02 de novembre 2014

Murs que no cauen...

...són els murs que no sabem enderrocar.

Hi ha llargs silencis, silencis quasi eterns que, finalment et mengen els budells de pura i irracional ràbia.
La ràbia em corseca, no trobo camins de sortida. Ràbia de seguir veient impunes els fills, nets, parents del règim franquista que, a le seves velleses, podrits ja de pell, més vells que no pas jo, segueixen governant a l'ombra, al sol, i criden paraules que no saben emprar i en desconeixen el significat. I els seus plançons se'n vanten i s'encaixen enmig de la teranyina.

D'una punyetera vegada, sigui amb qui sigui, enderroquem, aixafem, enfonsem, ofeguem aquest maleït mur de podridura, que els seus fills mudats ja són a les trinxeres i volen seguir eternitzant-se.

Deixem-nos ja de possibles, per somiar un munt de pedres. Ja sabrem bastir un nou ordre.
Podem fer-ho. Volem fer-ho. Ens urgeix fer-ho. Els assassins moren dolçament al llit, i les víctimes d'aquests cabrons es moren al carrer.

4 comentaris:

Oliva ha dit...

...ELLS SOL,S'ESTAN DESTRUIN,ES EVIDENT QUE A CA SEVA,ELS VAN "FORMAR"ADEQUADAMENT.QUINA COLLA DE FILLS,NETS,NEBOTS,BESNETS,D'AQUELLA "PURRIA"...PERO AN WERTS,MONTORO,SAEZ DE SANTAMARIA,RUIZ GALLARDON,MATOS,FERNANDEZ DIAZ..ELLS MATEIXOS HANS FAN LA FEINA...

Garbí24 ha dit...

tant sols un 1% està on hauria d'estar

Sergi ha dit...

Només ens queda l'opció de marxar i deixar-los allà on estan. Que se'ls mengin uns altres, però que nosaltres no els hàgim d'aguantar més.

Elfreelang ha dit...

la transició va ser una plantofada, la constitució un paper ambigu i de compromís i els hereus com constatem cada dia del franquisme estan arreu .....urgent si bastir un projecte nou !!!

i jo que celebro tornar-te a llegir!!!