09 d’abril 2013

quan arriba la vesprada...

després d'una lluita  amb poquetes alegries, i amb moltes frustracions, amb força soledat i converses menudes quan hi ha sort... amb dies girats que només accepten somriures i cap feina, amb oblits perseverants enlloc d'esforç... quan decideixes que no val la pena fer mala cara, que no servirà de res...

jo, que deia que mai, mai, mai... i ara, com més va, més ens entenem... millor que amb mooooooooltes persones (grans). 

4 comentaris:

joan gasull ha dit...

ell és molt difícil que et traeixi, els humans són una mica més perillosos, i alguns s'han de classificar amb insults.

iruna ha dit...

ei, zel...
ara t'embornaria una mica, intentant dir-te en idioma gos, "nem a fer una passejadeta?"

una abraçada... me catxis, no m'agrada vore't trista.

sa lluna ha dit...

Crec que fareu bones miques!!
Ànims!!

Aferradeta ben forta!

el paseante ha dit...

Com ets... Has triat el gos/gossa en conjunt amb els colors del teu menjador :-) Felicitats per aquesta companyia tan poc especuladora als mercats financers.