d'Amades...i meu (cançoneta de sant joan)

Tres dies abans del sant, va pels pisos la canalla,
recollint els trastos vells, canyes i manats de palla,
i, aprofiten la diada amb el que tenen molts veïns
que desembarassen la casa de mobles vells i roïns...

(recollit per J. Amades)

pim!
cau el rei!
pam!
cau el papa!
pum!
cau tota la patum
que gasta tratjo i corbata
i que ens fot tots els calers
només per omplir sa butxaca
visca el foc,
visca la traca
aprofita la foguera
per tirar-hi la bandera
d’aquells que tossudament
clamen que aquest país
no pot ésser independent

(perpetrat per jo mateixa, en un moment de rauxa i entossudiment tipus sarsuela, emprenyada com una mona amb tanta hipocresia, sí, sí, avui tots seran amics, veuran cava, es fotran coca, d'aquesta i d'aquella, treuran tota la cavalleria a les carreteres per fer recapte, es mudaran, diran bon solstici, creuran en les arrels profundes d'aquest país, escriuran missatges gloriosos, oh, el nostre país, i oh, aquells de Madrid, i oh, el coi del president, i oh, nosaltres sí que som independentistes, i oh, nosaltres sí que tenim paraula... i llegiran proclames davant la Flama del Canigó, avui és l'únic dia que parlen de Salzes a Guardamar quan encenen la foguera, i demà es passaran la catalanitat per ses catalanes parts, casumcony...)