( asfòdel trucat amb el DAP) Demà anem a les dunes continentals. Avui hem preparat la feina. Visca les pissarres noves i els projectors!
Ahir vaig dedicar una hora als nostres angelets sense ales...o amb ales diferents, diem-ne. Calia preparar un xic el treball de camp. Així que me’ls vaig endur una horeta a fer un tomb a veure les arbres del pati, a tocar les escorces, a veure les eternes fulles dels pins i de les oliveres, a mirar les petites fulles nascudes a les moreres, a gaudir de les flors dels pins, i després les del cirerer... Ens vam asseure al petit jardinet a conéixer les herbes, després de recordar com són els arbres, i vam parlar de troncs i tiges, de fulles, d’arreletes i arrelasses, i ...jo buscava algun arbust per poder-los ensenyar. Vam seguir el caminet i vam anar a la part de darrere on hi ha un avet, un xiprer, una tanca de romaní... però abans vam trobar un reguitzell de rosers. Ens asseiem i els ensenyo la planta. Els dic que la mirin, com són, què veuen d’igual i diferent, i ells només veuen les punxes,(què hi farem) i jo els demano si en saben el nom.
.
-Sabeu com es diu aquest?
-Noooooooooooooo!
-Doncs és un roser, es diu com jo! Jo em dic Roser, em van posar el nom d’aquesta planta.
-Ualaaaaaaaaaaaa! (ja veieu com estem)
-I sabeu com es diu la flor que fa?
-Morera! (valga’m déu, com estem)
-No! Es diu rosa, els rosers fan roses. Però jo no, eh? Jo no en faig de roses!
I ara anem passant que anirem a veure més herbes i arbustos i algun arbre que us agradarà molt.
.
I fem el tomb, Mirem l’avet, el xiprer, recordem on tenien les maduixeres i reculem, que entre una cosa i una altra ens ha passat una hora.
-Compte, no trepitgeu el jardinet que l’acaben de regar! (Som altra vegada davant dels rosers)
.
I salta un angelet i em diu,
-I la paquita? (Ella és la meva estimada companya)
-La Paquita és a la classe, rei, ara hi anem!
I ell m’assenyala un roser i em diu,
-No, aquesta paquita! Una paquita!
.
Vaig quedar de pedra picada. Buscava una planta amb el nom de la seva mestra. Pobret.
5 comentaris:
Home! a veure si s'havia de conformar que els altres tinguessin una planta amb el nom de la seva mestra i ell no!
Com es nota que hi gaudeixes, ells ho han de notar també.
Veus? no tot està perdut ;)
Lògica aplastant! si el teu nom també és el nom d'una planta, perquè no hi pot haver una planta amb el nom de Paquita??
Si la teva companya es digués Violeta, l'haguessis pogut deixar a quadres! :D I aleshores sí que potser pensaria que tothom té nom de planta i buscaria la seva! ja jajajaja!
:) !
boníssim!
que bonic ho has escrit tot, zel.
segur que ell a aquella rosa li veia la cara de la paquita. (ja heu sortit a ensenyar-li la seua flor germana a la paquita?)
quina xalera, passejar amb ells i ells amb tu enmig d'esta primavera...
Publica un comentari a l'entrada