te n'adones que ets gran (ja ho sé que no sóc jove), quan un dia qualsevol, xerrant amb els nois de casa, un, el més jove comenta de cop i volta
-la mama és una "hippie"
l'altre, el gran, (a veure si acaba sociologia ja) contesta,
-no, la mama no és ben bé hippie, és alternativa-reaccionària-rebel...
:
et quedes així com de pedra picada, (ho diu justament ell, que s'ha fet un tip d'estudiar política)quan recordes que un reaccionari, per definició, s'oposava a les revolucions, i, normalment, tenien un lligam sospitós amb la noblesa i el clergat... ai...
:
després he anat a la wikilingue i he trobat això,
."Les successives escissions del moviment obrer des de finals del segle XIX, i posteriorment l'experiència revolucionària a Rússia, van ser ampliant l'aplicació de l'epítet reaccionari o contrarrevolucionari a qualsevol que mostrés desviacionisme, és a dir, que no coincidís amb la interpretació de la revolució del que llança l'acusació, amb major o menor fortuna, i lògicament, rebent similar qualificació per part de la tendència desqualificada:
els marxistes l'hi apliquen als anarquistes..." (i d'altres adjectius que no copio...)
I bé, si em queda el consol de semblar-me més a aquests, encara bo...
Tot per dir que, quan arribes a certa edat i els teus fills ja parlen de tu davant teu sense pèls a la llengua, et jutgen, qualifiquen, desqualifiquen i t'adones que t'estan mirant com adults, no pas com infants...llavors és el moment de decidir si segueixes sent qui ets, o comences a fer cua per les excursions de l'Inserso...i això sí que no, aquí no m'hi trobaran... (de moment, és clar, abans no arribi als 67 ...buffff)
15 comentaris:
ostres, Zel...aixo pasa igual a casa, nena
un dia despres de comprar-me un bolso, un li deia a l'altre...
- ara esta a la seva etapa hippie..com que no la va pasar de jove!!
ep..i si cal anar a l'inserso...si va!!
estar clar??
jajajajajjajaj
Si és que te'ls havies d'haver menjat quan eren petits i exclamares un dia en veure'ls tan angelicals:
-Estan per a menjar-se'ls.
Ho havies d'haver fet.
Salut i Terra
Quan et facin àvia és llavors quan ha de sortir la vena de reaccionària, sobretot quan et portin els nets per fer de cangur, mentrestant, inconformista, heterodoxa i eclèctica.
Una mica hippie si que ho ets ... però conserves aquell punt d'inconformisme i de lluita que ens manté joves.
Ja! Ja! Si segueixes així no podràs jubilar-te.
Bona nit Zel.
De moment et defineixen, però arribarà un dia, dia per el que tots hem passat, que veuran que sa mare ja no està allà dalt el pedestal, que ja no té res per ensenyar-los i que estan per sobre. Perquè passa, perquè segur que a tu també et va passar amb els teus pares. Per més que te'ls estimes, de sobte t'adones que els mires des de dalt i no des de baix com sempre. Llei de vida, la nova generació ja és autònoma.
Hhahaahhaha
Amb molt de contingut, però escrit de tal manera què la ironia és present arreu del post!!
Què bé, quina sort de poder tenir aquesta actitud!
Hi ha persones joves que si que haurien d'anar amb la Inserso ja que actuen com a cervells sense projectes.
Tu tens projectes, per tant no "envelleixes"!!! Ens anem fent grans però l'important és conservar el cap a puesto :-))
Bé a mi ja no em toca molt això sobretot perquè els dos grans i viuen fora de casa, però quan ven el major sobretot, em diu que sóc punky i la veritat que em fa riure.
Aiiii, aquests fills!!!
Jo de tu no patiria, encara s'està formant: alternativa i rebel són antònims de reaccionària.
Que no et qualifiqui fins que no ho tingui après, això ;)
La avantage es que quan opinen de tú, també els pots preguntar per coses més importants i fiables.
No pateixis per l'imserso, quan hi arribem ja no estarà operatiu, la nostre generació es molt diferent, apart de ser la millor. O no?
Zel, jo no tinc fills, però suposo que forma part de la roda de la vida. Els fills, un dia, ja són homes o dones i et filtren i et mesuren sota el seu propi prisma que, tot i que pot tenir punts en comú amb els pares, no deixarà de diferir en molts aspectes.
No ho sé com em sentiré si mai m'arriba el moment, però crec que, també ha de ser motiu d'orgull veure uns fills teus que tenen el seu propi judici de les coses, potser diferent del teu, però si és amb un criteri racionalitzat i fonamentat... cap problema! Ja haurem format nous joves per a treballar per a una societat millor.
Et comprenc, això passa a moltes cases.
Crec que l'edat cronològica no es important , el que compte és l'estat ànim.
Salut!!!
Aleshores,una taceta d'humilitat i comprendre que la nostra moda es va arraconant i que altres sers estan collint el relleu... i s'ho creuen,
no aconsellis, que ja en saben més que tu... en fi, que t'he de dir jo, una mestra que sap tots els intringulis de l'ensenyança... Un petonàs i bon dia Anton.
Jajajaja, muy bueno! No te puedes esconder, guapa! Ni que vayas de hippie o reaccionaria, rebelde...
Los hijos no tienen pelos en la lengua y lo ven todo tal cual es!
Ánimo, que todavía te queda un ratolargo antes de ponerte a la cola del Inserso!
;)
Molts petons!
Sí que és una mica hippie la mama, sí :-)
Zel, el meu fill pare del Martí li diu a la seva dona, mentre em contempla amb commisaració (i peneta) quan parlo de l'ensenyament ideal "ma mare està flipada, viu en un altre món"
doncs això, reina!
Publica un comentari a l'entrada