04 de febrer 2010

enquestes

Recolzaríeu la vaga contra les propostes econòmiques del govern?
Doncs, a aquesta pregunta una gran majoria respon que sí. Però la qüestió és que jo no escolto cap proposta de ningú per arreglar el forat en el que estem posats. Molt rum-rum, molt soroll,molta demagògia barata, però res tangible. Perquè, què volen dir quan ens diuen crear llocs de treball? On? I de què? Un país acostumat a treballar de qualsevol manera i sense rigor ni control des de fa anys i panys, on molta gent es vantava d'enganyar a hisenda, de cobrar i pagar "en negre", de feta la llei feta la trampa... Un país ple de mà d'obra poc qualificada o gens, molts crescuts en una cultura de que "els títols no servien per a res", de paradetes i obres infinites, de runes i noves obres en paper fetes amb els calers d'hipoteca, que l'empresari sovint no tenia...viure del vent... De riure'ns dels saberuts i entronitzar els llestos que amb una sabata i una espardenya feien un imperi...
La qüestió és que el govern ha fet, obligat o no, un gir sense retorn cap a la dreta, amb la qual cosa tot allò que seria desitjable queda fora ja abans de sortir. Qualsevol mesura que provi d'acostar-se a polítiques igualitàries és atacada de front i amb totes les armes per la dreta pura i dura, pels grans empresaris i pels propietaris dels calers. Personalitzar la culpa de tot en una figura és molt fàcil. Totes les esperances quan vam destronar el PP s'han esvaït, com sembla que només al cap d'un any, es van fonent les il.lusions d'un canvi de govern a EEUU.
Què hi ha en comú? No ens cal cap economista per dir-ho. Qualsevol amb dos dits de front veu ben clar que les mesures que volen procurar cert benestar pels menys afavorits i retallen drets a les grans empreses (menys sous elevats, condicions contractuals, control dels guanys desaforats) xoquen sorollosament amb els qui tenen justament la clau d'aturar la davallada.
Jo em posaria ja a fer una vaga general, sorollosa i clamorosa. Només hi ha un gran perill. Una vaga general ens assegura un enrocament encara més prepotent de les dretes d'aquí i d'allà. Una vaga general no assegura cap canvi de rumb en un país que ha viscut dels dels anys 70 de la construcció i del turisme de baixa qualitat, i que no té res més per oferir, ara que tot això se n'ha anat en orris. Desenganyem-nos, hem viscut de la bombolla i la bombolla ens ofegarà.

12 comentaris:

Striper ha dit...

Un analisis molt encertat realment tenim una economia de pandereta , foradada per el cuc de la corrupció.

rits ha dit...

avui agraeixo molt la teva reflexió. Fa dies que penso i dono voltes. Fa molt de temps que els drets dels treballadors cauen en picat i tots anem estant.hi d'acord sense fer gaire cosa. I els sindicats, menys.

davant certes mesures no sé trobar-hi altra solució, però en d'altres em continua sorprenent. I espanta. Cap polític és prou valent per tirar endavant els seus ideals, aconseguir allò que realment ens faria avançar, i això ho veig constantment, anar fent mesures que ens facin anar passant. Però cada dia hi ha més gent aturada, menys indústria i no només es pot viure de serveis.

no tinc ni idea de què podem fer, em sento perduda. I això espanta.

XeXu ha dit...

Em sembla que fa anys que les esquerres van desapareixent, encara que es mantinguin les formacions. No canviar de nom no implica no canviar d'estil. En definitiva només hi ha un únic deu veritable (que Google em perdoni), que són els diners. I qui està per allà dalt només pensa en ells, per tant, no pensa en les persones. Avui sentia a la radio que per equilibrar una mica l'economia, per arreglar la situació en la que estem, haurien de baixar els sous. I he pensar que només faltava això. Pràcticament no arribem a final de mes, però hem de donar diners perquè aquests es quedin allà on estan acostumats a estar, als bancs i en mans d'uns pocs. Sí que anem bé.

el paseante ha dit...

Amén, noia. Poques vegades he estat més d'acord amb tu. Ho ha filat prim.

Thera ha dit...

Sí noia, avui poses paraules als meus pensaments i als de molts... I la veritat és que costa veure-hi una sortida i els que ens han de guiar o donar llum... més aviat s'esforcen en fer fum. Salut!

josep estruel ha dit...

hola zel.
soc en josep.

garbi24 ha dit...

alguna cosa s'ha de fer, però el que esta clar es que qui ens traurà de la crisi serem els de baix de tot com sempre

Anònim ha dit...

"REGALAR" XECS DE 400 EUROS A TORT I A DRET,PER GUANYAR ELECCIONS,TAMPOC ES SOLUCIO.
MANTENIR AMB SUBENCIONS EXTRAMADURA I ANDALUCIA,TAMPOC ES SOLUCIO.
DEIXAR A LES VIDUES AMB 52% DE LES PENSIONS MARITALS,ES D'ESQUERRES?.
ELS AVIS REMANANT LES ESCOMBRERIES DELS "SUPERS" ES D'ESQUERRES?.
ANEM PER EL MAL BORRAS....LES ESQUERRES,ESTIMADA,NO EXISTEIXENT.
TOT ES "PATIDOCRACIA".
JUGANT AMB BCN.

Magda ha dit...

El discurs que es pot fer des de l'esquerra en èpoques de crisi i en estructures econòmiques capitalistes implica massa renúncies. No ens han educat per renunciar. Estem disposats a mossegar si ens prenen un cèntim. I els que en tenen més mosseguen més fort.

xurri ha dit...

Zel, estic completament d'acord amb tu. Ho has expressat molt be.

Un petó,wapa.

Jo Mateix ha dit...

En part tens raó: una vaga general pactada entre les cúpules sindicals que cobren del govern i el mateix govern només serviria per justificar a uns i a d'altres i de ben poca cosa més. Tot i aixì penso que cal una gran vaga general: CONTRA ELS RESPONSABLES DE LA CRISI i contra un govern pressumptament d'esquerres però que en actuar al dictat de Davos demostra que és una altra dreta. I evidentment, votar per coherència (la gent d'esuqerres vull dir) i no per por a la dreta.
Mai, un president suposadameent d'esquerres havia dit tantes mentides com l'actual: ni Felipe-Guerra mentien com aquest d'ara. I mira que em sap greu. Però si la socialdemocràcia només dóna per gestionar els draps bruts del capitalisme, millor que governi la dreta.

Albert B. i R. ha dit...

Un anàlisi dur però alhora cert. Les solucions hi són, però comportarien uns costos a curt termini i un enfrontament amb els que ostenten el capital (que, a la pràctica, són els que manen; a vegades els polítics semblen titelles seus) que ningú vol assumir. La vaga general no sé si serviria de molt o poc, però seria una forma clara i desacomplexada de mostrar el nostre enuig. No pot ser que els principals culpables de la crisi continuen omplint-se les butxaques i que es pretengui carregar tot el cost contra els que menys culpa en tenim.