una planta de cacauets farcida... a les arrels!!!
una carbassa única...
castanyes que no faltin, d'aquí i del castanyer d'Índies...
les avellanes despullades i vestides...
quina parada... a veure quants en trobeu de coneguts (nesples, gínjols i caquis verds, son a la cistella groga amb palla a sota, a madurar)
qui sembra, recull, una petita cistelleta de tardor ha fet miracles, ells han portat tota la resta...i aquí no hi són tots...espereu a veure-la guarnida de mudar...
Pel que fa al títol del post, us ho he d'explicar. Els uns som búfals i els altres guepards.
Hem anat portant informació, fotos i comentant.
Una miqueta, no us penseu,
que són petits, encara, i la meitat només se'n surten de fer llistats i poc més.
Avui hem posat en comú allò que hem après, comparant, classificant
i diferenciant (competència bàsica, jeje)
Qui explica alguna cosa als companys?
Un ha dit "Els guepards són carnívors".
Qui sap què vol dir?- que mengen carn!!!
I els búfals?- mengen herba!!!
I doncs, què són? - herbívors!!! ha dit el mateix
lletraferit. (amb tot l'amor ho dic, eh?)
I és clar, es tractava d'aconseguir que el màxim de nens possible,
integressin amb una mica de comprensió aquestes paraulotes.
La meva companya i jo, que a bogetes no ens guanya ningú,
quan convé i es tracta de foragitar els badalls i la mandra, ja hi som pel tros...
I si preguntem què coi deu menjar un samarretívor? -jjajajajaji...samarretes???
I tant! Aquí hi ha gent que menja samarretes quan s'avorreix!
I si us diguem que aquí tenim una colla de moquívors,
què mengen? -jajajaprrfff mooooocs!!!!
I un caquívor????? -juajuajejejijiji -cacaaaaaa!!!!!!
Va, ara una de moooolt difícil, un insectívor?
-insectes!!!! ( tres o quatre, però ho han dit)
Ser mestra és la conya, si t'agrada...
una carbassa única...
castanyes que no faltin, d'aquí i del castanyer d'Índies...
les avellanes despullades i vestides...
quina parada... a veure quants en trobeu de coneguts (nesples, gínjols i caquis verds, son a la cistella groga amb palla a sota, a madurar)
qui sembra, recull, una petita cistelleta de tardor ha fet miracles, ells han portat tota la resta...i aquí no hi són tots...espereu a veure-la guarnida de mudar...
Pel que fa al títol del post, us ho he d'explicar. Els uns som búfals i els altres guepards.
Hem anat portant informació, fotos i comentant.
Una miqueta, no us penseu,
que són petits, encara, i la meitat només se'n surten de fer llistats i poc més.
Avui hem posat en comú allò que hem après, comparant, classificant
i diferenciant (competència bàsica, jeje)
Qui explica alguna cosa als companys?
Un ha dit "Els guepards són carnívors".
Qui sap què vol dir?- que mengen carn!!!
I els búfals?- mengen herba!!!
I doncs, què són? - herbívors!!! ha dit el mateix
lletraferit. (amb tot l'amor ho dic, eh?)
I és clar, es tractava d'aconseguir que el màxim de nens possible,
integressin amb una mica de comprensió aquestes paraulotes.
La meva companya i jo, que a bogetes no ens guanya ningú,
quan convé i es tracta de foragitar els badalls i la mandra, ja hi som pel tros...
I si preguntem què coi deu menjar un samarretívor? -jjajajajaji...samarretes???
I tant! Aquí hi ha gent que menja samarretes quan s'avorreix!
I si us diguem que aquí tenim una colla de moquívors,
què mengen? -jajajaprrfff mooooocs!!!!
I un caquívor????? -juajuajejejijiji -cacaaaaaa!!!!!!
Va, ara una de moooolt difícil, un insectívor?
-insectes!!!! ( tres o quatre, però ho han dit)
Ser mestra és la conya, si t'agrada...
31 comentaris:
Voldria tornar nena per venir a la teva escola i apprendre amb una persona vera i genial com ets tu.Ets unica!!!
Ai, si Fabra aixequés el cap!! Heretja!! Botiflaira! Urpapinyada!
És divertit inventar-se paraules, oi? :-)
Sí, ser maestra es la repera!
Y esos infantes que te gastas tienen muy buena pinta... (como todo lo que la Natura nos da en esta época de Tardor-Udazkena), te cambiaba los míos por un ratito... jejejeje!
Petons!
