29 de novembre 2008

Pedrolo

"No renteu les utopies; s'encongeixen"


De tant en tant em perdo mirant els llibres que tinc als prestatges.
No solo tocar-los gaire, em resisteixo a treure'ls, i les poques vegades que em dedico a desar-ne algun, com que l'únic lloc on els puc posar és a baix al garatge, sé que no els tindré a l'abast, que cauran a l'oblit. Així que avui m'ha donat per rellegir trocets de Manuel de Pedrolo.
Igual que Martí i Pol és el meu poeta de capçalera, Pedrolo va ser al seu moment, el meu escriptor de lluita, de compromís, el referent diem-ne ideològic, juntament amb d'altres. Representava per mi tot l'anti gairebé tot el que a mi em desencoratjava, i posava en paraules els meus pensaments malformats i inconnexos. Joveneta com era, qualsevol dels nous llibres que sortien, devorava voraç, i em saturava d'uns arguments i una capcitat de crítica que mai hagués sospitat que m'arribés tan al fons.
Tinc a les mans el recull d'articles "Cal protestar, fins i tot quan no serveix de res"
Hi ha bocins tan vius, tan actuals, tan d'ara mateix que no em puc estar de copiar-ne una petita mostra.
"És prou legítim que un poble prengui mesures per protegir la seva cultura, com legítim i és que es preocupi de fer-la conéixer, i, si pot, d'escampar-la pacíficament, però aquest poble renuncia a qualsevol legitimitat quan es nega a acceptar que el dret que l'assisteix, també el tenen els altres. En el nostre cas concret, cal deixar ben clar que si Castella/Espanya s'hi acull, a aquest dret, però no el reconeix a Catalunya, la nostra terra és una terra ocupada, sotmesa a colonització..."
"Se'ns diu amb relativa freqüència (i a cops ho diuen gent prou ben intencionada) que el sentiment independentista és del tot respectable, o sigui, tan respectable com qualsevol altre, si no se serveix de la violència, però observo que els qui així parlen, i parlen bé, s'obliden sempre de recordar-nos que els sentiments colonitzadors s'han imposat i continuen imposant-se precisament per la violència. Vulguis o no, ens estan dient que l'independentisme ha de fer valer la força de la raó, contra un adversari que només entén la raó de la força..."

I bé, que no veieu que fa massa anys que dura la resistència? I d'altra banda, en molts sectors el conformisme? Que encara pidolem esperant com gossos davant la fleca la resolució del constitucional sobre l'Estatut? Botxins, encara, tenen les regnes.

20 comentaris:

Montse ha dit...

Pedrolo va ser un dels meus autors preferits, fins que vaig llegir "S'han deixat les claus sota l'estora". Ara no em facis dir per què, perque no me'n recordo, però sé que no em va agradar i llavors vaig començar a "obrir la ment" cap a altres autors. No el vaig deixar mai del tot, però, Pedrolo... sobre la resta... què vols que et digui? que tens raó!!!! molta raó, companya.
Cal protestar fins i tot quan no serveix de res.

Carme Rosanas ha dit...

Pedrolo continua essent el meu autor preferit. Malgrat que també m'he obert a molts altres autors. He de dir que com a la Montse no em va agradar "Han deixat les claus sota l'estora" i si que sé perquè, pèrquè era una mica "Ulisses" que tampoc em va agradar. Però jo vaig continuar llegint Pedrolo fins al final. Crec que és la persona que més ha influit en la meva manera de ser i de pensar.

Ei, noies un dia hauríem de fer un homenatge blocaire a Pedrolo, com ara es farà amb Brossa.

I sí m'agrada la frase que has posat a dalt i la de baix.

assumpta ha dit...

En Pedrolo sempre m'ha tocat de molt aprop!. D'entrada per que vivia a Tàrrega, a prop de la botiga dels tiets i perquè el poble d'on era originari, l'Aranyó, també està a tocar del d'on va nàixer mon pare. Sempre n'havien estat al corrent; era una mica com "l'escriptor de casa". En general, m'agrada tot d'ell i la novel·la negra li escau força bé. No obstant, potser per moltes raons confluents, em quedo amb el Mecanoscrit del segon orígen.
Els seus articles amb raó de país gairebé podríen haver estat escrits ahir mateix, són totalment actuals i potser caldria que algú més els hi traies la pols ...

Asimetrich ha dit...

Doncs sí que fa massa anys que dura la resistència. I segurament haurà de durar més. Encara hem d'esperar al 2014 ... ? No entenc perquè ens diuen que cal esperar tant. Sempre esperant. Excuses. Cagun ...

rebaixes ha dit...

El gran mal és que pensem que no serveix de res.Granet a granet. Oliveta a oliveta.A qui se li estripen les butxaques ho per tot, fins les claus de casa. Si tinguessim les claus de casa!! Anton.

Assumpta ha dit...

Doncs potser serà trista la cosa, però jo, encara que l'adversari només entengui la raó de la força, segueixo pensant que nosaltres hem de fer valer la força de la raó.

Cada dia, a cada moment, amb tothom.
Cada vegada que veiem unes faccions que ens semblen estrangeres i parlem en castellà, estem claudicant... i, desgraciadament, hi ha molta gent que ho fa!!

Parlem català, utilitzem-lo a tot arreu!!! Demostrem que això és Catalunya i que aquesta és la nostra parla!!

Ja sé que no tot va de llengua, ja ho sé... però és que és tan important!!!

