22 de maig 2011

jo ho tinc fàcil

Al meu poble ho tinc fàcil. Si jo visqués en un lloc gran, no sé si les tindria totes.


Un títol com aquest ja explica com es capitalitza qualsevol moviment social de protesta o rebuig als poders fàctics. És massa fàcil donar les culpes del malestar al darrer partit en el govern, massa fàcil, i massa ingenu. Realment, costa poc quedar-se amb el missatge de que qui en té la culpa són els qui ara manen.

Deia una dona gran en un moment -“Aquests joves no es mereixen això”- És que no s’ho mereixen ni ells ni ningú. I aquell que a l’hora de tenir un just descans després de la seva vida laboral és troba que no arriba ni al dia 10 amb la mesada?
I llavors recordes de sobte el senyor Millet. On l’han amagat? A qui han pagat per tancar el tema durant la propaganda electoral?

Em fot una ràbia inmensa que parlin i ens acusin de poc previsors. Qui pot estalviar? Qui es pot pagar un pla de pensions? Qui pot tenir racons de diners invertits? Poc previsors, els qui hem anat treballant i pagant, volíem creure que teníem una vida de família mitjana, quan ja costa mantenir les despeses del petit negoci?

Això fa por. Molta por. Realment la resposta a les urnes ha de ser un gir encara més cap a la dreta? Quants s’han posat una altra bena als ulls damunt la que ja duien? Quantes benes haurem d’arrancar per fer adonar la gent que els taurons són molt pocs i ben grassos?

5 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Mira zel i a sobre el senyor que manava al FMI , inculpat i ara acomiadat del càrrec resulta que amb una quantitats de diners que em fa venir basques....que surtin els diners que ens han robat....indignació total! i que no guany la dreta...és un mal consol ...

Pais secret ha dit...

T´estic seguint cada dia, pas a pas, Zel, i et felicito per seguir dient les coses altes i clares, com ho has fet sempre.

un petó

Magda ha dit...

Sempre ens quedarà la por, això és impossible evitar-ho si et poses a raonar mínimament. El que passa és que al costat d'aquesta por, ara, ,també podrem dir que sempre ens quedarà el 15-M i ens ajudarà a saber que és possible creure en la utopia. Me'n vaig a veure que fa la gent a la plaça del mercadal de Reus. Avui vull somriure una estona, abans que no hagi de plorar quan donin els resultats electorals.

LLuNa ha dit...

La millor resposta la podem donar a les urnes, però tot i així, el sistema està corromput igual. Des del moment que il·legalitzen els partits que els hi dóna la gana, això fot pena i fàstic. Espero que el poble vagi despertant i utilitzi les millors armes que tenim: la paraula, l'acció.

Rosa Bayot ha dit...

Es q potser aquesta manifestació d'indignats ha estat massa propera a unes eleccions, aixo ha fet q el missatge contra la manera de portar una democràcia s'hagi desvirtuat!!