15 de març 2009

tres hores de blogs i una sensació desesperada...

I és que no me’n puc estar...l’argument del “blogoaddictisme” em sembla bé, un no pot, diuen, tancar-se davant la pantalla i deixar el món real a banda...Però l’argument és una fal.làcia...darrera cada nom, cada entrada, hi ha una part d’algú que té coses a dir, sovint sentides, moltes vegades viscudes, i que et fan retrobar alguna cosa de tu mateix.
Si som prou intel.lectualment actius com per citar dites i frases boniques, o que fan pensar, de grans escriptors (que ja no hi són i que d’altra banda mai hem conegut), de llegir poemes d’autors llunyans i/o propers, a qui la fama, com una dama capriciosa ha donat l’èxit, hem de reconéixer grans i petites joies en aquest món especial i únic que t’obre la porta a molts grans pensaments, a desig de millor vida i de lluites justes, preciosos textos i poemes, sentides i humanes inquietuds.
Gent com nosaltres que no són a l’espiral pública de desig de ser reconeguts amb premis ni amb glòria, persones que ens sabem efímeres. Persones que ofereixen generoses el seu treball, les seves paraules i els seus neguits, i que estableixen llaços molt difícils de definir, però més encara de trencar. Tot i ser de vegades tan delicats com una teranyina, són únics i bellíssims...


I és que m’en refio més del que ems diuen gent com en Tondo, en Té, en Món, en Ferran, en Vitalis, en Joan, l’Antoni, en Xexu, en Cesc, en JoanJaps, en Sergi, en Carles, en Quim, la Caro i en Joan, la Tere, l’Anna, l’Eli, les Assumptes (jeje), la Nimué, la Núria, la Txell, la Mestreta, Silenci, l’Anna, l’Arare, en JoV07, en Jordi, en Carles M, l’Antón, la Carme, l’Isabel, l’Edurne, el Veí, en Txarli, la Neus, la Milagros, l’Aina, en Jesús, les Joanes (més jeje), la Roxana, la Kukilin, l’Eudald, l’Anna des de l’Alguer, el Musafir, la Trini, l'Aurora, en Ruskis, el Lenguaraz, la Meriké, la TereM, els de Tarragona en pes, l’Òscar, en Jaume, Robadestiu, l’Henry VIII, la Iruna, en George, en Toy Folloso, els de jugant amb BCN, l'Enkrakminem, la Menxu, la Jo Mateixa, en Dani, l’Efrem, la Déjà vie, la Kapitana, la Llàgrima de lluna, la Laie, la Sherpa, la Silver Blue, en Miq, Mai, la LlunA, la Llum groga, en Quisap Qui, El Fanal Blau, els del PIT, l’Anna Tarambana, en Zinc, en Daniel M, en SergiBr, en Jeroni Maleuff, l’Scorbuto, l’Striper, el Gatot, l’Helena, la Ma Jesús, la Cristina, la Nur, la Rits, la Bruixoleta, la Bajoqueta, en Tanhauser, en Qaesar, l’Adal, la Nadaq, la Lady Griselda, la Veïna del pis de sota, la Khalina, la Carme F, l’Òscar, la Jaka, en Josep Ma, en Joan Vicenç, en CarlosA, l’Eduard, en Pere, l’Storico, la Glòria, la Zearie (Júlia), el Príncep de les Milotxes, la Yraya, la Mireia, la Gaia, l’Aleksu, l’Elur, Kwelian, Joan deu Peiroton, en Marc, la Maite, l’Avi, la Mar, l’Oswaldo, el Templer, l’Aina, en Cosme, els de Cats, els de Relats Conjunts, els de Personatges Itinerants, els d'Històries Veïnals, l'Alatrencada, en Barbollaire, en Jo Mateix, la Wait, l’Albert, en JordiJatu, en Jordi Pujades, en Mateo, la Nur, l’Anna i en Lluís, en Ferran Cerdans, en Gerardeli, en Toni, la nostra ET a Euskadi, l’Àlex, El Cau de les Nereides, la Xurri, Pekas, en Mikel, l'Anarko, en Clint, la Montse, la Rosa(Robelfu), les Rosers (un altre jeje), Garbí 24, en Salvador, el Mossèn, la Teresa, la Menta fresca, la Sargantana, en Josep Estruel, en Pep, la Rita, la Nerim, en Vicent, en Jaume, el Poeta, en Víctor Pàmies, l’Ana Belén, Carquinyoli, l’Òscar, el Jordi Pinyol, l’Estrip, l’Albert Gabaldà, la Violette, en Salvador Macip, l’Agnès, Dèric, la Mireia, en Juanan (Dedàlus), la Rita, en Josep (Descans), la Júlia,en Jroca (DiariMEF)...

