04 d’octubre 2011

proximitats perilloses

Sr Duran, quanta ràbia, quanta indignació surt de la seva boca, traspua per tots els porus de la seva pell... i per quina causa? A favor de qui? Proximitats Perilloses, i encara més enllà que les ideologies del PP, amb qui pacta joiós i sense vergonya... per un ministeri?

Ai, sr Duran, ja ho sabíem que vosté deia que aquí no hi cabíem tots, però és que els qui de veritat ens indignem, a qui no volem, són als okupes perpetus del magre benestar que queda, que us l'heu fet només vostre, sous i lloc assegurat a qualsevol preu.

Ai, sr Duran, ai... d'això se'n diu fer populisme, i més en aquests moments tan, tan durs...

Ai, sr Duran, que fàcil és culpar als foranis, oblidant que, finalment, tots som migrants...

Ai, sr Duran, que proper el veig amb els seus missatges al sr. Anglada, quanta simpatia i vots li reportarà un missatge com aquest...


Ai, sr Duran, semblava un bon home, finalment només és un polític, un que té el camí traçat, i que ferm i decidit, fa el que calgui per seguir amb el bastó de poder a qualsevol preu, recollint greuges incerts o alimentats per la dreta més dura, vostè que viu en un país ple de migrants del sud d'Espanya que encara no han integrat ni la llengua ni la cultura... i com és que fins ara de segons quins no ha dit res?


Vosté, religiós com es vanta de ser, hauria de recordar que, a qui va "extraditar", expulsar Jesús del temple, va ser als lladres mercaders que feien de les creences un negoci.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Si s'ha de pactar, es pacta

i si cal amb el mateix Satanàs

o és que ens hem fotut a l'esglesia per fer d'escolanet tota la vida?

La seva és una feina dura, vocacional, per això s'arrapen a l'escambell i no se'n van ni amb aigua calenta

que la força t'acompanyi, germana

El porquet ha dit...

El senyor Duran i Lérida fa temps que ha perdut el nord. Bé, no, sempre l'ha tingut molt clar. El nord, per ell, comença a Madrid (i s'acaba).

Tot el que pugui trencar el seu benestar (veure immigrants des del balcó de casa seva o alguna estelada que l'incomodi) no ho dirigeix massa bé.

És patètic. És de dimissió fulminant... però clar, qui hi ha a Unió després del senyor Duran i Lérida... com dirien els seus estimats "castizos" castellans ... "ni el tato".

Jordi Dorca ha dit...

Duran Duran.