28 de juny 2011

de rescat fins als...


perdoneu, però ja n'estic farta de rescatar amb el meu (nostre) sou

per tal que els rescatats puguin pagar els seus deutes

als bancs que els han deixat l'anterior rescat

i que ara els escanyen més per poder tornar el rescat següent

als mateixos bancs a qui tampoc podran pagar

i exigiran més "deures" per un proper rescat que...


(la cançó enfadosa, en deia la meva àvia)


i seguiran exigint treure de les nostres butxaques

per seguir rescatant...

i si deixem que els bancs s'enfonsin?



és que ja no queden salvavides, així, que,

o ens aixequem i aixafem els taurons,

o ens n'anem tots a pastar fang...

I encara avui he sentit el sala Martín al Mati que l'hauria escanyat,

coi de dropo...


4 comentaris:

Sergi ha dit...

Hauríem d'anar als bancs i treure tots els diners que tenim. Tot en metàl·lic. Vols veure una gent espantada de veritat? Doncs així estarien els que maneguen els calers. Estic segur que no podrien donar a cadascú ni un 10% del que hi tenim posat.

Garbí24 ha dit...

ssi ens podèssim posar d'acord tots en treure les nostres nòmines dels bancs i deixar de pagar el rebut de la hipoteca.........si que faríem feina, però com que només fem cassolades....ens acollonen

Pere ha dit...

Estic d'acord que hem d'acabar amb aquesta cadena de rescats, això és una piràmide i l'últim quedarà fotut.
El país que estigui en fallida hauria de sortir de la unió econòmica, és a dir de l'euro i el mercat donaria a la seva moneda el valor que realment té. Això acabaria amb l'especulació que està enriquint als de sempre en detriment dels desgraciats de torn.
Seria un fracàs que no agradaria als grans "gurus" de la unió política d'Europa, però si hi ha pànic tindrem "corralito" segur.

Bona nit Zel.

Jordi Dorca ha dit...

Compartim amistats, ja ho veig.