Ferran Porta ha dit...

Sí que va de llengua, Assumpta, va sobretot de llengua. La llengua és el fonament d'un poble, allò que gairebé justifica el seu ser. Segurament per això Pedrolo la feia servir tant.

Catalunya catalana, amb la mateixa naturalitat que els castellans no imaginen Castella altrament que castellana.

Striper ha dit...

Jo pasoper una epoca de desencant cada cop veig mes falsetat en tots els llocs.

Anònim ha dit...

La millor professora que he tingut mai sempre emp arlava d'una anècdota amb Pedrolo, tu fas igual, parles d'ell amb una admiració, d'una manera... es nota on és la bona gent eh :)

nimue ha dit...

vaja... reconec que jo no he llegit res de Pedrolo...

SERGIBR ha dit...

Amb Espanya, l'única manera són les males maneres.

Res s'hi pot fer mitjançant el col.loqui, amb un Estat demagògic vers l'exterior i proveït de tota mena d'argúcies emparades a la seva conveniència.

Finalment acabarem bel.ligerant. Si no, temps al temps.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Jo sí que de jovenet vaig llegir algunes de les novel•les de Manuel de Pedrolo, juntament amb en Joan Marsé, la Mercè Rodoreda , en Pere IV, etc. que eren autors a la avantguarda de la literatura catalana d’aquell temps.
El poder llegir temes tabú en aquella època com el referent a la homosexualitat o al erotisme que a molts condemnaven a patir cues a Perpinyà i als que no havíem complert la edat a imaginar-nos un cos nu de dona donant carta blanca a la imaginació i a com ens la descrivia en Joan Marsé a “la muchacha de las bragas de oro”, o a les relacions entre dos joves en una novel•la de Pedrolo, que ara no me ve a la memòria el títol.
De tots ells, el que políticament més se la jugava era el Pedrolo i les frases que has escrit de ell, varen ser i encara son el referen ideològic de molts, al menys jo continuo subscrivint tot el que va escriure.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

El titol de la novel·la de Pedrolo que tracta el tema de la homosexualitat és:"Un amor fora ciutat".

Mon ha dit...

Cal protestar sempre,sempre. Encara que ningú escolti, o faci veure que no escolta.
Molt bo en Pedrolo.

Isabel ha dit...

Bueno siempre tardo un poco más en leerte hasta que logro traducirte,pero ya ves,mi empeño siempre lo logra,mejor o peor...
No conozco a este autor,pero esa frase es genial.
Por otro lado,si yo fuera catalana me imagino que me sentiría igual que vosotros, seguramente muy indignada e injustamente tratada.
Los derechos son para ser respetados,¿o no?
Un abrazo y es un placer ver lo que disfrutas con tus chicos,amiga; y nosotros contigo...
Confío que, en lo más hondo, vayas recuperando tu ánimo...

Joana ha dit...

Veig que en Pedrolo ens va marcar. Jo recordo que em va despertar de l'ensopiment en què vivia, anant a una escola i a`renent amb castellà. vaig respirar quan vaig llegir 2El manuscrit del segon orígen" i ja mai més el vaig deixar.
Quanta raó té en ferran : la llengua d'un poble és el que el manté viu!

onatge ha dit...

En Pedrolo és i serà un dels meus escriptors. Encara recordo el primer llibre que vaig llegir d'ell; Un amor fora ciutat, que després el van censurar. Quan em van fer anar a la mili per força, durant els trajectes de tren llegia cada dia Pedrolo. En devem tenir més de 5o títols, la meva filla també n'és una enamorada. Ja ho he dit alguna altra vegada: ens falten Pedrolo, Ovidi, Xirinachs ,Martí i Pol, Serrallonga, Gustau Muñoz Per IV i tants d'altres.
En Pedrolo m'agrada per la seva honestedat i coherència.
A casa tenim tots els seus llibres en un lloc preferent.

I pel que dius de retirar llibres, m'hi ressisteixo. De tant en tant compro un modul de llibreria i anar-hi nant...

Salut camarada.
onatge

Cèlia ha dit...

La meva adolescència va ser un "empatx" de Pedrolo, ens deixàvem els seus llibres només per un dia i, a l'endemà, l'havíem de passar a un altre company. Ningú ens va dir que ho havíem de fer 8a l'insti ens feien llegir el sí de las niñas, o don juan tenoria..., coses que no ens motivaven a llegir sinó a odiar la literatura). Era igual qui es comprés un llibre de Pedrolo, l'havíem de passar a fer la roda 8jo diria que érem més d'una quinzena de persones). Aquest empatx ha fet que no n'hagi llegit cap més però el regust és deliciós! A favor de l'insti diré, però, que el van fer venir per les jornades culturals. Els profes no s'esperaven que s'ompliria la sala d'actes, pensaven que no havíem llegit res d'ell però quan vam començar a fer preguntes... quina sorpresa es van endur! Ara, el sistema no va canviar per a res...

Jesús M. Tibau ha dit...

durant un temps també va ser el meu escriptor de capçalera i cal reivindicar la seva obra i la sev manera de veure el món

Anònim ha dit...

GRACIES BONICA,PER PARLA DE PEDROLO. SEMBLAR TAN OLVIDAT....LO PRIMER QUE JO VAIG LLEGIR VA SER "BALANÇ FINS LA MATINADA" I DESPRES QUASI TOT. QUE BO.....JUGANT AMB BCN.......