Jo vinc d'un temps en el qual, sortint recentment d'una dictadura, em vaig voler independitzar ràpid i sense massa miraments. Just acabar el magisteri, em van trucar per feina. I la vaig acceptar. D'aquell temps en servo els millors records, temps de lluita, de reunions ja no clandestines, però ben vigilades, de militància molt activa, amb pocs anys i cap lligam que m'impedís fer el que volia.
D'aquell temps, em va venir el record al cap, quan una molt estimada amiga, parlant dels sobres de diners, em va dir,
- Tu vas viure un temps on a segons qui, -que feia la feina com agradava al director- li passaven un sobre per Nadal, oi?
Sí, jo també he viscut temps de sobres. Puc dir que no en vaig tenir cap. I em temo que no en tindré mai. I em pregunto, l'acceptaria? Aquí és on rau l'honradesa de les persones, suposo.
Tothom té un preu? I en temps de penúries, molts deuen pensar, entre la desolació, la ràbia i la podrida enveja dels qui viuen bé, -i jo, què faria?
Deu ser aquest pensament que fa que es segueixin votant els corruptes?
5 comentaris:
No tots els sobres tenen la mateixa naturalesa. Un cop, fa molts anys, vaig treballar en un bar a l'estiu. En el moment de rebre la primera paga, l'amo del bar em va dir en privat em va dir que a mi em pagaria una mica més que a l'altre noi que havia llogat perquè m'hi esforçava més i m'ho prenia més seriosament. No li havia de dir a l'altre, és clar. És dolent això? Sóc un corrupte?
Jo penso que, encara que vagin maldades, no es poden oblidar els principis, igual que no es pot deixar de ser coherent. Cal fer les coses segons ens dicta la consciència, i no parlo de remordiments sinó de coherència. Penso que és vital tenir un estil de vida que vagi d'acord amb les coses, per a seguir amb aquesta lluita. Perquè per molt que les coses puguin anar bé, aquesta lluita mai s'acaba. Es tracta de buscar aquell horitzó que sempre s'allunya. Es tracta de veure alquell tros de cel on sempre hi surt el sol.
es molt diferent un sobre per una feina feita que un per esperar alguna cosa a canvi....
Si que fa anys d'això dels sobres de gratitud per feina ben feta. El temps que jo ho vaig viure no era corrupció, teníem un cap que gratificaba per Nadal i abans de vacances el treball que feiem amb molt de gust. Era un regal mutu, ell estava content i nosaltres també.
La veritat és que no he tornat a treballar per cap altre empresari com ell.
Però no parlem dels mateixos sobres, em sembla!!
Salut!
si realment em fessin falta els calers ho agafaria, però de moment vaig bé, de moment...
Publica un comentari a l'entrada