de vegades sé que em miro el món amb cert idealisme, que em costa abandonar i llençar esperances...fàcilment oblido els mals moments, i escombro amb fúria ferotge etiquetes velles...
em diuen que no m’il.lusioni, que una flor no fa estiu, i que després d’una pujada ve una baixada...
però em segueixo entossudint a pujar de recules per no veure els desnivells...
ara mateix, passats pocs dies, em sento eixuta...però no patiu, encara que m’he llançat sense mirar si l’aigua m’encoixinaria, ja m’espavilaré per reomplir dipòsits de possibles...
sóc ben capaç, si m’ho proposo, de fabricar-me els núvols...
i plouran meravelles, paraula de balança...
18 comentaris:
Jo estic segur que les treves lluites, utopies ihe il.lusions surgueixen tant depresa com lles injusticies.
Però si tens la combinació guanyadora, blanc, lila i un toc de vert... GUAPE.
Beni per en Pol.
Bé, em sembla que m'he perdut alguna cosa, però molts ànims si et calen.
... però també després d'una baixada ve una pujada; ens ho comencem a mirar així? ;-)
Un petó de feliç Mercè (tot i que a l'Empordà no ho noteu gaire, hehe)
Me parece que fuerza, tienes más que suficiente para eso y más.
Un petonet
Estic segura que ets capaç de fabricar núvols... si necessites ajuda... en fabriquem uns quants conjuntament...
ep...que si vols nuvols..jo en tinc un pilot al cap ara mateix..
tots teus...
apa!!
una abraçada
És com ha de ser, pensa en positiu, ni que no sempre és senzill..
Espero aquesta pluja amb tu?.
no perdis mai aquesta capacitat, si us plau
Això es la tesoneria.....no?. Doncs va i mai fer-se enrerre
Per sort no has obert la caixa de Pandora!
És bo aquest optimisme, és sa!
utnoa
Quan un diu el que té és que ja no té res.Ja tenim la balança equilibrada. I cada un ha de lluitar per ell encara que sols sigui per viure...
Puja al núvol que et pertoca i a veure si vents alisis et porten de nou a la platja on les il·lusions es fan realitat.
Va, que el teu magí és tant potent que pot moure núvols i muntanyes,...
A seguir que la ruleta roda. UN PETÓ ... Anton.
..i tant!! els esfo´ços per crear bones sintonies que les dolentes ja venen soles!!
com ben dius...de...pujant i baixant tot el dia..jejej
hem de tenir moments per tot...però està clar que plouran meravelles!
La vida té pujades, baixades, fantasies i mals sons, si plouen maravelles, que caiguin, les recollirem estimada Zel.
He arribat una mica tard però venia a dir-te el mateix que t'ha dit Carme. Som molts per ajudar-te a fabricar-te núvols.
Aishh! Una abraçada! Construim-los aquests núvols!
Espero que sigui així.
Publica un comentari a l'entrada