05 de febrer 2014

em sento del segle XIX



i em perdria en aquesta mena de bosc espès
sabent que potser aquí
escaparia d'enganys i malastrugances
i qui sap, hi hauria somnis màgics?

11 comentaris:

Elfreelang ha dit...

això ho has pintat tu? doncs et felicito i t'admiro! del segle XIX? tal com el XXI no m'estranya....somiar ....també podem fer-ho ara ara bé el paisatge és idíl·lic, el del quadre és clar

Ada ha dit...

Quina Pau que trasmet el teu passeig... És un quadre preciós!
De vegades també m'agradaria ser del s.XIX... Però em sembla que enganys n'hi hauria també...

sa lluna ha dit...

El teu paisatge ja és un somni per si sol. És preciós!!

Faràs algun quadre de butxaca? Ho espero, ehhh! ;)

Aferradetes de bona nit, nina.

Edurne ha dit...

A mí me encanta, de verdad! Del XIX, del XX o del XXI... qué más da, el caso es que tienes una vena artística del recopón!

Petonets!
;)

Garbí24 ha dit...

Fica't al bosc que has pintat i deixa't de segles que atits hem estat i estarem extrusionats.
Tens sort que a l'art han abaixat els imposts... :-)

Joana ha dit...

Les dues ens volem perdre en espais romàntics...

Xelo IProu ha dit...

de tant en tant ens assalta la idea de perdre'ns

Toy folloso ha dit...

Qué hi has posat a aquest cel, grog, lila, verd....?.
On has vist això?.

(Sembla de veritat).

xavier pujol ha dit...

Amb aquests colors
els somnis són segurs.
Fita

Ferran Porta ha dit...

Et fa res si t'hi acompanyo? una estoneta, només una estoneta, sisplau!

El veí de dalt ha dit...

Bonic paisatge, però segur que és més bonic el teu inici de relat veïnal que fa dies espera el Robertinhos. Perquè no li envies, dona? Petons!