Una trentena de persones relacionades amb el món sanitari s'ofereixen a operar de franc. Això passa a Valls. Contacten amb un centre i engeguen una associació per assistir urgències. Em trec el barret.
Fa dies una colla de metges també es van oferir a operar de franc a Barcelona els casos més urgents i greus de càncer. Em torno a treure el barret. Ah, però l'hospital ho va rebutjar.
Un exemple del que vol dir ser solidari, ajudar el país en moments crítics, posar-hi el coll.
Però, ai las! Aquest és un país governat per gent que no entenen de maneres de fer pensades de forma humana. Aquest és un país que es mou per prohibicions, regularitzacions, multes i sancions. Per separar i culpabilitzar. Per assenyalar amb el dit i salvar els mobles de casa.
També són experts en allò altre de fer servir l'atac a la butxaca i als serveis bàsics que són de dret universal. Sabem, i ho sabem del cert, que, si ens tractessin humanament, molts posaríem més hores de feina, sense demanar augments, i en canvi ens acaben de fotre desmotivant-nos i retallant sous i drets que hem pagat amb impostos. On trobarem il·lusió?
La consellera Rigau ha acabat de reblar el clau. Fora ajuts a les famílies que pel treball necessiten atenció per la conciliació laboral i per les activitats extraescolars. M'hi jugo un pèsol que, algú haurà dit sorneguerament "Total, hi ha com a mínim un aturat a cada família, que es quedin els nens...!" Ara no em trec el barret, ara li llançaria una paletada de fems.
I és que què els voleu demanar a aquests que mai han patit en pròpia carn la crisi? Guaita'ls, segur que segueixen amb les seves fantàstiques excursions amb els fills a EuroDisney, que els compren un cotxe quan encara no tenen carnet, que van amb el darrer model de tecnologia a la butxaca. I millor de la poma, que és més guai.
Serà un any (i més) per cantar "el jorn dels miserables".
2 comentaris:
Les mostres de solidaritat dels metges són formidables. Una cosa és que no siguem un país solidari, però sí que som un país que té persones solidàries i que es mouen perquè realment ho senten, i això és molt maco. Els polítics, ja estan fents d'una altra pasta.
Jo crec que molta gent al nostre país és solidaria, molta més que no pensem en petits cercles i que no s'explica.
Lo dels metges, com tu, em trec el barret.
Però aquests que manen, mai, però mai, poden estar al lloc d'una família que no ho passa bé.
Per desgràcia, cada dia en son més.
Publica un comentari a l'entrada