després d'una lluita amb poquetes alegries, i amb moltes frustracions, amb força soledat i converses menudes quan hi ha sort... amb dies girats que només accepten somriures i cap feina, amb oblits perseverants enlloc d'esforç... quan decideixes que no val la pena fer mala cara, que no servirà de res...
jo, que deia que mai, mai, mai... i ara, com més va, més ens entenem... millor que amb mooooooooltes persones (grans).
4 comentaris:
ell és molt difícil que et traeixi, els humans són una mica més perillosos, i alguns s'han de classificar amb insults.
ei, zel...
ara t'embornaria una mica, intentant dir-te en idioma gos, "nem a fer una passejadeta?"
una abraçada... me catxis, no m'agrada vore't trista.
Crec que fareu bones miques!!
Ànims!!
Aferradeta ben forta!
Com ets... Has triat el gos/gossa en conjunt amb els colors del teu menjador :-) Felicitats per aquesta companyia tan poc especuladora als mercats financers.
Publica un comentari a l'entrada