Doncs això. si m’he deixat algú, perdoneu-me (no sé com però sóc seguidora de més de 170 blogs, la qual cosa m’agrada molt, però...no dono a l’abast!) Que sapigueu, però, que us tinc com una presència continuada, que sempre em feu passar una bona estona, que a cada casa aprenc quelcom, que noto els sentiments que sorgeixen, els neguits que ens corsequen o les emocions que suren...que us espero i desitjo llegir-vos...(i els que em deixo i no conec...) A la vostra salut, bona primavera!

48 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

I té cura, això del blogaddictisme? Jo tampoc me'n puc estar... em feia vergonya sortir al carrer i dir-ho, cada cop sé menys d'anuncis i de programes de la tele, cada cop s'expendeix més la meva llista de blogs que segueixo fidelment. I encara sort dels RSS que ens fan la feina menys complexa!

Zel, gràcies a tu per les bones estones que ens fas passar llegint-te.

Ja estàs preparant el pròxim apunt, oi? Vaig un moment a dutxar-me, sopo, i torno :-)

Striper ha dit...

Sincerament m'alegra que not'haguis oblidat de un mico com jo. Gracies.

Jordi Vargas ha dit...

Aquesta malaltia s'encomana, em sembla que som uns cuants amb els mateixos síntomes jejeje.
Una forta abraçada

jaka ha dit...

Zel, ets genial !!!

Petonets i moltes abraçades,

;D

Rita ha dit...

Ets una crack, zel!!

Em sembla que aquesta malaltia comença a ser generalitzada... ;-)

I com m'angoixo quan no tinc temps de visitar i comentar tothom... Penso ai que pensaran que ja no els vull llegir...
Petons, preciosa!

rits ha dit...

I tant que s'encomana! cada dia vaig a dormir més tard! i m'agradaria llegir-ne més o ser més constant i poder comentar, xò sovint no arribo!
Crec que la màgia està en trobar coses nostres en cadascun dels blogs que llegim.

Una abraçada molt i molt gran!!!

Barbollaire ha dit...

està clar que t'has oblidat de tu mateixa (X¬DDDDD)

Gràcies sempre a tu, que formes part de la nostra consciencia, què ens omples de poesia,de paraules dolces i tendres i que, sempre que convé, ens "esveres" i ens crides a l'ordre interior.

Si no haguéssim tingut la sort de trobar-te, hauríem d'inventar-te o sortir a buscar-te!

Una abraçada immensa!
Una bosseta de petonets dolços, nina
;¬)********

Anònim ha dit...

Gràcies per recordar-te de mi. La veritat és que això del blog crea addició. Per mi és com la “xocolata” que, no me’n puc estar! Ja ja

Petons

assumpta ha dit...

Tens tota la raó, el bloggadictisme és més encomanadís que un refredat de gener !

I el greu que em sap de no poder arribar a visitar-los a tots tal i com voldria !

Perquè estic amb tú,cadascun és realment únic, personal i instransferible i cadascún va trenant una petita part d'aquesta bonica teranyina com la que ens hi has posat.

