21 de desembre 2010

una rodanxa de palmell

Collonut, el dia de fer paquets, embolicar postaletes, fer llibrets!
Ahir, tallant formatge amb la màquina de la carnisseria, em vaig tallar una rodanxeta de la polpa de la mà.
Sabeu la quantitat de sang que surt d'un lloc com aquest? La mare del tano, em van haver de dur al CAP i tinc la mà dreta posició Napoleó durant com a mínim dos dies, els justos per tocar els nassos a les companyes i que hagin de fer la meva feina. I apa, a esperar que pugi la carn, que aquí no es poden fer punts. Ni conduir, no puc.
La sort? No cuinaré durant tres dies, fins que no la pugui moure bé! Però he descobert quelcom de mi mateixa. Jo deia, "no m'agrada manar". Avui he descobert que el que no m'agrada és deixar de fer les coses com jo vull, dependre dels altres, així que, una altra cosa a millorar. Queda bé, dir no vull manar. És horrorós descobrir que creus que com tu no ho fan els altres, o sigui que, a fer propòsits.

18 comentaris:

Clidice ha dit...

aiiiiiiiiiii quin maaaaaaaaaaaal :( doncs vaja una broma! Bé, si et serveix per fer de "pequenya saltamontesa" i aprendre coses de tu mateixa ;) Cuida't!

El porquet ha dit...

Això fa molt mal! A manar menys i deixar-se cuidar! He dit!

Francesc Mompó ha dit...

Aixxxxxxxx!

Thera ha dit...

Ui!!! Torno i em trobo amb una mestra quasi mutilada!! Quin mal!!! Ara compte amb l'altra, que siguin els altres qui tallin els torrons!!! Bones Festes preciosa!

wanderlust ha dit...

uff, ja m'imagino la mà de sang....(mai millor dit). Els que actuem ho portem fatal quan no podem, tens raó, perquè llavors les coses es fan d'una altra manera, diferent a la nostra, que clar, sempre és la millor, per a nosaltres.

onatge ha dit...

Per la imatge dedueixo que ara tens molt mà esquerra... Et desitjo una bona recuperació, però sense pressa... Ara tranquil·litat i bons aliments.

Des del far bona nit.
onatge

Agnès Setrill. ha dit...

La meva padrina deia que el cap i les mans, son els llocs on la sang surt més a raig.

Ostres noia, sort que només són dos dies (a la feina) que t'hauran d'ajudar...perquè haver de manar, qui està acostumat a fer, desfer, anar i tornar... és tota una prova.

Que et recuperis ben aviat!

Vicicle ha dit...

Ostres, quina medalla t'has penjat. No serà una excusa per fer la maneta per enèsima volta? Ei, que és broma.

Cuida't! Bones festes.

Edurne ha dit...

Es que nosotras padecemos "deformación profesional" y somos muy mandonas (a los ojos de los demás, claro!), pero, chica... esa tajadita que te has cepillado... vaya mano diestra que has tenido, eh???
Pues aguanta, que sólo son dos días!
Y que todo se vaya calmando!

I FELIÇ NADAL!
Molts petons!

Carme Rosanas ha dit...

Zel, fes bondat i mana tant com calgui , que la mà t'ha de durar tota la vida... :)

Sergi ha dit...

Però quina engúniaaaaaaa!!! Déu meu! Però ves amb compte on poses les mans!

Pere ha dit...

Cinc a zero!
Pots brindar amb la mà esquerra ... i els llagostins que te'ls pelin:)

Bona nit Zel.

montse ha dit...

Potser els madridistes t'han fet un encanteri, per ensenyar tant la mà.

Salut i cuida't!!!

kweilan ha dit...

Cuida't!!

Violeta ha dit...

I et vas menjar el formatge amb la vianda...? Doncs ja saps, a curar-te aviadet.

Judit ha dit...

Uf... quin mal ha de fer això! Res, cuida't i Molt bones festes :)

fra miquel ha dit...

La teva ma volia vacances ;o)
De vegades no és tan important que els demés facin les coses com tu,
si no que les facin per tu ;o) Espero que ja estiguis millor
Descansa!

petons

Joana ha dit...

Doncs sí, sagnen una barbaritat les mans, en una altre vida, així m'ho sembla per els anys que han passat, vaig despatxar embotit!
Cuida't i que et cuidin, és molt millor.