27 de setembre 2008

soldats! als vostres llocs!

Ja puc anar escrivint cosetes de cada dia, per no marejar la perdiu amb possibles futurs més desastrosos que els que es perfilen.
És cert o ho sembla, que nosaltres anem vivint a recer de moltes crisis.
Sorprèn que no es nota gaire en l’entorn més proper que les coses vagin maldades. Sí, quan parles amb un i un altre, tothom es queixa, més o menys segons t’allunyis per dalt o per baix dels mil euros al mes, però sortosament (o no, que les consciències s’han de remoure), passeges pel carrer i veus gent que riu, parla, compra va en cotxe, tot amb prou normalitat. Sí, veus que un munt d’obres estan aturades i els rètols de “es ven” creixen com bolets. Però també som molts, perquè enganyar-nos, que pensem fredament que ja tocava, que les coses tenen el valor que tenen, no pas el que ens fan pagar. Però quan un llegeix això,
“Per primera vegada a la història els militars d’EEUU, estan desplegant una unitat de combat de l’exèrcit en servei actiu regular, a temps complert, dins del país, a fi d’encarar emergències, incloses les potencials amenaces i disturbis civils”
Llavors fas un canvi de xip i et poses en una altra perspectiva...i et dius a tu mateix que alguna cosa està canviant profundament i no pas per bé.
Si allà, llit/incubadora/niu/ de tots els grans desastres (i em podeu dir que no tant, però no em deixaré convéncer fàcilment, que es van adjudicar el paper d’àrbitres de la justícia, el bé i el model econòmic desitjable, i així ho tenim)

Es veu que l’excusa oficial és l’estat de guerra permanent contra una xarxa extremista global que no desapareix. Però resulta, que l’entrenament d’aquests homes que “treballen” en qüestions d’emergència tipus grans desastres o similars s’han basat en practicar a fons en l’ús d’armes “no letals destinades a sotmetre individus revoltats o perillosos sense arribar a matar-los” Fan servir un enginy anomenat “Taser”, que provoca una descàrrega muscular a tot el cos “semblant a la pitjor rampa de la teva vida multiplicada per 10” L’objectiu és que tots els soldats passin l’entrenament per tal que s’insensibilitzin a l’hora de fer servir l’arma contra els insubmisos.
Ara bé, segons una cosa anomenada “Llei Posse Comitatus”, és ilegal des de fa 230 anys emprar forces militars al país amb el propòsit de mantenir l’ordre civil. El govern Bush va preparar el terreny per canviar la llei l’any 2007, argumentant, a més del terrorisme, “d’altres condicions en les que el president determini que hi ha violència interna fins el punt que els funcionaris estatals no puguin mantenir l’ordre públic". No es va concedir per la despesa existent ja amb les guerres que tenen muntades, però insisteixen. El president tindria poders plens per decidir les mesures repressives. Malament quan un planeja actuar al propi país contra el poble, en global.
Disposar d’aquestes forces, es fa sospitós en moments com el que viuen, quan la situació econòmica amenaça amb trencar els equilibris precaris entre grups socials obscenament privilegiats, classes treballadores que subsisteixen amb penes i treballs i d’altres que viuen i viuran en la més absoluta de les misèries i el desesper de no tenir ni tan sols una sanitat pública de franc. I mentrestant, ni tan sols han sigut capços d'acordar res més que una limitació dels grans sous dels amos dels bancs, dels super milionaris que es beneficiaran de les fallides, cobrant de l'estat i sense perdre res de la butxaca. Grans cabrons. Ho veieu com el capitalisme no és el millor dels sistemes possibles?
Si voleu llegir tot l'article, cliqueu aquí
(jo no tinc estalvis, en això tindré certa sort...)

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja saps que molts caps de govern no valoren el que mostra aquest blog, els diners i les adquisicions són més importants, per tant... no sabem com s'acabarà tot això..

Striper ha dit...

Suposo que com dius aquest grup armat esta preparat per sofocar possibles revoltes socials derivades del moment economic, aixo es segur anem i estem en una crisis molt forta, i els politics precupats de las entitats financeres, i no dels que no es que ja no poguin pagar una hipoteca,ja hi ha familias que no poden aspirar a mes que a una habitació rellogada a un pis compartit, i molts els que esperan la basura que treun algunes superficies comercials d'aliments caducats o a punt de fer-ho.

estrip ha dit...

qualsevol excusa és bona per engreixar aquesta màquina de diners qu és l'exercit. I a més frenes el poble. Dos pardals d'un tret!

rebaixes ha dit...

D'aquest tipus de poder es pot esperar tot lo imaginable per que el control quan les panxes estan plenes, és relativament fàcil, ara quan la gana sorgeix i hi som, doncs, exèrcit. Ara que s'havia tret la bufetada a casa a l'escola,etc. I es mirava de progressar en molts drets, es tornarà als amos, surriac i animalons.El diner que hauria de ser progrés uniforme, és el que causa desunió, retrocés en molts per profit de les piràmides I és clar, quan el riu salta el pantà
tot son inundacions... Ho entenem tot i tots. Ja n'hi hauran que si uniran per preparar-se, per si fa falta.( Callo, no dec seguir més )
L'avi Anton.

gatot ha dit...

nena.... quasi m'has fet sentir llàstima del pobres nordamericans rossos, d'ulls blaus de Beverly Hills...

catxis.... després me n'he adonat: no són aquests els perillosos; ho són els que estan pensant a votar a un negre! (que esperem que no s'assembli a la condolència arròs..., quina paia!)

el més greu, però, es que em temo que els que fa 40 anys que fan seguidisme dels USA voldran també fer-ho en això...

que nostrusenyor -si n'hi ha- ens agafi confesats!

