Retornant als principis, (diguem que només n’hi hauria d’haver uns de veritables), un s’adona que, facis el que facis, tot seguirà més o menys igual, que la minúscula àrea que t’envolta espera de tu el millor, i que pocs pensen en com n’és de dur seguir endavant, dia rere dia, avançant cap al no res, sabent que, com més camines, més t’apropes al final.I diga’m, quin consol pots trobar en mantenir uns ideals que no valen res, perquè ara, d’això, en diuen demagògia? Sovint penses si és la teva bogeria que et fa pensar que només un fil aguanta allò que queda de tot plegat...
Ramadets riallers o cares airades, segons on miro, prefereixo tancar-me en allò inert, mentre el meu cap va sol cap a d’altres desficis. No hi fa res que jo pensi que mano. Ell, el meu cap, s’entesta en analitzar, i el meu cos s’ha assegut al banc del si no fos... i es queda quiet, inert, mentre els pensaments s'entortilliguen en somnis impossibles...
Si no fos per la maldat que mana... és ben fàcil deixar-se endur per la ràbia i tornar-te com ells... si no fos que aquests somnis et recorden qui ets, i què desitges... si no fos que encara estimes, i plores...si no fos...
:
21 comentaris:
Aferrat fort !!
Una abraçada ninona.
cal seguir endavant, malgrat tot, a pesar del que diguin, sobretot si som honestos en allò que pensem :)
Quan has deixat de lluitar, tu? Aquestes paraules sonen gairebé a rendició, i això potser és el que alguns deuen voler que facis, però que no serà el que faràs. Perquè si sempre has estat una lluitadora, no serà ara el moment en que et deixaràs vèncer. Ets caparruda, i com a tal, segueix donant cops contra la paret. Tard o d'hora aquesta paret s'esfondrarà, segur. Pren com exemple el fons del teu propi blog. Obre una escletxa en aquesta paret.
Merci per l'abraçada Striper!
Clídice, honestedat, però, qui la compta?
Xexu, maco, caparruda, sí, però, com tu, cansada...
tu, jo, l'Striper, en XeXu, les criatures ... i tants i tants sense la qual la vida seria insufrible. no cal fer veure que no existeix la misèria, però si perdem la fe en les nostres idees ho haurem perdut tot i no sé si tenim dret a fer-los això a les criatures :) ànims! tu d'això en saps més que ningú :)
Comparteixo els comentaris dels companys i companyes...
Podem tenir crisis; també tenim dret... Però no per això hem de baixar la guàrdia i deixar-nos véncer. Molts ànims i bona setmana, Zel! ;)
Hi ha coses que són impossibles i és que cadascú no sigui tal com és. Cansada o no, no canviaràs. Jo tampoc canviaré.
Jo també penso que faci el que faci no canviarà res... però també depèn de la distàcia. I miro més a prop, i aleshores faig i hi ha coses que canvien i potser pensareu que la m'he rendit, però només crec en les coses properes, en les persones properes i en els granets de sorra propers. I ara ve la utopia... si tothom fos honest i positiu en el seu àmbit el món també canviaria. No en sé més. Entenc que estiguis cansada, jo també n'estic...
D'acord amb tot el comentat.
Crec que hi ha crisi d'idees perquè tot canvia ràpid i anem una mica perduts tots plegats, en canvi els valors són més perdurables perquè estan més vinculats als sentiments, potser cal tenir els valors més en compte quan les ideologies trontollen davant d'una realitat com la d'ara tan difícil de'entendre.
A mi em sembla que qui es planteja les coses com tu mai no es podrà rendir, ni que volgués...
Ànims,i una abraçada,
que no es trenque el fil, bonica, hem d'aguantar com siga. B7s!
De vegades fa mal. Ho sé. De vegades agafaries aquest fil i l'acabaries de tallar, a la merda! Però no zel, no son aquestes les paraules que t'haig de dir, no són les que et mereixes. Tot i que de vegades ... fa mal, és un mal gairebé físic.
Però saps? Encara que no sempre deixi comentaris, el teu bloc és com una aspirina quan tinc aquest mal i m'ajuda a no trencar el fil.
Joan, més que crisi és dessassossec, amb moltes s!
Carme, allò proper també m'ho miro, i sort, però no et passa que et sents com un cuc en un forat?
Lolita, els valors, la gran paraula, el gran forat, però suposo que ve des que el món s'ha fet tan individualista...
Nimué, ja aguanto, ja...
som molts que dia a dia intentarem que aquest fil no es trenqui!
ànims!!!
En contrast amb la rapidesa del món i de tot allò que es fa malament hi ha sí repeteixo els valors de sempre que, com la natura, van a un altre ritme per a fer els fonaments.
Sóc molt simplista , ho sé ,però aquesta tarda en comptes de llegir el diari he estat amb la mare mirant l'hortet que té. Com creixen les tomateres, les mongeteres i els enciams. Ella té 86 anys i ja fa temps que ho diu ,que el món està podrit. S'esgarrifa cada dia quan escolta les notícies i veu la tele.
Hem d'aguantar per els que tenim al darrere i pels que pugen :)
Una abaraçada wapa!
Magda, gràcies, ja veus, de vegades ens consolem uns a altres, a mi també em passa...
Rits, els ànims els compro cada dia quan dormo, en somnis!
Joana, avui he fet el mateix, com cada diumenge, mirar-me els fruiters i l'hortet de la mama i he donat menjar a les tortugues, és el que deia, aquí hi ha refugi!
"Ja estava tot decidit, l'evolució cap al caos, i no es podia fer res per aturar-lo.
Només quedava la petita lluita de cadascú, les grans il.lusions de cada vida, els principis dels que no canvien mai ... "
Potser un dia es podrà posar un final feliç a aquesta història de l'home contra l'home.
Bona nit Zel.
No pots perdre els ideals, és el que esperen.
Tu agafa fort i estira, ja saps, l'estaca....
No és pot tirar la tovallola mai, sempre et quedarà el fet d'haver fet bé la teva feina. Ja sé que la sensació és d'anar amb una barqueta de rems en mig de l'oceà, però s'ha de tenir fe en nosaltres mateixos
De vegades un fil és la salvació, no li neguem la importància que té.... no tot han de ser lligams forts i potents, no? Una puntada arregla un estrip a un vestit.... un sol fil ;)
Petons!
Ànims Zel, no hi ha mal que duri cent anys, ni deu! Un dia o un altre les coses canviaran.
petons
Encara que fil, és ferm i no es trencarà!
Bona setmana Zel!
Si no fos per l'idealisme i la innocència no es podria prendre la vida de cara, seria impossible! Però si no fos pels idealistes i els innocents, fa temps que els cromagnons haguessin acabat amb tot!
Que el final de curs i les males notícies no ens desmaneguin!
Jo penso que el pitjor encara està per esdevenir, per això no ens podem abatre...
Publica un comentari a l'entrada