02 d’octubre 2011

records que m'ha dut el Xexu

En Xexu parla avui de com ha tocat els nassos llegint fort a l'autobús. I és que això de l'educació és una cosa ben curiosa.
Una mostra:
Vas al cinema, veus tothom carregadet de crispetes, i d'allò que tothom busca amb dèria un lloc ni massa lluny ni massa a prop de ningú, guardant distàncies.
Curiosament, no es diu res, res de res.


Doncs, això, jo entro, amb les col·legues, i de cop, amb veu alta i segura, etzibo, abans d'asseure'm, mirant el personal,


-BONA NIT A TOTHOM!
No us puc explicar la cara de la gent.

17 comentaris:

mar ha dit...

m'agrada zel!

bona setmana!

carina ha dit...

Zel,
els tens ben posats

Carme ha dit...

Boníssim!

sargantana ha dit...

jajajajaj
quin perill que tens !!

zel ha dit...

hIHIHIHI, NO HI HA RES MÉS DIVERTIT QUE DESCONCERTAR LA GENT. uN FET COM LA SALUTACIÓ, D'OBLIGAT COMPLIMENT, ESCONVERTEIX EN UN FLAIX SEGONS ON!

Pere ha dit...

Siiii!! tot avui hi ha molt de ... perill.

Bona nit Zel:)

Yáiza ha dit...

Però... el XeXu no ho va fer, no, allò?? Jo vaig entendre que només s'ho va imaginar, que li hagués agradat... Vaja, això em va semblar que explicava!!

Tu ho has fet de debò, això, Zel?? Déu ni do quins nassos! Hehe!

XeXu ha dit...

Francament... si ho veiés, jo seria com la resta de la gent. Et prendria per boja. Però sóc vergonyós jo. Ah, i com a tal, no vaig fer això que m'atribueixes, com diu la Yáiza, només eren ganes de fer-ho, però no crec que m'hi atrevís.

zel ha dit...

Doncs, Yáiza i Xexu, ho vaig fer de veritat, i més d'un cop. Estàvem fent uns cusrsos d'educació emocional, i aprendre la irracionalitat de certes convencions, i el desajust que provoca en el cervell la mateixa acció en diferents contexts, és molt educatiu, ho prometo!

Yáiza ha dit...

Dona... no m'estranya que la gent quedi deconcertada. No sé si és convenció social o què, però suposo que tots entenem que anem al cinema amb la companyia escollida i les crispetes per gaudir d'una pel·lícula. No per fer relacions socials amb desconeguts, no? Tampoc entrem a un restaurant i diem "Bon vespre" a tothom, o entrem a la plataforma del metro i diem "Bon dia! Avui comença a refrescar, oi?". Si ho vas fer simplement per experimentar amb les reaccions de la gent a situacions desconegudes... doncs... d'acord! Però no hi veig més el què! D'altra banda, ja et dic que jo no m'hi hauria atrevit, i no em considero una persona tímida o introvertida.

McAbeu ha dit...

El meu avi t'hauria dit que estàs "com un llum de ganxo" però, ben mirat, a mi em molesta més la gent que mastega les crispetes i xarrupa la coca-cola. Bon dia, Zel!

garbi24 ha dit...

m'hagués agradat estar a la sala.......sempre em perdo tot lo bo

Lluís Bosch ha dit...

Aquí es demostra que la bona/mala educació no és un concepte clar. És possible que el menjador compulsiu de crispetes consideri que crida "Bona nit" no és correcte, etc.
Recordo que al poble, fa molts anys, un cotxe de barcelonins es va parar i li va cridar a un home: -Ei! Com es va a la plaça major?
I l'home els va respondre:
-La informació val vint duros.

Jordi Dorca ha dit...

M'has recordat el meu pare.
Solia tenir això com a norma: saludar sempre que entrava en algun lloc, amb veu alta i ferma.
Recordo que en una ocasió ho va fer trencant el silenci espès d'una sala atapeïda de jugadors capcots i concentradíssims damunt dels corresponents taulers d'escacs.
Una abraçada, Zel.

Ferran ha dit...

Hahahahaha!!!!!! :)))))

Rafel ha dit...

Molt bona l'entrada....de cine.

El veí de dalt ha dit...

Doncs si algun dia algú et respon, voldrà dir que ens hem trobat!