Entre el rierol i els jardins,
vora les tanques de les cases,
creixien malves gegants.
No em puc estar d'endur-me'n
el color i la bellesa i el record.
No et porto els rams que em faltaven,
n'agafarem un directament del prat.
Fresques i fràgils.
Sense ni tocar-les.
3 comentaris:
Moltes gràcies, estimada, sento la flaire i m'arriba el teu alè!
Són maquíssimes!! :-)
Quines flors, i quines paraules!
:-)
Publica un comentari a l'entrada