Llegia mandrosament, per disfrutar poc a poc, el darrer llibre del Mankell, apassionada en les descripcions meravelloses del viure atormentat d'un home corrent, en un petit cafè de la plaça de la font.
El que em vaig trobar darrera la cantonada, just al moment que es posava a ploure, va ser un buit: el meu cotxe ja no hi era, al seu lloc una enganxina al terra em remetia a l’Ajuntament de Figueres, i a un telèfon per saber on redimonis parava el coi de lloc on portaven els vehicles “robats” legalment.
-Al recinte firal, senyora, final de la carretera de Roses!-
-Però si allà on he deixat el cotxe només està prohibit els matins de mercat! I avui ni es mercat de dijous, ni és matí!
-...................
I com collons vaig jo ara a buscar el cotxe, a aquestes hores del vespre i ploguent a bots i barrals? Per un parell d’euros d’estalvi i massa pressa, a veure, en pagaré... casumlaputa! Taaaaaaaaaaaaaaaxi!!!!!!
-Però si allà on he deixat el cotxe només està prohibit els matins de mercat! I avui ni es mercat de dijous, ni és matí!
-...................
I com collons vaig jo ara a buscar el cotxe, a aquestes hores del vespre i ploguent a bots i barrals? Per un parell d’euros d’estalvi i massa pressa, a veure, en pagaré... casumlaputa! Taaaaaaaaaaaaaaaxi!!!!!!
14 comentaris:
Quina enrabiada! No hi ha per a menys!
El taxista era guapo hio era una taxista.
Això té pinta d'experiència personal...
real com la vida mateixa!
petonet dolç :¬)*
Quin agobi!
ai, pobra!! esperem que la carrera serà curta i barateta! ;)
Osti tu quina ràbia que deu fer! molt bon relat..!
Espero que a sobre no haguessis d'escoltar radio teletaxi.......
Quina putada!!!!!!! de robatori legal
Espero que no sigui real!!!!!
Aaaaaah!! m'ha fet ràbia, una vegada em va passar una cosa semblant.
Ja ho tenen això els estalvis, si no es fan amb cura s'acaben esvaint (perdona'm el joc de paraules)
Puaj! Quina putada! I la de vegades que ens passa això, que per voler estalviar dos duros acabem pagant el triple... grrrrrrr!
Vaja, quina mala passada.
Ai pobra! Espero que el recinte firal aquest, no li quedi massa lluny i que el taxista no sigui dels que vol donar-li conversa tant si sí com si no...
Sort que dona previsora... duia un paraigües!
=)
Sí, sí, una història ben real :( I amb la mala llet que portes a sobre i a més has de pagar per recuperar-lo. Grrr
Publica un comentari a l'entrada