farta del govern (de tots)

I així em sento, en via morta.

No per la tercera via, no.

Per totes les vies.

La meva estelada està perdent els colors, cansada del balcó que l'aguanta i del que veu des del balcó.

No deixo de mirar amb estupefacció la terrible via que segueix España, més propera ja al feixisme pur i dur, i penso que això, en lloc de beneficiar-nos ens perjudica.

I és que davant de les aberracions del PP i UPiD, correm el seriós perill que qualsevol cosa de casa ens sembli bona.

I el meu govern, lluny de pensar en les necessitats diàries dels que vivim aquí, passa el dia, i el següent l l'altre inmers en diatribes i xerrameques que a la gent de peu no ens donen ni vida ni menjar.

Seguim amb la mateixa constant i feixuga lluita. Qui es mulla és la gent, qui segueix fent cantarelles són els polítics i els mitjans. Cantarelles que ja cansen.

O una cosa o l'altra, però n'estem molt, però que molt farts de vendre'ns per quatre duros. 

Mas i Jonqueres, prou de marejar la perdiu. Prou de seguir dient que si ens deixen, ens tornen o ens donen permís. Prou. O saltareu vosaltres pel balcó, i sense paracaigudes.