Si puc, m'amagaré al final de la classe (això si aconsegueixo que el "taxista" em porti d'hora). Si em puc amagar, els sentiré pujar, si els sento pujar, sabré com pinta el dia... Per ells serà un dilluns més, per mi serà EL DILLUNS...Quan siguin dalt, deixaran jerseis als penjadors, quan els hagin deixat, aniran entrant i penjant bosses (jo encara amagada). Quan estiguin a punt d'agafar els coixins per seure a terra, la Paquita cridarà els guepards i els demanarà d'ajuntar-se amb els búfals (jo sóc búfala, ella guepard, que em sembla no té femení) Quan siguin asseguts, tots juntets, començarem les rutines...i llavors...taxaaaan!!! Sortiré jo, la gran búfala, i... ui, me'ls menjaré a petons... Xocarem les mans, ens abraçarem, parlaré un a un, fins a 51, i els preguntaré com va tot, amb la qual cosa, "perdrem" una bona estona...llavors ells em preguntaran a mi, atropellats i impacients (és que els conec, ui, no sabeu com són), i jo, que sóc una perapunyetes, aniré finalment a buscar el nostre mural esquelet mida nen, i els explicaré què m'han fet. Amb pèls i senyals. Algun farà mala cara, però jo els diré que,
-Va, si això no és res, si fa més mal quan caus de genolls a terra!!!
Sé que, al final del matí, molts d'ells sabran molt bé com són les nostres articulacions, per a què ens serveix tot el que hi tenim dins, uns quants noms nous, i espero, una mica menys de por a passar per l'hospital. Sí, els explicaré que em va escapar el pipí moltes vegades, sí, els diré que els he trobat molt a faltar. I sí, al final, acabarem explicant el conte d'en Pepet l'esquelet (una mena d'andròmina que anava perdent els seus ossos) i ja tindrem una altra feina en marxa.
Uix, estic molt contenta... Ells, espero que també, tot i que torna la seva "pesadilla"...jejeje
31 comentaris:
Qui no estaria content de veure't? ets genial imaginat en persona!
Estaran supercontents...Què et vagi bé aquest primer dia de la tornada!
Celebro que estiguis tant contenta per tornar !!!
Petonets, ;*)
Zel, maca, et prometo que si puc arreglar-m'ho, demà em colo entre els teus nens. Vull veure les vostres cares, les de tots!! :-)
Bentornada a la teva vida!
Que sigui una tornada tal i com la imagines, Roser. Me n'alegro molt. Una abraçada ben forta i bon dilluns que estrenem març amb oloreta de primavera. Apali!
A mi també m'agradaria ser-hi, demà i sempre perquè penso que els teus alumnes a més d'aprendre coses deuen aprende molt d'estimar, amb a tu.
Senyoreta, bona tornada i felicitats per ser tan generosa!
Petons!
que sigui dolça la retrobada
Una molt bona notícia, Zel. Fantàstic!
Benvinguda de nou, de nou a acaronar l'aprenentatge. I de nou, a la feina que estimes!
Bona reentrée!
Enhorabona, gran búfala! (de part de la gran lloba).
Bona tornada, Zel, segur que ells se't tiraran a sobre per facilitar-te la menjada a petons.
Estimada "pesadilla":
da gusto leerte y sentirte tan contenta de volver a clase a ver a tus niños!
Yo, creo que no diría lo mismo... jajajaja!
Te deseo una vuelta muy feliz!
Petons!
Veo que eres de las que disfrutan del trabajo, nena la tuyo es vocacional y lo demás puñetas.
Me alegro mucho que te reincopores y te vuelvas a encontrar con "tus niños", que vaya bien.
Una abraçada molt forta.
ai, m'ha faltat el canto un duro perquè em caigués la llagrimeta eh.. pesadilla diu..estaran TAAAAAAAAAN contents de veure't..t'abraçaran i et faran tants petons!! quin dia eh demà.. estràs nerviosissima!! jo tb ho vaig fer això d'amagar-me, però a sobre, anava amb l'Anna, jejej, va ser fantàstic... ja tinc ganes que ens expliquis com ha anat!!! molts petons guapa!!
Ja m'hagués agradat a mi tenir aquesta pesadilla quan anava al cole! M'encanta la il·lusió que hi poses!
Molts petons!
Bon dilluns! I espero que estiguis millor. :)
Espero que et vagi molt i molt bé aquesta tornada!!! ;) Segur que et troben a faltar... :P
Ostres, que bé que tornis ja a la feina, que ja sé que t'estaves pujant per les parets tancada a casa. Espero que la tornada sigui així com l'has imaginada, i si pot ser, una miqueta millor. Ens ho explicaràs, oi?
Estoy contentísima de que vuelvas a clase,¡qué bien!,ahora ya no recuerdo bien si teníamos a D. Mariano (el esqueleto) en casa o en la escuela,si tuviera cerca a Patry ella me ayudaría a recordar,es como mi otro disco duro,quizá hasta se llamaba de otra manera,pero lo que quería decirte es que hay que sacar provecho de todas las situaciones,yo llevaba hasta radiografías,todo es aprovechable para descubrir conocimientos,a mí me gustaba como hacía mi profesor de francés en C.O.U. que empezaba la clase según se le presentaba el día,hablando sobre lo que se le iba ocurriendo al acercarse a clase o con lo que le pasaba a él,la cuestión era "calentar" con una especie de conversación.
Un abrazo
Espero que el reencontre et vagi d'allò més bé !!
Va sommi , que ells de ben segur que també et troben a faltar .
Esper-ho l'explicacio de com ha anat .
Anar amb ganes a la feina , es senyal de ser bo en el que fas .
Espero que vagi molt bé...
Carai, quan t'estas tant de temps... sense poder fer la teva feina... la veritat és que al final ho trobes tot a faltar!
Doncs vinga, que a hores d'ara ja deus estar amagadaaaaaaa!!!!
:-D
quin gran dilluns t'espera!!!!!!
que rebonica que eres! :))
jo també hi vull ser!!!!!!!!!!!!!!! :)))
que vagi molt rebé, bonica! ;*)
aquí n'hi ha una que va contenta a treballar...
Amaga't al pati... darrera d'una línea !!!
Dimoni pelut
si ja es bonic de llegir , com esperes que sigui, no vull imaginar el que pot esser el post a posteriori.
vinga...ja ens ehn faras quatre centims no??
felicitats per la tornada.
un bes
Com es nota que ho vius, pobres quan els hagis explicat la llicó d'anatomia... :-D
Sergi.
Segur que ells també s'hauran posats contents de voret :)
Contents els nens? ...I la senyoreta??? :)
Espero que hagis tingut un bon retorn!
una abraçada Zel!
Se acabó lo que se deba! A pencar! ;_) Cuida't!
Publica un comentari a l'entrada