28 d’agost 2010

l'home incòmode

Poques paraules i poca publicitat, ni en la vida ni en la mort, només les justes per algú a qui també es va atorgar una creu de Sant Jordi.
Incòmode pel missatge, que fa pensar en l'ara i aquí, és el teu moment de viure, no tinguis por i gaudeix...
Incòmode pel passat, home crescut a recer de l'Opus, que finalment en va renegar, quan Raimon feia de les seves i es va imbuir del missatge i l'esperit budista. Filosofia en estat pur, sempre qüestionant-se, no era el tipus que l'orde volia al seu si.
Incòmode per la institució eclessial, perquè sent profundament humanista, no renega mai del missatge de Jesús, però s'entossudeix en veure diví tot allò relacionat amb la nostra vida humana, i no s'està de proclamar que agnosticisme, el no saber ni tenir res per cert, és el camí d'aprendre i trobar.
Malgrat tot, hi ha una saviesa profunda en les seves paraules, una espiritualitat a l'abast i un ecumenisme, que, potser, hauria salvat molts fidels a l'església si sabés entendre el diàleg intereligiós a la manera de Panikkar.
.


.

13 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Era un gran home sens dubte, una gran persona tolerant i sàvia!

Magda ha dit...

Descubrir els moments tempieters de cada instant, la clau de la felicitat. Només amb aquesta frase ja en tinc per fer girar el pensament tota la tarda.

Cèlia ha dit...

La seva filosofia, però, queda...

Carme ha dit...

Si tots els homes o les dones incòmodes fossin com aquest!

Incòmode per a molta gent, però savi, savi... ens queden els seus llibres, les entrevistes per continuar aprenent.

rebaixes ha dit...

calleu que els moixons també parlen. Anton.

zel ha dit...

Anton!!!! Ara mateix, fa cinc minuts pensava, on és l'Anton? I volia fins i tot posar-ho aquí en ordre de cerca i captura!!!

rits ha dit...

molt bon homenatge. m'han agradat especialment les darreres paraules. Una llàstima que persones com ell no arribin a una gran part de la societat.

joanfer ha dit...

Ha estat, i seguirà sent, un gran referent per a molts de nosaltres. Un molt bon homenatge, Zel... ;)

RUSKIS ha dit...

Tens molta raor ZEL, aquest home diu coses que: FAN PENSAR, té aquesta grandesa, FA QUE APROFUNDIM EN NOSALTRES MATEIXOS. Molt bo aquest video del You Tube, no el coneixia.

Salut guapa!

Assumpta ha dit...

A mi m'agrada quan remarca que no deixa de ser catòlic :-)

Per tant... no sé... l'altre dia en parlava un monjo de Montserrat i no em va semblar que el veiés com a gens incòmode, sinó just al contrari :-)

Ell parteix del fet que som eterns i que l'eternitat no comença després de la mort (cosa que seria una tonteria, doncs l'eternitat, com a tal, és atemporal) llavors, dins d'aquesta eternitat, feta d'instants, cada moment és únic :-)

Cada moment és únic i cada ésser humà és únic, no és un número dins d'una xifra immensa... :-)

Així els ensenyem als nens a Catequesi quan els expliquem de Déu coneix el nostre nom. Déu sap com es diu cada persona dels milions i milions... això fa que s'adonin de que són únics i molt importants. Tu ets el Jordi, de Reus, el fill de la Cori i en Pere... ;-)

Ferran ha dit...

Sense dubte, els qui reflexionen i ens aporten claus perque puguem fer les nostres reflexions, són incòmodes per als ignorants i per als pontificadors. Visca mil i una vegades la reflexió infinita!

Joan Guasch ha dit...

penso que una de les coses que ensenya Pànikkar és que la veritable espiritualitat és en allò quotidià, i és a orient on aprèn aquesta visió ja que allí l'espiritualitat es respira i es viu i no s'ha separat, com a occident, de les persones.

yraya ha dit...

Ho havia sentit nomenar, però mai m'havia detingut a escoltar ni llegir-lo, de veritat que paraules més sàvies, no m'estranya que en aquest món, amb molta gent de ment estreta hagi volgut que aquest home, passarà una mica de manera invicible.
Gràcies Zel.