Pedrolo

"No renteu les utopies; s'encongeixen"

De tant en tant em perdo mirant els llibres que tinc als prestatges.

No solo tocar-los gaire, em resisteixo a treure'ls, i les poques vegades que em dedico a desar-ne algun, com que l'únic lloc on els puc posar és a baix al garatge, sé que no els tindré a l'abast, que cauran a l'oblit. Així que avui m'ha donat per rellegir trocets de Manuel de Pedrolo.

Igual que Martí i Pol és el meu poeta de capçalera, Pedrolo va ser al seu moment, el meu escriptor de lluita, de compromís, el referent diem-ne ideològic, juntament amb d'altres. Representava per mi tot l'anti gairebé tot el que a mi em desencoratjava, i posava en paraules els meus pensaments malformats i inconnexos. Joveneta com era, qualsevol dels nous llibres que sortien, devorava voraç, i em saturava d'uns arguments i una capcitat de crítica que mai hagués sospitat que m'arribés tan al fons.

Tinc a les mans el recull d'articles "Cal protestar, fins i tot quan no serveix de res"

Hi ha bocins tan vius, tan actuals, tan d'ara mateix que no em puc estar de copiar-ne una petita mostra.

"És prou legítim que un poble prengui mesures per protegir la seva cultura, com legítim i és que es preocupi de fer-la conéixer, i, si pot, d'escampar-la pacíficament, però aquest poble renuncia a qualsevol legitimitat quan es nega a acceptar que el dret que l'assisteix, també el tenen els altres. En el nostre cas concret, cal deixar ben clar que si Castella/Espanya s'hi acull, a aquest dret, però no el reconeix a Catalunya, la nostra terra és una terra ocupada, sotmesa a colonització..."

"Se'ns diu amb relativa freqüència (i a cops ho diuen gent prou ben intencionada) que el sentiment independentista és del tot respectable, o sigui, tan respectable com qualsevol altre, si no se serveix de la violència, però observo que els qui així parlen, i parlen bé, s'obliden sempre de recordar-nos que els sentiments colonitzadors s'han imposat i continuen imposant-se precisament per la violència. Vulguis o no, ens estan dient que l'independentisme ha de fer valer la força de la raó, contra un adversari que només entén la raó de la força..."

I bé, que no veieu que fa massa anys que dura la resistència? I d'altra banda, en molts sectors el conformisme? Que encara pidolem esperant com gossos davant la fleca la resolució del constitucional sobre l'Estatut? Botxins, encara, tenen les regnes.