endreçant el passat, i els recordstrobo un enyor oblidat
dibuix de mar, reflex efímer,
i una barca sola,
refugi (qui ho sap) d’amors solitaris
gelosa, la lluna, els ha fet un cluc d’ull
només un sospir... i ja no es veien...
jo sé que la mar, la lluna i la barca
m’esperen, i això m’empeny
a guardar un alè
que m’escalfi, m'abraci,
i em vagi peixant aquest llarg hivern,
(que ja hi és, sense ser-hi)
16 comentaris:
Ja esta prou be que t'esperi una barca il.luminada per la lluna.
el fred és xungo, Zel, diguen el que diguen els amant de les xemeneies.
B7s, guapa bonica!
Tot té el seu costat bo......i amb això hem d'anar passant les hores, del llarg hivern, que potser ens tracti prou bé....no ho sabem
Ya hay mucha gente que siente el invierno sin haber llegado.
La foto es tuya? yo no soy capaz de sacar así luna.
Una abraçada
Esperem que aquesta barca que t'espera escalfi el fred de l'hivern. La foto, preciosa!
que un ragi de tèbia Lluna t'acompanyi
Tindràs fred perquè és l'hivern però emanaràs escalfor, ets pots sentir molt afortunada.
Hi ha terres on l'hivern es mès suau que no
en altre llocs, però la lluna i és la mateixa.
El calor el tenim a dintre, que irradii pro per escalfar-te!!!!
Només és una etapa, un temps, i també pots gaudir del mateix...
Les lletres, precioses.
és important tenir sempre un alè guardat per quan el necessitem!
per sort, aquest hivern serà curt...
*Sànset*
i mira que m'agrada que cada estació tingui la durada i intensitat que li pertany!
Bona pensada !
Últimament fas cada escrit que m'encanta i no paro de llegir :=
I tant que t'esperen: la mar, la lluna i la barca, i una vida plena de sorpreses :)
L'hivern és fred. Però, aviat passa... Unes paraules precioses!
Unes paraules molt macas plenes de sentiment. La foto també m'agrada força, l'he ampliat per veure la barca i es veu molt maca.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada