bufa ventet de garbí,
això era i no era un barret de palla que van deixar posadet al costat d'una bossa en un dia que, qui ho diria, de cop i volta es va girar un vent de collons, d'aquell que aixeca la sorra i et fa una neteja de pell sense pagar...
això era i no era, que la mestressa del barret, va anar a fer un mos, amb una altra propietària d'un barret bessó, ben guardat dins d'una altra bossa... (cosa estranya, perquè la primera mestressa és polida i ordenada i la segona no, gens)
I, coses de la vida, en tornar, el barret de la primera havia desaparegut...
-Ja el pots anar a buscar al cap de Creus, (hihihi, riure per sota el nas)
I vet-ho aquí, que al cap d'una bona estona, la segona mestressa troba una obra d'art colgada a la sorra, amb un barret de base d'un gran divertiment per la mainada... i és clar, li fa la foto. Maco, oi?
8 comentaris:
Un barret útil fins al (seu) final: de tapar caps a obra d'art per distreure criatures. Pot estar content, el barret!
Potser el barret mateix va decidir abandonar l'ocupació pel que l'havien creat i dedicar-se a una altra feina, potser li agradava més treballar amb canalla.
Així m'agrada, incentivant el poder creatiu de la mainada :)
Bones mestressa,
Barret sobre el cap del gori.la.
Com tenim la fideua?
La polida.
Original, això segur!
Això era i no era una mestra que encandilava els xiquets amb el seu treball motivador i creatiu. I una vegada, els xiquets van voler donar-li una sorpresa ben ben creativa, tot sabent de ben cert que ella la valoraria.
Els camins de la creació són inesgotables.
Zel, si passes pels comentaris t'he explicat el Picassa, és molt fàcil però costa de caure si no t'ho diuen! Per cert, una obra d'art! hi, hi! Quant als tres porquets en parlaré aquest any perquè forma part dels contes importants a La Casa dels pàmpols i, si em queda una estoneta de tot el que tinc programat per fer, et continuo el conte! He llegit els que t'han enviat i quin nivellàs!!!! boníssims!
Publica un comentari a l'entrada