03 d’agost 2013

Alí Babà i els quaranta MIL lladres

Algú pot explicar-nos com hem de blindar els nostres misèrrims drets i sous i com hem d'intentar mantenir una rendibilitat de treball digne per la feina que fem?
Després d'escoltar el cap de la banda de lladres que ens governa, i l'ètica del poder heretat, estic molt però molt desanimada. Cabrejada, emprenyada i amb ganes de fer rodar caps. Ja n'hi ha prou de "Mariano tengo una carta para ti" Secessió, ja!
Ahir a la nit vaig parlar amb una  amiga que és llevadora. Em va pintar un panorama que, si els de les escoles és escandalós, el seu és de jutjat de guàrdia, i em va comentar que no poden més. Que en passarà una de grossa. Que es va acostumant a fer "partes" cada vegada que hi ha una mínima incidència per manca de personal. Que ha arribat un punt en què de vegades, el personal escàs de neteja ha de fer passar les visites o anar a demanar ajut al personal sanitari que no pot ni ser a la taula d'ingrés. Arribant fins la sala de parts, si cal. Que no tenen ni la quarta part del personal necessari. Que el govern ha signat pactes d'amagatotis dels interessats, i els han fet signar papers que deien que acceptaven el que suposadament no es tractava aquella jornada i era una reivindicació important.
Més podrit impossible. Parlo d'aquí. I d'allà. No es pot aguantar més, ja no és ni un fil, ja és una teranyina microscòpica que el més lleuger vent esfondrarà. 

Retallades en forma de triangle invertit. Ja sabeu. Hi ha els mateixos o més alts càrrecs i moltíssims menys treballadors. A la puta merda tots. Perdó.

2 comentaris:

Garbí24 ha dit...

tu ho has dit....a la merda tots

Relatus ha dit...

Espero que al nostre petit país intentin fer les coses millor