Julia ha dit...

Hola Zel
He llegit tots els teus articles ara que tinc un moment i t'haig de dir que estem en sintonia i que crec que el teu blog és, a més de molt maco, d'una gran qualitat.

Respecte al teu últim article, a mi també m'agafen esgarrifances en pensar que una colla de cretins posa en perill a tota la humanitat per una ambició desmesurada de poder i propietats que mai tindran temps de gaudir per anys que visquin. Que trist és que l'involucionisme s'imposi d'aquesta manera perque els poderosos sempre troben servidors que els hi facin la feina bruta. Però no siguem derrotistes que aixó és el que busquen. Hem de seguir intentant que no guanyin sempre. Tu tens una gran oportunitat d'incidir en aquesta lluita contra la imposició de la maldat i la ignorància, doncs quant més ilustrats siguin els ciutadans més dificil serà sotmetre'ls.
Gràcies per la teva labor i per l'interès que en ella hi poses.

Una abraçada.

Una ha dit...

Zel,esta madrugada vi el debate McCain-Obama y como le digo a un enlace de blog que tengo en Texas(Maria-Maria):Si el país más poderoso del mundo siempre tiene tanto miedo ¿qué será del resto del mundo? porque McCain parecía un disco rayado con el de ganar la guerra en Irak (fíjate que ya no dice liberar al mundo del terrorismo ni llevar la libertad a Irak),pues él erre que erre con rearmarse que si Georgia,que si Irán...y todo como si lo hubiera aprendido de memoria (par coeur,diría un francés)y mirando al vacío por si se despistaba y se le olvidaba algo.
De verdad este McCain oposita a presidente del MUNDO.
Conclusión que deduje:que los republicanos tienen miedo del resto del mundo y han de rearmarse hasta los dientes.

Una ha dit...

Olvidé que esta madrugada estuve dando vueltas por tu blog,que va a hacer ya un año que lo visito,pero muchas cosas no las podía leer porque al cambiar el fondo oscuro al claro y como están en letra de colores,ya no son visibles,al menos para mis ojos.
No buscaba nada en especial,es una manía que tengo la de volver atrás y recordar o releer.Un abrazo.

Onset ha dit...

Als Estats Units no hi ha cap diferència entre el demòcrates i els republicans; qui governa són les multinacionals. Aquesta gent ara veu que el sistema és pràcticament insostenible i les classes populars ho veuen. La millor resposta dels poderosos quan els desafien és la violència. (ja perdonaràs el meu català).

Assumpta ha dit...

Aquest tio (en Bush) em causa al·lergia, per no dir quelcom més fort...

No entenc com el "poble americà" es dona sempre uns dirigents "així"

Jo Mateixa ha dit...

Son americans cuca i ja saps, d'on no n'hi ha no s'en pot treure.

Crisis??, ahir vam anar a comprar al Alcampo (més ecònomic que no estem per tonteries) i jo no veía crisis per que la gent anava igual de carregada que nosaltres, el que passa es que nosaltres duiem aigua (18 ampolles de 1,5 Litres per 6,00€) i una mica de fruita i verdura, i ells en canvi diuen Whisky, Vodka, caviar, equips de música, TV.... :-(

Josep Maria Yago Suau ha dit...

Ostres! m'havia acollonit. S'ha obert el blog, he vist l'estelada i el primer post "soldats, als vostres llocs" i m'he pensat que anava de cosa patriòtica. Enseguida m'he adonat que era impossible en el blog de la Zel :-)
Cap exèrcit defensa la pau!
Petons!

nimue ha dit...

és la caiguda de l'imperi. Esperem que no ens arrosseguen pel camí...

Anònim ha dit...

Aquí teniu material per entretenir-vos.

http://laordenskullandbones.blogspot.com/2007/02/blog-post_5063.html

Aneu seguit tots els enllassos que hi ha a la esquerra fins arribar als menbres "coneguts", us sorprendereu.

Jordi Vargas ha dit...

aquests americans cada día donen més fàstic, no tant sols es fican sempre on volen i quan volen que ara provocant una crisis mundial arrosegant-nos a tots, la veritat es que algunes coses estaven fora d'órbita pero el cop a sigut tant fort i sobtat que ens fotra a tots, menys als poderosos es clar.
Una abraçada

Anònim ha dit...

UN FA POR I TAMBE AL-LERGIA. EL ALTRE "ZAPATEIGA". PERO SI ELLS CAUENT, NOSALTRES ANIREM AL DARRERA. F.D.R. ON ETS? JUGANT AMB BCN.......

Montse ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que et diu la Joana. Tu soleta fas moltíssima feina!

Parlar dels "reis del mambo" dels americans em produeix basques!

Un petó.