31 de març 2011

de feina fins a dalt

Una sortida porta sorpreses inesperades... tinc 111 fotos de la sortida i el treball de camp a les dunes continentals, però la feina és molta i demà toca repartir informes i encara no he acabat!


Així que us deixo les sorpreses que van tenir els nens i una foto d'una vista que mai hagués esperat veure, una preciositat el baix empordà...





7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Unes fotos precioses... tot i que les serps a mi no em fan gaire pena... no puc fer-hi més...

Garbí24 ha dit...

llàstima que aquestes precioses orugues son les que es carreguen tots els pins.....tothom te dret a viure però sempre hi ha qui roca més els pebrots.....amb els humans també passa

Elfreelang ha dit...

molt maques les fotos ! ai dius feina? jo en tinc tanta que no m'hi veig ni amb ulleres! els meus alumnes són molt més grans però deu n'hi do la feinada que em donen!

El porquet ha dit...

Uiiiii de petitó no vulguis saber quin tracte dispensava a les "orugues" (els anomeno així) i als "llambrics" (els cucs de terra, que el anomeno així.

Uns eren el banc de proves de la combustió amb benzina... i els altres l'esquer per a pescar truites (sempre que no t'agafessin els guardes)

No em renyis! Era menut, i passar els estius a pagès ja porta un tracte més frívol amb els animalons!

Jordi Dorca ha dit...

Bona feina i bones fotos.
I records de...

maria ha dit...

Molt boniques les fotos però jo, com la Carme, em quede amb l'última!

Joan Guasch ha dit...

D'erugues als pins n'hi ha massa perquè els nostres ecossistemes estan capgirats com un mitjó, i quant a les serps, això és que no us les heu mirat mai amb bons ulls; són una preciositat.