03 d’octubre 2011

capvespre

tanco els ulls i el tel de les parpelles,
plecs translúcids,
em deixen intuir l’espurneig del sol
que sento intermitent mentre
s’escola la tarda entre les ombres dels arbres
encara plens de fullam resistent
la tardor duu disfressa falaguera
i em regala l’escalf darrer abans del fred
voraç la meva pell l’aprofita goluda
el servaré pel cru hivern que sabem
s’acosta implacable

5 comentaris:

Pais secret ha dit...

Quins colors i quins capvespres ens estan regalant aquest setembre i principis d´octubre...cada dia se superen.
Jo també aprofito per omplir el rebost energètic veient-los, per si l´hivern és cru.

fanal blau ha dit...

Això, això, zel!
aprofitem aquest escalf ara que encara ens amara...

carina ha dit...

Que bonic, zel,
la foto i el poema, bon binomi

sargantana ha dit...

estas segura en aixo del hivern??
nuse..nuse

precios tot plegat
estas inspirada noia.

Clidice ha dit...

l'hivern, tan llunyà pels qui comencen, tan proper per d'altres ... fan por els hiverns, sobretot als que no creiem en la primavera, però no en podem fugir. gaudim dels fruits de la tardor, cantem i ballem, que demà serà un altre dia!