monogràfic d'una escudella

Per la mare de Déu d'agost a les set ja és fosc.
Avui fresqueta i...què farem per dinar? Escudella i carn d'olla.
La carn fresca, els ossos salats, i algunes verdures ja són a l'olla.
mentrestant, fem la pilota.
Primer, ous batuts.

Pa, all i julivert, i la carn picada amanida, a punt.

Picadet (he de canviar de picadora) i barregem.

Massa clar, una mica més de pa i un punt de canyella en pols.

Pastem ben pastat, amb les mans i ben netes!

Un platet de farina a punt per fer pilotes allargades, coses de l'Empordà...

Pilotes a punt! (En tindrem per tres dies). Paisatge de pessebre amb neu de farina.

A l'olla amb la darrera aportació de verdures i patates que no cal que es coguin tanta estona.

He aprofitat per treure un xic de brou i començar de bullir la pasta. Xup xup...

Al cap d'una mitja hora llarga destapem l'olla...(ja havia bullit molt la carn i les primeres verdures, que s'hauran desfet). No em diguis que no fa goig! Color i textura de brou de pagès.

Trec la carn, les pilotes i la verdura més sencera. (La cassola li vaig mangar a la sogra)

Afegeixo brou a la pasta que ja havia absorvit prou per coure's al punt.

I encara quedarà brou per congelar...

Evidentment, això no és la cuina de l'Isma...

Ni estic per fer cosetes boniques com l'Arguiñano..

A rentar plats a mà, que ni màquina no vull. Ja tinc la cuina neta. Vella, però neta.

Juro que l'hem trobat boníssima. Au, preneu-ne una cullerada i queixalada a la pilota.

(Un escriu posts d'aquests quan el món cansa, i és que cansa molt, n'estic d'animalades fins al terrat, així que, a la cuina marxen els maldecaps)