mentre el barça s'ensorrava, jo posava els meus esforços en intentar treballar a les Medes...i posava sorra, però sorra de veritat, vinguda de Rapa Nuí, a veure quin efecte fa... pintar a l'oli té avantatges, vas fent i desfent i, si cal, el llences! Ara, ja no té núvols, que resulta que l'holandès i el mèdium normal no fan bona parella...
tot això esperant què ens depara la propera ensorrada de dignitats que els impresentables peperus ens tenen guardat per aquest divendres... si pogués, seria a Madrid encerclant el congrés, no entenc com ens queda tant i tant servilisme... si estem ensorrats fins al coll...
vull dir, però que parlo dels peperus, però tampoc veig gaire res de bo a casa nostra, la veritat...
1 comentari:
Escolta Zel, et queden de conya! I molt originals! M'agrada molt! De la resta d'ensorrades, ja siguin esportives o polítiques, mira, no en vull parlar avui.
Publica un comentari a l'entrada