03 de novembre 2008

i diuen que virtual és fred...



i és que no saben el que diuen...

us deixo el mateix que el meu pare compartia amb els seus amics, l'esmorzar de cada dia, i les bromes i rialles per tothom, (el seu mal geni, me l'he quedat jo)

mai aquest blog havia tingut tants comentaris, mai...
no sabeu la companyia que m'heu fet, en allò que diuen que és distància...
que no recordem ja aquell temps en què la comunicació es feia per carta?
així us he llegit, amics, i no sabeu com reconforta trobar una paraula escrita, d'algú, que finalment, se'n podria estar,
quan no hi ha obligacions, servituds ni protocols,
quan deixes un segons el teu fer per estar per un altre
i dir-li, senzillament, allò que sents.
us dono les gràcies a tots, per ser-hi,
us faig arribar una forta abraçada, fins ara, fins sempre.

36 comentaris:

Josep ha dit...

Gràcies a tu. Segueixo amb l'abraçada forta, i molts petons.

Ferran ha dit...

Ens tens a nosaltres, els "virtuals però reals", perquè aquest tràngol sigui una miqueta menys dur. Un petó.

Cèlia ha dit...

Un petonet i una mica d'escalforeta!

Striper ha dit...

les petites coses son les que ens fan recordart aquells que estimavem, una abraçada.

merike ha dit...

He sentit l'escalfor del món virtual al teu món. Una forta abraçada i petonets!

rebaixes ha dit...

ZEL - Ho necessitaves i t'ho mereixes. Vals molt i potser el mes vell dels que et visiten i visites sap com tots el desconsol. Jo té possat a Escorrialles aixó.
Hi ha ferides
que es sanen amb gases.
Altres es curen
amb abraçades i petons.
Les més difícils,
les més dures
mai es calmen
ni amb temps
ni amb records./
Ara tu ets la soca de l'arbre,
Visca la soca, visca l'arbre.
Anton.

Edurne ha dit...

Yo me sumo a lo dicho por los que me han precedido...
Un petó bien fort!

Assumpta ha dit...

Què ha de ser fred Internet? :-)

Darrera de cada post, hi ha una persona real, amb una veu, uns gestos, una forma de caminar, una lletra... però que manifesten la seva forma de ser teclejant... i, a vegades, així, d'aquesta manera, aconseguim que surti el millor de nosaltres mateixos.

M'encanta aquest esmorzar que has posat... tot aquest embotit amb pa amb tomàquet, eh?

Mon pare sempre esmorzava pa amb tomàquet i m'hi has fet pensar :-)

Molts petons!!!

yraya ha dit...

Una abraçada molt forta.
Petons.

Jordi Casanovas ha dit...

apa doncs, una altra abraçada freda ;)

barbollaire ha dit...

Vinga doncs aquest abraçada...
Ben forta!
I una bosseta de petonets dolços, nina..

;¬)***

mai ha dit...

Comparteixes molt amb tothom i tothom ha volgut compartir aquesta vegada, per tal que et sigui menys feixuc.
Una forta abraçada.

Anònim ha dit...

Una abraçada, guaitant la taula he esmorçat amb valtrus!

Força!

Ah! Sóc en Rotondo

Jesús M. Tibau ha dit...

a poc a poc anem creant una gran família, que fa molta il.lusió anar coneixent cara a cara.
Una abraçada

Jesús M. Tibau ha dit...

a poc a poc anem creant una gran família, que fa molta il.lusió anar coneixent cara a cara.
Una abraçada

Tere ha dit...

Hubiéramos querido dejar algo más que palabras,pero como fueron,y son,tan sentidas seguro que llegaron hasta tí con todo el amor que poníamos en ellas,a mí también me carga la "historia" esa de la frialdad,¡qué bobadas! al minuto que nos necesitamos estamos más cerca unos de otros que nunca en otro tiempo hubiéramos estado.Y ese genio que has heredado del padre es genial,es una de tus grandes cualidades.Un abrazo,amiga

Henry The VIII ha dit...

Fins ara i fins sempre Zel. Una abraçada i kisses.

Cesc ha dit...

Tu sempre ens has fet costat a naltros i a totes aquestes persones per qui lluites, ara naltros lluitem per a tu... perquè ens necessites...

XeXu ha dit...

Una abraçada de tornada per tu. Em costa tant dir alguna cosa en aquests casos... però sé com pot ser d'important una abraçada en aquests moments, encara que sigui virtual. I una persona com tu mereix totes les atencions que calguin. 80 comentaris de suport, i els que vindran per aquí. La millor mostra d'estimació que podies rebre de la teva família virtual.

dimoniet1960 ha dit...

Gràcies a tu per ser com ets i per fer-te estimar. No canvïis mai!

Una abraçada i molts petons!

Mon ha dit...

potser cal pensar que per aqui tenim amics de debo. A mi m'agrada saber que entre els meus hi ets tu...una forta abraçada

Rita ha dit...

Una altra abraçada ben forta.

Eli ha dit...

Les paraules que deixes anar a altres blogs, són sense obligació, gratuites.... Jo no crec pas, que el món virtual sigui fred...
Tot el contrari, a vegades, hi trobes un caliu tant especial, que et sorpren...
Aquests records d'esmorzars i vida, és el que t'emportes...
Molts ànims!!!

Carme ha dit...

I ben forta, l'abraçada, Zel, bonica.

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Una forta abrasada … ànims

Joan Martín ha dit...

Roser, em permets que agafi l'última part d'aquest post per concloure la sèrie del meus tres últims (crec que és el millor comentari per acabar "EL QUE ÉS NECESSARI" ja diràs.
(ah, quina bona inversió que fas del teu mal geni, no?)

Luis Llorente ha dit...

Zel una abraçada, amiga mia no te conozco en persona pero creo que se como eres,cuidate y lo lamento.Petonets
Luis

Onset ha dit...

Ànim i endavant. Ho pots fer. Una abraçada ben forta.

maria mercè ha dit...

compartir un esmorçar, per mi, té més sentit del que molta gent es pensa... sempre he preferit compartir esmorçars a dinars, gràcies bonica per pensar en nosaltres en aquests moments.
Com tothom t'abraça, jo et deixo un dolç i suau petó a cau d'orella, els meus preferits.

Montse...Arare ha dit...

doncs això, l'abraçada fins ara i fins sempre.

Montse...Arare ha dit...

t'he deixat una música a casa...

Jaume Pros ha dit...

Roser, quan faig memòria dels meus amics i amigues... Hi surts tu. És possible això, si mai no ens hem vist? Alguna cosa bona havia de tenir això d'Internet.

Petons

Clint ha dit...

suposo que mai és tard...una forta abraçada ben sentida.

Delfica ha dit...

Apa, que be esmorzar en companyia amb un cafetó ben bo a la salut del teu papa i la teva.

Mateo Bellido Rojas ha dit...

Amiga, necesitaba visitarte y comprobar que sigues fuerte ante la adversidad. Gracias a ti, porque todos los que de alguna manera te apoyan, lo hacen porque también te necesitan.
Un beso.

Anònim ha dit...

Valle m'ha dit que se suma al contingut dels meus últims comentaris i que et digui (ja que ella no està molt "dutxa" en aquesta tecnologia) que li agrada molt el teu blog, que considera molt interessant el contingut dels teus post i que ets molt valent al obrir el teu cor i la teva intimitat a la gent que ens podem acostar a aquesta finestra de tu mateixa.
petons i "carinyos"
epi