Però el temps és el que hi ha i no puc canviar-lo. Espero que no els sàpigui greu.

Gràcies a tu Zel, per ser-hi sempre !!!!

Un petonàsssss i bona setmana !!!
;)

Edurne ha dit...

Jejejejeje! Moltes gràcies, maca i molts petons per tu, amb una forta abraçada!

Anna ha dit...

ei!!! merci per enrecordar-te'n!! si, amb el meu home fm la conya, i ell em diu: què fas blogueeeeeeerr?? i sempre dic: boguejant! hehehe, si que crea addiccií si, i més si llegim aquestes coses taaaaaaan maques que sempre ens dones!! muaaaaaaa

Carme Rosanas ha dit...

Doncs sí... jo em resisteixo a allargar més la meva llista de blogs ... perquè penso que no sé com ho faria. 170, mare meva! Però estic contenta de ser a la teva llista i t'envio una abraçada ben forta, des de l'adicció en augment....

Sergi ha dit...

Doncs jo no arribo a tants com tu, però no em falta pas gaire... En tinc una bona pila al reader, i entenc com n'és de difícil estar al dia de tots. Però també genera plaer, per això estem aquí, i pensa que tens tos aquests comentaris i reps tota aquesta estimació gràcies a deixar les teves perles, la teva frescor per allà on passes.

Montse ha dit...

Jo també estic molt contenta de ser a la teva llista :)
i em passa com a tu. No tinc temps de llegir-vos a tots i comentar-vos com voldria, però "faig rondes"...i sé que hi sou i que us tinc.

Un petó primaveral, reina mora!

Montse o Arare, com vulguis

nimue ha dit...

Ets la més millor! jo també em declare blogadicta i m'agrada adonar-me que algunes vegades, quan veig o escolte alguna cosa al llarg del dia, pense que això li agradaria a tal o qual blogaire, i quan algú fa temps que no diu res, em preocupe, i entre tots patim les penes de tots i gaudim de les alegries mútues. I això és bonic, que carai!

Els del PiT ha dit...

Estem certament emocionats de figurar en la teva llista, però...
-Ja hi som... El nano ha de posar el seu "però", vols un clatellot?!?
-No! Si us plau avi, només volia dir que no crec que ens sabem efímers, lluitem amb les nostres eines per no ser-ho i el fet de voler transmetre i poder existir ens farà perdurables. Coi que no volem decebre en Pàmies!
-Ah! Està bé noi... Em deixes un de petit que ni es noti?
-Està bé, avi...
-Muuuac!
-I això?!?
-Un petó al front, hi hi hi...
Gràcies Zel, bonica!

Gràcies!
;-)

Eli ha dit...

Em sembla que tots plegats som blogadictes... Però això esta molt bé... Jo prefereixo llegir-vos abans que fer moltes altres coses, i quan no tinc ordinador, doncs tot i que resisteixo força bé.. us trobo a faltar...
Doncs per a que aquesta "amistat virtual" duri molt de temps!!!
Petons primaverals

rhanya2 ha dit...

Que sí, que sí... que això nostre és generalitzat. Jo faig com la Montse, faig rondes ara per aquest barri, ara per l'altre i procuro no angoixar-me sinó s'acaba la il·lusió que, per mi, és el que més compte.
Una abraçada, Zel!! Ets un sol!

Jordi Casanovas ha dit...

Ja t'ho dic jo, que marxes un cap de setmana i el reader rebenta, que són quarts d'una i encara hi som... bona primavera per tu també.

Assumpta ha dit...

Ostreees quin post més xulo!! :-))

170 blogs!! CENT SETANTA!! Jo en segueixo uns 80 i t'asseguro que no puc i a vegades m'he de saltar algunes entrades perquè no sortiria de la cadira jajaja

Bona primavera també per a tu! :-))

fanal blau ha dit...