Genial!! I el que més m'encanta del que ens expliques és la passió que hi poses. Afortunats els nens i les nenes que passen per les teves mans!! Una abraçada.
No puedes imaginar qué alegría me has dado con esta "paradeta",me llevaste directamente a la infancia,había olvidado el recubrimiento de las avellanas,lo de los cacahuetes,confieso,no lo conocía,nunca los ví así,siempre en bolsas o nos los vendían en cucuruchos de papel como las pipas de calabaza.¡Y con qué buen humor se los presentas! yo quiero ser niña e ir a tus clases.
Qui pogués tornar a fer primer de primària... Felicitats per la feina i l'entusisme. Una abraçada.
i jo, per què no vaig tenir mai una "senyo" com tu?
tal vegada ara seria alguna cosa a la vida! X¬DDDDDDD
Una bosseta de petoents dolços i brillants de Tardor, nina
;¬)*******
Que xulo!
Zel, ja veig que hauràs de muntar una classe de nens i nenes crescudets... que tens un èxit de por, jo la primera!
Zel, ja veig que hauràs de muntar una classe de nens i nenes crescudets... que tens un èxit de por, jo la primera!
Ai si totes les mestres fossin com tu!!!
Quin futur més optimista tindríem!!
Ànims guapa. Segueix sempre igual d'entusiasta.
Una abraçada
Veig que això de fer bromes biològiques no és patrimoni dels biòlegs, que ens passem la vida construint paraulotes amb terminacions com -ívor. Molt útil perquè aprenguin, un gran recurs!
Aaaah!!! el otoño en la escuela.
Ya vamos subiendo la cuesta del primer trimestre y todavía hay llantina en algunos.
A los padres los veo callados y tristes. No, no diré siquiera por qué será.
Una sonrisa del pequeño les devuelve la alegría y olvidan por un instante la realidad de una sociedad limitada, muy limitada.
A mis pequeños de 6 años les pienso exigir cada día que se esfuecen más, por lo que pueda venir. Quizás les hayamos consentido demasiado en estos años atrás.
Bueno y fructífero curso. (Lo de fructífero no ha estado mal)
Un abrazo compañera.
A la meva escola també fan la cistella de la tardor.
Feia temps que no veia una cistelleta tant ben farcida... Que boniques són les avellanes!!!!
I els fruits de la naturaaaa!!!
:-D
Digues que sí. La imaginació al poder!
:)
Petons i bon cap de setmana!
oooooooooooh... que emocionant!!!
jo mai vaig tenir una senyoreta que ens expliqués què era un caquívor i no dubto de que ens hauria agradat a tota la classe saber-ho!!
Un post fantàstic Zel! sort n'hi ha que encara quedeu mestres com cal!
un petó!
Les fotos són xulíssimes!
PLANTES DE CACAHUETS !!!!
que no es criaven en bosses de plàstic !!!
bon post i educatiu si senyora
petonets
Caram, caram, quasi no recordava les nespres d´hivern ... aquest posts m´ha fet retornar a la meva infància ... uuffffffffffff .... però si no fa massa temps d´això
Quin bon rotllo, senyo!!!
Benaventurada ;)***
jo em menjava el paper de folre (blau marí) i després pixava verd... devia ser una paperívora!!!
Els nens petits...
Que be us ho passeu ehhh aixi dona gust apendre jo també m'apunto a les tevas clase.
Una abraçada
Les plantes dels cacauets, les has plantat i després collit ? Què interessant!!
I després em dius que no, que no t'afalagui tant. Deixes l'emprenta a tot el que toques. Pau, amor, comprensió, alegria, gust... Prou, Anton que et pegaràn. Si virtualment set veu, que farà... Fas feliç i ets feliç.
Senyoreeeetaaaaaa!!! Si us plau!!! Puc venir a la teva classe?
Al meu cole no em van ensenyar tots aquests fruits... i ara ja sóc gran i encara no els sé :-(
Bé... les avellanes i les castanyes sí... ui! punxen, eh? però aquests altres "ginjols, caquis..." aquests no me'ls van ensenyar...
hi ha nens però que són mestrívors!
i que mengen?
Quina passada la teva escola, i quines fotos!!!
Quina tardor més xula prepareu! una tardor lliure, fraternal i gens igual a cap altra! Un petó, "senyu"
Hola Zel. Tens un regal al meu blog, jejejeje. Muaks!
És que els nens són increïbles, però fan falta molts bons mestres com tu.
És que els nens són increïbles, però fan falta molts bons mestres com tu.
Publica un comentari a l'entrada