17 de gener 2010

Relats Conjunts. Pels estalvis perdo les estovalles (Taxi)

“De fet, ningú sap el que l’espera darrera la cantonada...”
Llegia mandrosament, per disfrutar poc a poc, el darrer llibre del Mankell, apassionada en les descripcions meravelloses del viure atormentat d'un home corrent, en un petit cafè de la plaça de la font.

El que em vaig trobar darrera la cantonada, just al moment que es posava a ploure, va ser un buit: el meu cotxe ja no hi era, al seu lloc una enganxina al terra em remetia a l’Ajuntament de Figueres, i a un telèfon per saber on redimonis parava el coi de lloc on portaven els vehicles “robats” legalment.
-Al recinte firal, senyora, final de la carretera de Roses!-
-Però si allà on he deixat el cotxe només està prohibit els matins de mercat! I avui ni es mercat de dijous, ni és matí!
-...................
I com collons vaig jo ara a buscar el cotxe, a aquestes hores del vespre i ploguent a bots i barrals? Per un parell d’euros d’estalvi i massa pressa, a veure, en pagaré... casumlaputa! Taaaaaaaaaaaaaaaxi!!!!!!

14 comentaris:

La Meva Perdició ha dit...

Quina enrabiada! No hi ha per a menys!

Striper ha dit...

El taxista era guapo hio era una taxista.

XeXu ha dit...

Això té pinta d'experiència personal...

barbollaire ha dit...

real com la vida mateixa!

petonet dolç :¬)*

kweilan ha dit...

Quin agobi!

nimue ha dit...

ai, pobra!! esperem que la carrera serà curta i barateta! ;)

Elvira FR ha dit...

Osti tu quina ràbia que deu fer! molt bon relat..!

garbi24 ha dit...

Espero que a sobre no haguessis d'escoltar radio teletaxi.......
Quina putada!!!!!!! de robatori legal
Espero que no sigui real!!!!!

adrià ha dit...

Aaaaaah!! m'ha fet ràbia, una vegada em va passar una cosa semblant.

Josep B. ha dit...

Ja ho tenen això els estalvis, si no es fan amb cura s'acaben esvaint (perdona'm el joc de paraules)

Alepsi ha dit...

Puaj! Quina putada! I la de vegades que ens passa això, que per voler estalviar dos duros acabem pagant el triple... grrrrrrr!

Ma-Poc ha dit...

Vaja, quina mala passada.

- assumpta - ha dit...

Ai pobra! Espero que el recinte firal aquest, no li quedi massa lluny i que el taxista no sigui dels que vol donar-li conversa tant si sí com si no...
Sort que dona previsora... duia un paraigües!
=)

Pd40 ha dit...

Sí, sí, una història ben real :( I amb la mala llet que portes a sobre i a més has de pagar per recuperar-lo. Grrr