És un plaer i una coneixença tant bonica haver arribat al teu raconet...
Gràcies, per la companyonia!

Una ha dit...

A mí con poder seguirte a tí ya me es suficiente,a veces me cuesta comentar porque hurgas tanto en las llagas y heridas de esta sociedad que hasta hace daño,luego cuando me encuentro más animada lo leo de nuevo.
La verdad es que todo ese grupo de amigos que nombras tienen blogs interesantísimos,en cuanto a las adicciones,las hay peores,gente que pasa horas y horas de bares bebiendo en cuanto dejan el trabajo,estoy un poquito harta de que los medios de comunicación le cuelguen el sambenito de culpable a internet,las redes sociales y todo esto,las películas y series violentas etc,etc,me he visto enteras on line las series de Dexter y Prison Break y desde luego,no tengo ninguna intención de ir a matar a nadie.
Que los padres se ocupen de los niños,que cada parcela de la sociedad cumpla con lo que debe y dejemos de demonizar las cosas o tendremos que acabar comiendo con los dedos y confiscar todos los tenedores,cuchillos etc,etc.
Así que soy aficionada a internet,me niego a estar en el lote de las adicciones.
Un abrazo,un beso y muchos buenos deseos para ti.

Garbí24 ha dit...

Un honoar esta a la llista . A mi els blogs m'han apartat un xic dels llibres , es que no tinc temps , tot i que intento no pasarme amb els blogs , i poso horari

Ferran Porta ha dit...

T'entenc tan bé, Zel. De fet, els 24 que fins a aquest moment hem deixat la nostra opinió a casa teva t'entenem molt bé; patim del mateix "mal". Potser podriem fer teràpia de grup? Posem-nos-hi, però que no ens demanin que abandonem la nostra "droga"! :-)

Un petó, maca. I bona primavera!

Ada ha dit...

Un plaer haver-te trobat, moltes gràcies per la defensa al "bloggerisme", que ha estat molt bé, jaja... Fa poc vaig llegir un article on es criticava aquesta "moda" dient algo així com que "ara tothom es creu autor/a i utilitzen aquest espai per difondre idees i paraules barates, blalblabla..." En fi, que hi haurà de tot, dic jo, i si en comptes d'estar pel carrer tirant petardos, ens quedem a casa escrivint cosetes de la nostra vida, a qui l'importa! jajaj...
Besets!

Henry The VIII ha dit...

Ostres SuperZel, quin post més bonic. Gairebé em fas plorar com un Federer.

Totalment d'acord amb el que dius.

Escolta, voldria proposar-te que ens expliquis el tema de la propera vaga d'Ensenyament perquè jo almenys no sé gaire de què va. Vull dir un post adreçat a tipejos com jo que no estem ficats en el tema i en voldríem saber alguna cosa.

Kisses!

Eduard Muntaner Perich ha dit...

M'apunto a la teràpia en grup que proposaven per aquí dalt:
Hola em dic Eduard i sóc blogaddicte.

Una abraçada!

zel ha dit...

Holaaaaaaaaaaaaa, macos, que macos que sou!holaaaaaaaaaaaaaa, veus? encara m'he descuidat de tu, Ada...és que ahir no tenia la llista de blogs accessible, el Blogger deu estar de mi fins als nassos, i em diu prou de tant en tant... Ara esmeno l'oblit, només faltaria...

Petonassos! A tots!

Carquinyol ha dit...

Realment és angoixant quan s'acumula aquesta feina eh? En fi, paciència ...

Mireia ha dit...

170 blocs!!! Quina feinada. Jo em pensava que també estava enganxada però després d'això res; lo meu és un petit passatemps. I tot i així se m'acumula la feina.
Molt bona entrada o post o apunt o com es digui ara.De les lectures dels blogs se n'aprenen moltes coses i fa que es creien uns vincles amb els que no hi contaves

Mireia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

JAJAJA, Zel m'has fet sentir important. Crec que a partir d'aquet post encara seré més blogoaddicte.

