29 d’agost 2011

avui...

avui he trobat en Pol i l'Isaac, (alumnes); l'un ha entrat a la botigueta on estàvem triant un cistellet (en volíem un com els que birlaven en Yogui i en Bubú als excursionistes de Yelowstone) i m'ha fet un somriure d'orella a orella i molts petons...



quan he anat a saludar el seu pare, ha baixat corrent l'altre, també amb la família, a fer-me una abraçada i més petons, la mare i el pare han rigut i s'han alegrat que s'acabessin les vacances, tot dient-me "ai perdó"...



de fet, per una banda grossa grossa, jo també me n'alegro, o sigui que, iupiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!

3 comentaris:

Carme ha dit...

Així tots esteu d'acord... o sigui que iiiiiiiuuuuupiiii!

Jo també sóc de les que tinc ganes de tornar a la feina. No pas perquè no m'agradin els vacances, sinó perquè també m'agrada molt la feina. Segur que ja t'ho havia dit més d'un cop!

Assumpta ha dit...

Fa moltíssima il·lusió quan et trobes nens del grup i et saluden contents!! ;-))

cantireta ha dit...

Els meus són grandets, però fa gràcia trobar-los pel carrer, i que em saludin amb els meus nens.
Jo enyoro una mica els companys...