soldats! als vostres llocs!

Ja puc anar escrivint cosetes de cada dia, per no marejar la perdiu amb possibles futurs més desastrosos que els que es perfilen.

És cert o ho sembla, que nosaltres anem vivint a recer de moltes crisis.

Sorprèn que no es nota gaire en l’entorn més proper que les coses vagin maldades. Sí, quan parles amb un i un altre, tothom es queixa, més o menys segons t’allunyis per dalt o per baix dels mil euros al mes, però sortosament (o no, que les consciències s’han de remoure), passeges pel carrer i veus gent que riu, parla, compra va en cotxe, tot amb prou normalitat. Sí, veus que un munt d’obres estan aturades i els rètols de “es ven” creixen com bolets. Però també som molts, perquè enganyar-nos, que pensem fredament que ja tocava, que les coses tenen el valor que tenen, no pas el que ens fan pagar. Però quan un llegeix això,
“Per primera vegada a la història els militars d’EEUU, estan desplegant una unitat de combat de l’exèrcit en servei actiu regular, a temps complert, dins del país, a fi d’encarar emergències, incloses les potencials amenaces i disturbis civils”

Llavors fas un canvi de xip i et poses en una altra perspectiva...i et dius a tu mateix que alguna cosa està canviant profundament i no pas per bé.

Si allà, llit/incubadora/niu/ de tots els grans desastres (i em podeu dir que no tant, però no em deixaré convéncer fàcilment, que es van adjudicar el paper d’àrbitres de la justícia, el bé i el model econòmic desitjable, i així ho tenim)

Es veu que l’excusa oficial és l’estat de guerra permanent contra una xarxa extremista global que no desapareix. Però resulta, que l’entrenament d’aquests homes que “treballen” en qüestions d’emergència tipus grans desastres o similars s’han basat en practicar a fons en l’ús d’armes “no letals destinades a sotmetre individus revoltats o perillosos sense arribar a matar-los” Fan servir un enginy anomenat “Taser”, que provoca una descàrrega muscular a tot el cos “semblant a la pitjor rampa de la teva vida multiplicada per 10” L’objectiu és que tots els soldats passin l’entrenament per tal que s’insensibilitzin a l’hora de fer servir l’arma contra els insubmisos.

Ara bé, segons una cosa anomenada “Llei Posse Comitatus”, és ilegal des de fa 230 anys emprar forces militars al país amb el propòsit de mantenir l’ordre civil. El govern Bush va preparar el terreny per canviar la llei l’any 2007, argumentant, a més del terrorisme, “d’altres condicions en les que el president determini que hi ha violència interna fins el punt que els funcionaris estatals no puguin mantenir l’ordre públic". No es va concedir per la despesa existent ja amb les guerres que tenen muntades, però insisteixen. El president tindria poders plens per decidir les mesures repressives. Malament quan un planeja actuar al propi país contra el poble, en global.

Disposar d’aquestes forces, es fa sospitós en moments com el que viuen, quan la situació econòmica amenaça amb trencar els equilibris precaris entre grups socials obscenament privilegiats, classes treballadores que subsisteixen amb penes i treballs i d’altres que viuen i viuran en la més absoluta de les misèries i el desesper de no tenir ni tan sols una sanitat pública de franc. I mentrestant, ni tan sols han sigut capços d'acordar res més que una limitació dels grans sous dels amos dels bancs, dels super milionaris que es beneficiaran de les fallides, cobrant de l'estat i sense perdre res de la butxaca. Grans cabrons. Ho veieu com el capitalisme no és el millor dels sistemes possibles?

Si voleu llegir tot l'article, cliqueu aquí

(jo no tinc estalvis, en això tindré certa sort...)