Durant un parell d'hores, el meu país ( i el veí) han retut un colorós homenatge a ses majestats.
De fet, hem sigut durant força estona, a més de monàrquics, fervents adoradors de personatges inmigrants, hem gaudit del luxe i l'oripell i hem admirat l'esclavatge, a més els criats a peu no ens han fet cap pena.
Els hem esperat cridant, (les forces armades els feien pas).
:
Que visqui el rei blanc! i el ros! i el negre! Sense mania, no hi ha races ni colors.
Ells, amb o sense papers, ens han subornat amb caramels.
Suposem que els deixem quedar perquè tenen passi de turista, i per això podem ser monàrquics un dia l'any.
I encara ho serem unes quantes hores.
:
Hihihi, si en som de criatures... calla, i ara acabant paquets i mirant futbol. A veure si començo a créixer.
8 comentaris:
Val, però tampoc creixis tant... si de cas, demà, quan obris els paquets torna a ser una mica més nena! ;p
Home, tot això ja em sembla una mica exagerat. A mi ja no em queda res de nen, fa temps que vaig créixer i no ho trobo gens a faltar. Però si una cosa m'agradava, i espero que segueixi agradant a la canalla, són els Reis Mags. No ho espatllem ara, d'acord?
Només cal ser responsable i aprendre, pel demés perquè cal créixer?
No creixis dona!
BOns reis (de llegenda).
Ja has desembolicat el teu somni?
Bons Reis i bon Any Zel!
ja tenim un regal de reis.....visca el Barça........
i tu has estat bona nena?
No lo hagas sigue siempre así.
Molts petons
M'encanta! tu no descanses mai!! :D
Bons Reis Zel!
... per deixar espai mental i vital als nens...
Roser, bon any i regala't... (no sé si fas pont); sinó regala't un molt bon cap de setmana, potser podríem dir que qui se sap regalar, ja regala.
Publica un comentari a l'entrada