, tan càlida en alguns moments!
Recorda'l!

Lliri blanc ha dit...

Zel! em sap molt greu...ja sé que les paraules non poden servir a res en aquestes circumstancies..només volia donar-te una abraçada molt forta.

Anònim ha dit...

Per a qui no creu en les casualitats, com jo, resulta emocionant com m'he assabentat de la mort del teu pare... altre dia t'ho conto.
Solament vull dir-te, amiga, amiga de l'ànima, amiga, que podré estar en silenci, al teu costat, el temps que faci falta mentre tu vius i integres el teu propi dolor.
T'estimo.
Epi

Oscar Ramírez ha dit...

Zel, fins ara no he sabut res. Ho sento molt. Rep l'abraçada més forta que puguis de part meva i de la Mar. Mil petons i un milió de dosis de força!

- assumpta - ha dit...

Avui descobreixo el teu bloc ... avui descobreixo aquesta gran pèrdua. Ho sento moltíssim ! doncs, lamentablement, sé el que és. Rep una forta abraçada.

Tanhäuser ha dit...

Roser, nina meva, ho sento tant!
No sé què dir en aquesta situació. Tu saps que jo vaig passar pel mateix fa 14 maleïts mesos i per això sóc conscient que no hi ha cap paraula que serveixi per minvar aquest dolor.
Jo des d'aleshores, no hi ha un sol dia que no parli amb ell, que no li expliqui les xorradetes del dia a dia, aquelles, que al cap i a la fi, són les que ens fan persones.
Creu-me quan et dic, que dintre de poc, aquesta angoixa que ara sents s'anirà transformant en nostàlgia, que fins i tot algun dia, deixaràs escapar un petit somriure quan recordis alguna anècdota seva.
El dolor serà vençut perquè, si t'ho penses bé, ell en tu, es va fer immortal.
T'estimem moltíssim.
La més gran i sentida de les meves abraçades, és teva i dels teus.