tanco els ulls i el tel de les parpelles,plecs translúcids,
em deixen intuir l’espurneig del sol
que sento intermitent mentre
s’escola la tarda entre les ombres dels arbres
encara plens de fullam resistent
la tardor duu disfressa falaguera
i em regala l’escalf darrer abans del fred
voraç la meva pell l’aprofita goluda
el servaré pel cru hivern que sabem
s’acosta implacable
5 comentaris:
Quins colors i quins capvespres ens estan regalant aquest setembre i principis d´octubre...cada dia se superen.
Jo també aprofito per omplir el rebost energètic veient-los, per si l´hivern és cru.
Això, això, zel!
aprofitem aquest escalf ara que encara ens amara...
Que bonic, zel,
la foto i el poema, bon binomi
estas segura en aixo del hivern??
nuse..nuse
precios tot plegat
estas inspirada noia.
l'hivern, tan llunyà pels qui comencen, tan proper per d'altres ... fan por els hiverns, sobretot als que no creiem en la primavera, però no en podem fugir. gaudim dels fruits de la tardor, cantem i ballem, que demà serà un altre dia!
Publica un comentari a l'entrada