Dit i fet.
Ja no compro res més.
Hi ha un somni que se'm repeteix al llarg dels anys. És el vespre de reis, dia de la cavalcada, i no tinc res per ningú. Això què vol dir?
El que més m'empipa de mi mateixa és que em sembla que gairebé tot el que se m'acut, crec que ho necessiten...
La mare, els nebots, els fills, en Miquel, les xicotes dels fills, la sogra, el cunyat... i les amigues de l'ànima, i no es tracta de voler quedar bé, és allò que agrada, i em sap greu perdre la festa dels reis... mai hem sigut de pares noël i sempre esperem el matí del dia 6 com criatures... grandassassos, els meus fills baixen amb pijama i no esperen que ens despertem, fan com quan eren petits!
Digueu-me, això, passa amb els anys? Perquè em temo que a mi no!
Això sí, tot el que he pogut, comerç de prop, que s'ha de conservar el petit botiguer, què caram!
12 comentaris:
Espere que no passe amb els anys. És més, no vull que passe. A casa meua, tots tres (marit, filla i jo mateixa) no podem esperar ni a la matinada del 6, destapem els regals la nit del 5 i, després, ens mengem el roscó.
Jo en sóc més de fer cagar el tió, el fem als els pares i els meus germans però sols pels nostres fills (dos regals per criatura), heu de comptar que som quatre germans amb les respectives parelles més dos fills per parella, això amb els pares suposa divuit persones, compteu quan ens hauríem de gastar en regals si tots regaléssim a tots.
Hi ha coses que millor no passin amb els anys. L'alegria del dia de Reis és una d'elles.
Noves flors i Òscar, jo també, de tradicions!
Josep, ja sé de què parles, quan els nebots eren petits, la meva llista era infinita, i encara hi havia tots els avis, i fèiem entre germans... Ara, però, ho guardo pels imprescindibles...
A casa igual, amb pijama, sempre ens hem anat despertant els uns als altres, amb les mateixes presses que quan tenien 5 anys.
Nosaltres deixem les sabates perquè se sàpiga de qui són els paquets, de vegades poso una mica d'aigua i enciam al balcó per als camells i els fills que ja no viuen a casa vénen al matí per veure que els han portat els reis
Cal conservar les nostres tradicions.
Bona nit Zel.
Espero que els Reis d'Orient et portin molta salut i regals.
tant de bo no ens passi mai la il·lusió d'anar a dormir amb el neguit de veure els paquets a l'endemà
Els reis tenen quelcom de màgioc però a mi m'encanta el tió.
No hi puc fer més.
A casa el tió caga i durant les festes ja disfrutem del que ens ha cagat. Es veu que som ansiosos de mena :) Els Reis al pessebre i dormim fins tard...què hi farem!
Bon any wapa!!!
Nosaltres no celebrem els Reis. Tant de regal i tana cosa, és que al final ja cansa! Si ja tenim de tot! Què més volem?
A casa som de tió, així que demà... res de res. Clar que els nervis també els he passat just abans de la nit de Nadal!
Ànims que ja queda poquet!
La millor nit de l'any!!! nervisss.
Publica un comentari a l'entrada