de joveneta, em vaig fer tips de sentir "segur que s'ho ha buscat", "alguna en deu haver fet", i encara no entenia ben bé de què parlaven...
em vaig anar fent gran, i recordo molt les paraules de la meva àvia, ja se sap, els grans guarden un pou de saviesa heretada de segles..."a l'home, l'has de tractar com un senyor, i guardar-te'n com d'un traidor"
no sé si aquesta mena de dita (perdoneu la meva àvia, homes de bé que passeu per aquí) està recollida a cal nostre amic V. Pàmies, i les seves raons que rimen... Si de cas, la pot ben prendre...alguna cosa molt antiga i arrelada tenen les velles dites...
tu, noia, tu, nen, ho has de tenir clar,per moltes raons que tingui qui sigui per enfadar-se amb tu,
ningú, he dit ningú, ho entens?, té cap dret a posar-te la mà a sobre,
ni a mirar-te com si fossis un objecte, ni a parlar-te amb despreci,
ni a menysprear-te pel fet de ser dona o criatura...
si no et respectes tu, si no plantes cara a aquells
que es creguin amb drets sobre la teva persona,
els teus pensaments, les teves maneres de veure la vida,
si no defenses amb tota la valentia la teva independència,
el teu dret com a ésser humà a ser respectat,
no hi valdran ni polítiques, ni policies, ni jutges.
Per informacions vàries aquí, aquí, aquí, aquí i aquí.
Afegit cap abans d'anar a dormir, escoltant notícies, què voleu, m'ha sortit això...
queixosos botzinadors, crítics malcontents
barbollejant cínics incoherències estudiades
enterbolidores de principis
esbomben argúcies i enganyifes
els grans arribistes criden eslògans
darrere dels quals només hi cap un neologisme
cadirisme
(la casa gran del...)
18 comentaris:
El millor es que no es tigues que celebrar aquest dia.
Sí, Zel, el tinc recollit. Ja surt a Amades, al Cançoner de 1951 i també ho recull Anna Parés a Tots els refranys catalans: els homes, tracteu-los com a senyors i guardeu-vos-en com de traïdors.
De la mateixa manera que intento evitar refranys xenòfobs i misògins, refranys com aquest, que penso que és injust pel que té de generalitzador, també intento evitar-los en els meus escrits.
Totes les violències són indesitjables, i més si a sobre costen vides o degraden les persones.
Però d'això també ens en sortirem, com ens n'hem sortit d'altres moltes coses.
Les dites estan molt bé, però no s'ha de generalitzar, com sempre dic. La violència s'ha d'eradicar, no pot haver-hi maltractaments de cap tipus, els castics han de ser exemplars de manera que qualsevol desaprensiu o desaprensiva se'n guardin prou d'aixecar una mà, o martiritzar algú altre. No sé si ho arribarem a veure, però potser algun dia ho aconseguirem.
S'hauria de lluitar més per la llibertat, per les injustícies...
Hi ha moltes coses que ens repugnen, oi, amiga Zel?, però segur que poques ho fan tant com l'abús de poder, l'abús contra qui és més "dèbil" que tu (i fixa't que escric "dèbil" entre cometes).
Als abusadors, a tots els abusadors, els fotria a galeres a remar, pels segles dels segles, amen.
Desde aquí donar les gràcies a totes aquelles persones que dediquen els seus esforços a treballar per erradicar aquesta xacra social. Ens feu molta falta!
No a la manipulación sicológica.
No al chantaje emocional.
No a hacer que la mujer se sienta culpable.
No al silencio como maltrato y un largo etc.
Creus que aquestes campanyes són efectives?
Creus que un maltractador canviarà pel fet de veure un spot a la tele?
I la gent que mira cap a un altre costat, deixarà de fer-ho?
I les víctimes que no saben que ho són, ho sabran?
Un lacra social, una vergonya. Penso que hauriem d'agafar el bou per les banyes i intentar "entendre" per què una persona és capaç de fer això...què està passant!?
D'una altra banda, sembla que els mecanismes de prevenció i d'informació són cada cop més nombrosos i eficaços, no suficients. Continuem avançant!
Saps una cosa Zel...?,jo com a mascle, no em sento còmode en segons quines afirmacions i crec que en som majoria absoluta, els qui no maltractem, sinó que estimem.
Estic d'acord amb la llei i en fer-la acomplir. Ja una cosa, que és el Codi Penal, que encara no he escoltat que ningú hagi dit que s'apliqui amb severitat, justícia i
rapidesa. Et recordo que actualment
la major part del cos judicial son
dones. Jo no he maltractat mai a cap fémina.Ni a cap mascle.
Las campanyes no crec que serveixin per fer empenedir un maltractador que ja està immers en l'agressió. Nogensmenys, crec que pot ajudar a reflexionar a aquells que de cop descobreixin en ells mateixos actituds violentes més o menys conscients o inconscients, les reconeguin com a tals i decideixin demanar ajuda per mirar de posar-hi algún remei.
Tot allò que es pugui fer per acabar amb qualsevol tipus de violència em sembla bé, tot i que moltes vegades dubto de la seva efectivitat, com diu en Josep
D'altre banda, no puc estar en absolut d'acord amb la generalització de la frase... de fet és absolutament injusta per a la majoria d'homes que conec.
la publicitat no farà que la persona que maltracta (també hi ha dones fent-ho) deixi de fer-ho, el que sí que permetrà és que sigui de vergonya pública i que pel sól fet d'haver-ho patit no siguis mig culpable...
el que estaria molt bé és que la persona que ho denúncia falsament també rebi un càstig exemplar...
i no generalitzem, que hem passat de les dones anunci (que era un crim!!!) als homes imbècils (i no passa res!!!) com aquell de l'anunci que deia que podia fer dues coses, respirar i posar la rentadora....
si volem un món millor, volguem-lo però no "pendulem" (de cantó a cantó).
salutacions cordials
hE PENJAT UN POST SOBRE EL TEMA, HI HO HE FET PER QUE ESTIMO LA DONA, NO PER QUE ÉS DONA SI NO PER QUE ÉS PERSONA. UNA ABRAÇADA- aNTON.
PROU MALTRACTAMENTS VINGUIN D'ON VINGUIN !!!!
jo tinc molt clar que faria amb aquesta gentola...
Prou. Hi ha gent que mai no aprendrà.
En Josep té força raó... no estic segura que els spots siguin efectius - al menys no en la majoria dels casos-
i hi ha víctimes que no saben que ho són...
i n'hi ha que ho són i ho continuen negant, per por o per desconeixement, ves a saber.
Una pena, tot plegat.
Jo dic NO A LA VIOLÈNCIA.
En general. Cap tipus de violència. Cap tipus. Ni de gènere, ni de cap mena.
Publica un comentari a l'entrada