un altre 11 de setembre que no vull que em robin

Em declaro independentista, i tant que sí, però vull deixar ben clar que també em declaro independent de la manera de fer política d'aquest govern.

-No m'agrada gens la manera de fer, de renunions d'amagatotis amb el ninot Rajoy i el seu govern de nines "xoxones" i guinyols de "barrio Sésamo". Actuem com una colònia llepant el cul al colonitzador.

-El procés de contactes hauria de ser clar i transparent, vull saber què es venen a canvi de què. Malament quan els diàlegs es porten en secret esperant ...què?

-No m'agrada gens, però gens, el tipus d'organització que estan muntant. Aprofiten moviments de base, com ara l'ANC perquè saben que ens aglutinen a molts, a la majoria, els qui no creiem en aquests polítics i els que encara hi creuen. Mentrestant, ells es munten grups de "savis", assessors per preparar, diuen, la viabilitat d'un futur sense lligams. El problema són els qui han triat, els veieu? Molts d'ells, velles glòries!

-No em refio gens de les oligarquies d'aquest país, dels Godó i Fainé, per posar algun nom, que sabem que no accepten una suposada secessió. Ells van per la pela, i la pela és la pela.

-No em refio gens de què faran quan hagin de fer, si arriba el dia, els qui han governat fins ara. El govern de Mas ha sigut el govern de més retallades socials, campió de la nació espanyola en empobrir i xuclar la sang de persones i organismes públics que són drets fonamentals, com ara salut, educació i dependència.

-No vull caure en el parany de cridar com una criatura que la independència és el primer, sense saber què farà el govern el dia que es posi a governar el meu país, el país on hem de viure i molts sobreviure.

I sí, vull una Catalunya lliure, però també sòlida, solidària, justa i sense esquerdes socials. O les mínimes.