Un petò ben fort.

Txarli ha dit...

Dels blogs se n'aprenen moltes coses del mon que ens rodeja...

Considero els blogs com una font alternativa (no l'unica) d'informacio, d'oci, d'amistat,...on cada dia es descobreix alguna cosa nova. Es meravellos!

Zel, gracies a tu també pel teu blog i per compartir-lo amb nosaltres!

P.D: Ho sento per deixar-me els accents pero el teclat francés no els té tots!

Unknown ha dit...

Puc estar content... a mi també hem passa una mica el que comentes.

Però sobretot, si sé que te'n refies de mi, per a mi és símbol d'amistat i íntim orgull :-o

Una abraçada cap al nord, des d'una mica més amunt del melic del país aquest nostre de nom prohibit...

Vinga!

Unknown ha dit...

Que xulo això d'El Salvador, no?

Ara que Europa s'enfonsa en la foscor del políticament correcte, els nostres germans llatinoamericans s'espolsen anys i anys de ser subalterns a casa seva.

FMLN !

Anna Tarambana ha dit...

Ostres, jo no sé si arriba 170 però el RSS no acaba mai!! I, no dono l'abats, però i què?Jo no vull curar-me!

MIA ha dit...

està molt bé el teu blog, seguiré en contacte, petonets. mia

carles ha dit...

Un post molt bonic Zoe. 170 blogs! jo no podria pas. Amb 4 o 5 en tinc ben prou. I que no donguin gaire feina -com el de l'Àstre "Portet", que sempre està diguem-ne...congelat. (el blog, no l'Astre).
Per cert, que fou primer, l' escrit o la foto de la teranyina?

Salut
C.I.

carles ha dit...

Disculpa Zel, ja t' havia canviat el nom. Ho veus? massa blogs!

Joana ha dit...

Bueno, per mi això son etapes, de vegades alguns dels que segueixo, uns 50, deixen d'escriure, dec tenir el mateix problema que tu doncs quan ho fan, els anyoro!
Per molt de temps ens segueixis, i et seguim....

rebaixes ha dit...

Amb els 170 a relleus i amb la torxa de la ZEL podiem donar la volta al mon. Ja ho vaig dir un dia que la ZEL és un CEL que tenim en nostra TERRA, i que tothom ho entengui bé, que prou clar està. Jo aniré a pota coixa, però vaig seguint... Anton.

M. J. Verdú ha dit...

doncs, sí, Zel, tenir un blog és tot un mèrit perquè s'hi ha d'invertir temps i esforç. Petons

Unknown ha dit...

Zel:

Jo no sé si arribaràs a llegir el meu comentari, em semblaria una veritable proesa, però si et perds per aqui, sols voldria que sabessis que més que blogaddicte, el que sóc jo es ARAMATEIXaddicte o potser millor ZELaddicte.

És un luxe mantenir un blog i pensar que almenys hi passaràs tu i que de tant en tant, hi deixaràs un comentari.

Però més enllà de tot això tots i totes les que passem per aquí sabem que tenim un blog de referència on sempre trobes allò que et cal, en cada moment

Fins aviat

TONI

El veí de dalt ha dit...

Zel, nena, em tens preocupat...tu dorms? ;-)

sargantana ha dit...

be..i que? de coses pitjors ens podem morir!!!
o no?
un peto maca!!

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Zel ... moltes gràcies per el teu bloc, és un plaer llegir-te.

Carme ha dit...

es un dels posts més màcos que he vist darrerament. i tens raó. tota la raó. tothom aboca una mica de si mateix en el seu bloc. gracies.
170 blocaires?? això si que es una blocaddiccióoo.. jjajaj, salut

Anònim ha dit...

Jo per coses personals hi estat poket però gent com tu no l'he oblidat, sempre lluitant, sempre recordant, ets un encant Zel :)