dos més al sac!

no sóc taurina ni espanyolista, però ole, ole i ole, dos contes més al sac...
.
En Garbí, home d'humor, fidel i sempre amb un as a la mànega ( i ara de vacances eb un lloc de somni, casumlolla), deixa un post programat, que diu així,
.

Els tres porquets, versió 2.0

Monti, Saura, i Cercós, tres porquets que es creien espavilats, doncs junts s’havien quedat amb la matèria primera per construir el seu fortí, després d’ajuntar-se tot i no ser amics, les conseqüències i les ganes de manar varen fer que no els quedés cap més alternativa que estar junts.
Varen ajuntar els seus materials per fer la seva caseta forta per fora, còmode per dins i amb la gran quantitat de palla que els sobrava, els permetia jaure molt de temps sense fotre ni brot.

per seguir llegint

.

I després, arriba el de la Rits, que sempre ens fa pensar, amb els seus apunts de la vida de cada dia, d'allò que penses, això em podia haver passat a mi, propera ella, ens ha deixat aquest,

.

Hola,

Sóc el porquet de la casa de palla. A hores d'ara, tots ja sabeu la meva història. L'heu llegit, us l'han explicat, l'heu vist o sentit. I sí, sóc jo. El més mandrós, gandul, poca vergonya de tots. El que per treballar poc vaig fer solament una casa de palla en cinc minuts, sense pensar que el llop podia deixar-me en calçotets en una sola bufada.

Ho sé, reconec les meves faltes.

No tinc perdò.

Però algú s'ha preguntat perquè?

per seguir llegint

.

Que bonic, n'hi ha per tots els gustos... gràcies!

De tota manera, aquells que teniu relació amb mainada, sigui professionalment o familiar, us aconsello fer proves amb això de fer canvis als contes clàssics i molt coneguts, de molt petits no els agrada, però a partir de certa edat, si sou agosarats i en dieu de grosses, es peten de riure!