30 de novembre 2008

fuig l'esperança


rebufa el vent, i el fum
surt a glopades de la llar de foc
he provat d'obrir les portes
però ni el corrent l'ha fet recular...
fum que es resisteix i no s'allunya amunt
com si sabés que fora, l'aire és massa brut,
enterbolit, enverinat, enganxòs i ja massa carregat
per d'altres focs que sempre alenen
cremant somnis i vides
focs voraços, ferotges, sanguinolents
sortint de goles rabioses d'exèrcits de gossos covards
que només saben rosegar vides petites i fràgils
indefensos sense nom, perden la llum
mentre els sobirans mesquins i poderosos
fugen covards, pujant al primer avió
per veure l'espectacle des de l'aire
i omplir fulls amb estadístiques.
(a la penúltima massacre,
la primera de fugir va ser l'Esperança
i arribant a terra pàtria, forfollejava
desastres no viscuts, porca covarda,
mentre els babaus de torn
li cantaven lloances, oblidant els morts)

21 comentaris:

Cèlia ha dit...

Aquest és el món que hem deixat crear als neocons... com menys pensem més submisos som, menys ens adonem i més poden fer la seva: salvar els seus culs!

Anna Tarambana ha dit...

El problema és que una altra esperanaça, la nostra, també se'n va, hi ha dies que la veig tan lluny.

(La roda de premsa amb els mitjons, que només faltava que els dugues tacats de sang per fer-ho més patètic, va ser de jutjat de guàrdia.)

menta fresca ha dit...

uf noia, quan la llar de foc fa això, res no atura el fum, tant sols una glopada de corrent d'aire fred...

Cesc ha dit...

En saps d'escriure i descriure sentiments eh...

Striper ha dit...

Va ser patetic totalment, i de molt poca categoria moral.

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Deixo apartat el gènere, com a persona és ridícula i caduca, i la veritat, no se que vol representar ni a que representa ... és vergonyós

Carme ha dit...

Petites vides i fràgils... ja tens raó. Sempre pringuen els mateixos

- assumpta - ha dit...

Patètic! és com un bufó ridícul al que a sobre li riuen totes "les gràcies" que no té. Ella explicant la seva "aventura" ... i els morts ???

Jordi Pinyol ha dit...

Molt sàvies les teves paraules (com sempre...)

I tranquil·la, que jo tampoc em prodigo gaire en comentaris últimament. Ja se sap... sempre necessitaríem una mica més de temps del que tenim.

Petons i abraçades!

yraya ha dit...

Y ya sabes para quien son las medallas.
Un besote

Mateo Bellido Rojas ha dit...

La rabia que sientes también la siento yo. Sobre todo por la magnitud de la desgracia en forma de multitud de víctimas humanas.
La cobardía sólo muestra la pequeñez de una esperpéntica mujer que se cree siempre en posesión de la verdad.
Un beso y feliz semana, amiga.

Saltinbanqui ha dit...

Visca els nostres dirigents.

:)

Metis ha dit...

perdona zel, la que no vinc mai soc jo...

lamentablement a vegades som nosaltres el gossos.

un peto ben fort.

Carles Casanovas ha dit...

Esperanza...Esperanza...
sólo sabes bailar Cha, Cha ,Cha...

josep estruel ha dit...

Hola Zel¡
Ull amb la salvadora de la pàtria! Políticament mai ha estat de fiar. És una supervivent de tot

Un petó.

Assumpta ha dit...

L'altre dia el meu home deia: "Aquesta dona es comporta com si ella hagues estat el centre i destinatària principal o única d'aquests atemptats"
Veritablement... patètica.

(El títol de l'article m'havia despistat jeje... la nostra esperança no hauria de fugir mai, eh?)

LlunA ha dit...

Paraules plenes d´intensitat, de vida.
Una foto molt bonica, amb molt fred!

Anònim ha dit...

EN QUANSEVOL NACIO DEMOCRATICA,AQUESTA VERGONYOSA FUGIDA LI BARRERIA EL PAS A TOTE ESPERANÇA DE PODER. PERO P.J.I ELS SEUS ASSESORS D'IMATGE,ES CREUEN TAN PODEROSSOS........ JUGANT AMB BNC.

Joana ha dit...

Vergonyós!
Ja es veu de quina pasta tenen el cor.
Jo no li hagués donat ni un minut de protagonisme. Patètic!
Tinc el record de la mestra morta l'any passat al Iemen , familiar i encara se m'encongeix més el cor.
No tenen vergonya!

Henry The VIII ha dit...

Hola SuperZel!

Anant amb xanques... Això sí que és valor. Jo no ho he provat mai.

Més bonic que parlar de l'Esperanza és parlar del Pedrolo. Conxo, la frase de cal protestar... també la vaig ficar en un post. Si és que tenim telepatia. Acabarem al programa del Iker a la Cuatro.

Kisses!!!

Edurne ha dit...

Hago mío todo lo que has dicho con tus palabras.
Una forta abraçada!